Arxiu d'etiquetes: Albert Tola

– 167 – Teatre – PER UN SI O PER UN NO  (🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia (temp. 19/20 – espectacle 115 ) – 2020.02.26

PER UN SI O PER UN NO (temp. 19/20 – espectacle 115)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres al Teatre Akadèmia vam estar convidats a l’estrena d’aquesta nova proposta, que amb veu de dona, es fa d’una de les obres més representatives de la dramaturga francesa, d’origen rus, Nathalie Sarraute (1900-1999), PER UN SÍ O PER UN NO. Escrita com a radioteatre l’any 1981 és una de les seves poques peces teatrals, curta però intensa, escrita en un sol acte.

Aquesta obra s’havia vist a Catalunya diverses vegades, interpretada per Josep Maria Flotats- Juanjo Puigcorbé (Teatre Poliorama 1986), Lluís Soler- Xavier Boada (Sala Muntaner 2013) o la de Lluís Soler – Manel Barceló (Sala Muntaner 2016) que és la versió que nosaltres havíem pogut veure (vegeu aquí la nostra ressenya) .

És per això que el primer que sorprèn d’aquesta versió és que la protagonitzen dues actrius, Isabelle Bres i Maria Pau Pigem.

Una coproducció amb Vintana Teatre, amb direcció d’Elena Fortuny, la traducció al català és d’Albert Tola i d’Isabelle Bres, amb adaptació del mateix Tola.

PER UN SÍ O PER UN NO, explica la història de dues velles conegudes que es troben en un moment tens de la seva amistat. Anar al teatre els sembla una bona manera de retrobar-se, però quan arriben a la sala la tensió creix fins a un punt de no retorn. A partir d’una conversa    irrellevant, entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables.

Continua llegint

– 123 – Teatre – PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) (temp. 19/20 – espectacle 078) – 2010.01.22

PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS (temp. 19/20 – espectacle nº 078)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dimecres dia 22, al Tantarantana vam poder veure una proposta de la companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, l’espectacle PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS, un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, traduït al castellà per Albert Tola.  El passat dia 13, a la roda de premsa, la van presentar com una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, on es qüestiona la relació entre l’anomenat tercer món i el món occidental.

La companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, va néixer a Madrid l’any 2003 i actualment està dirigida i coordinada per Jorge Sánchez, Marta Cuenca i Anahí Muñoz.

Roland Schimmelpfennig (Göttingen 1967) és un dramaturg alemany autor d’un gran nombre d’obres, entre les que hem pogut veure “El drac d’’or” (Teatre Akademia 2014), i la versió catalana de “Peggy Pickit ….” (El Maldà 2017),  ambdues dirigides per Moisès Maicas. L’any 2006 la sala Beckett li va dedicar un cicle amb tres propostes, “La dona d’abans”, “La nit àrab” i “Push up 1-3”.

Ara podem veure aquesta versió castellana de Peggy Picket dirigida per Jorge Sánchez i interpretada per Marta Cuenca (Carol), Mireia Gubianas (Liz), Toni Vives (Frank) i Marc Pujol (Martin). A partir del dia 24, el paper de Martin serà interpretat per Joan Sureda.

This slideshow requires JavaScript.

Un treball de direcció impecable que dóna coherència al relat del retrobament de dues parelles amigues, que havien estudiat juntes la carrera de medecina. Després de sis anys intenten renovar els vincles d’amistat en un sopar. Una de les parelles, Carol i Martin, han tornat d’una missió humanitària a l’Àfrica. L’altra parella, Liz i Frank, van aplaudir l’aventura i van prometre que els anirien a visitar, però no s’han bellugat de casa seva.

Aquella noche fue un desastre” és la primera frase que diu Frank (Toni Vives) en un “aparte” cap als espectadors. La confrontació entre dues maneres diferents de veure el món es fa palesa des d’aquesta primera frase.

Continua llegint

– 373 – GREC2019 – Teatre – OI  NÉOI (Els nous) (🐌🐌🐌) – Teatre del CCCB – 2019.07.20 (temp. 18/19 – espectacle  nº 287)

GREC2019 – OI  NÉOI (Els nous) (temp. 18/19 – espectacle  nº 287)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris.

Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris (vegeu aquella ressenya).

OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És fruit d’un programa col·laboratiu que impulsa des de fa vuit anys el Teatre Tantarantana. L’espectacle es crea a través de processos d’escolta i enguany el punt de partida ha estat un text de Pasolini, “Els joves infeliços” que parla de conflictes generacionals.

“OI NÉOI” vol dir “els joves” en grec. També es pot traduir per “els nous” i ha permès parlar també del tema dels nouvinguts. La proposta escènica parteix de les experiències personals dels participants, que viuen la realitat d’una ciutat on es fan servir dues llengües de manera habitual, mentre, a dins de les seves cases, sovint parlen una tercera.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Alfred Mauve

Bàsicament és un treball de dansa i moviment, on els joves i gent gran del Raval es plantegen si existeix realment la identitat cultural o és un invent. El grup de joves està format per catalans, persones migrants arribades de fa poc i d’altres amb un grau alt d’integració. Hi ha moments, al llarg de l’espectacle on el text agafa protagonisme.

Continua llegint

– 146 – Teatre – LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA  – Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌🐌) – 2019.01.04 (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA (temp. 18/19 – espectacle nº 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir, divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

This slideshow requires JavaScript.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Continua llegint

– 038 – Teatre – SARAB (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 2018.09.16 (temp. 18/19 – espectacle  nº 027)

SARAB (temp. 18/19 – espectacle nº 027)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia.

Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família.

SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia.

This slideshow requires JavaScript.

En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un viatge al desert del Marroc i els seus miratges, va ser el detonant per llençar-se. I aquestes tres dones reals a la seva vida són presents a l’obra sense que es tracti de retrats autèntics d’elles.

Barcelona, Buenos Aires i Marràqueix es barregen en un únic espai i es tornen refugis on només la llum i les ombres podran dibuixar el present. Tres dones, tres generacions i tres històries que van de la culpa al plaer i de la modernitat a la postmodernitat.

Ens parla de patrons que s’hereten de generació en generació, en aquesta proposta, entre les dones de la família, relacionat amb el tema de l’amor. L’espera de l’altre i la fugida del jo més íntim.

Continua llegint

– Teatre – Grec2016 – LI DIUEN MAR (🐌🐌+ 🐚) – Teatre del CCCB – 02/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat a la tarda vàrem tenir sessió doble de Teatre i la primera d’elles va ser aquesta proposta de LI DIUEN MAR al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. De fet va ser una de les primeres entrades que vàrem comprar del Festival Grec, perquè coneixíem de primera mà, per boca d’en Julio Alvarez (director del Teatre Tantarantana), l’enorme esforç que a l’entorn d’aquest teatre, s’havia realitzat per crear aquesta proposta totalment innovadora.

El Teatre Tantarantana junt amb la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola des de l’any 2011 organitzen una proposta que, en principi, estava adreçada exclusivament als estudiants del barri però que ha acabat teixint una xarxa de complicitats entre joves i adults, protagonistes que comparteixen una experiència artística i social de característiques úniques.

I és que al voltant de 80 persones entre adults i joves del barri del Raval, han treballat des de fa gairebé 8 mesos, per aixecar aquest espectacle multidisciplinar i per això s’han basat amb les seves pròpies vivències, per tal de parlar-nos de viatges físics, però també interiors.

Li diuen Mar

En l’enorme espai escènic, jo vaig contar en algun moment al voltant d’una cinquantena de persones interpretant en directe, fent ús de la paraula, sense ser actors professionals, però també utilitzant la dansa i la música en directe. Persones de procedències diverses, que parles llengües diferents i edats molt dispars, s’han unit per treballar i aconseguir un espectacle de creació comuna, que en molts moments sembla autènticament professional, per la seva bellesa i la seva perfecta sincronia.

Continua llegint