Per Imma Barba & Miquel Gascón

No havíem pensat pas de comprar entrades per aquesta proposta teatral, però els unànimes comentaris elogiosos que havíem sentit, per part de tots els nostres coneguts “teatraires” que ja l’havien vista, ens va fer decidir a comprar entrades per aquesta proposta de la Sala Atrium.

També sabíem a priori que era una mica surrealista i que calia deixar-se portar per on l’autora i directora Saara Turunen ens volgués portar, i això és el que vam fer en entrar a la sala i ocupar els nostres seients.

BROKEN HEART STORY és un conte que ens parla de l’art i de l’amor. Una escriptora (Carla Torres) que se’ns presenta amb bigoti, “perquè així tot és més fàcil”, vol ser una dona independent, no vol assolir el paper que socialment li està assignat a una dona, que contempla enamorar-se i formar una família. Però una part de si mateixa vol ser aquesta dona, somia a ser una “Pretty woman” que acaba trobant l’home de la seva vida. I és aquest altre jo, la seva anima (Patricia Mendoza) la que un dia decideix abandonar la dona independent per viure el seu somni. Però l’escriptora perd amb ella la seva inspiració. Sense ànima no pot escriure. Mentre l’escriptora es preocupa per temes transcendents com el capitalisme o la mort, la seva anima només pensa en l’amor.

Una interpretació de la dualitat de les persones, en una constant cerca de la felicitat. Qui és més feliç ???, la dona seria i racional que vol assumir un rol d’independència i de saber parlar i escriure sobre temes transcendents, o la dona que vol trobar l’amor encara que porti el seu cor destrossat dins de la bossa de mà??? Totes dues dones són parts d’una mateixa dona, es complementen i tot que de vegades amb patiment, no poden viure separades.

Acompanyen en la narració de la història, un pare (extraordinari Pepo Blasco) que incansablement dona el mateix consell a la seva filla acompanyant-lo amb copet al genoll: “i sobretot, que tot vagi bé”, una mare (Vero Cendoya) obsessionada per la neteja que de forma compulsiva passa l’aspirador per tot arreu, una gata blanca, un ant dissecat que parla, un esbudellador mediàtic, …..

Una obra complicada de la qual és difícil seguir un fil argumental, els actors van deixant anar idees, suggeriments, paraules … que sovint no aclareixen res i només embolica una mica més la historia. Una narrativa molt original on l’expressivitat dels personatges diuen més que el mateix text.

Una posada en escena prou àgil i amb tocs d’humor, i unes interpretacions magnífiques de tots els actors, sense destacar cap d’ells per damunt dels altres.

L’escenografia molt senzilla amb una petita taula amb una calavera d’un gat, un sofà i una làmpada de peu. Les parets amb paper pintat de floretes. A la paret un quadre de Maria Magdalena del Greco.

Surrealista, extravagant, delirant, complexa, diferent ….. Malgrat tot això, com veieu, la nostra valoració no és pas tan elevada com la dels nostres amics “teatraires” i en cap cas la considerem com una de les obres imprescindibles de la temporada.

Autora i Direcció: Saara Turunen

Traducció: Luisa Gutiérrez Ruiz

Ajudant de direcció: Eugenia Manzanares

Actors: Pepo Blasco, Vero Cendoya, Patrícia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch i Carla Torres

Escenografia: Anna Tantull \ Disseny de llums: Raimon Rius \ Vestuari: Mireia Farré Canela\ Composició musical: Cesc X Mor \ Assistent de so: Isaac Alarcón

Producció: Cia. La Peleona