Aquest mes de febrer se’ns han acumulat tres concerts seguits de l’OBC, però la veritat és que feia molt que no veiem intervenir al seu director titular Pablo González, fins aquest darrer diumenge al matí; un concert que globalment el vàrem gaudir molt, com veieu per la seva valoració “cargolaire”. És l’última temporada de Pablo a la direcció de l’OBC i a nosaltres ens hi sap greu, perquè ens agrada molt com dirigeix l’orquestra i també perquè és un personatge molt proper al públic, que s’ha integrat perfectament a la cultura catalana…. i que cony ….a mes …. és veí nostre!!!
Dos autors catalans que defineixen la nostra música des del segle XX fins al XXI: l’elegància d’Eduard Toldrà i la solidesa de Joan Guinjoan. Juntament amb la Vuitena de Dvorák, una obra impregnada de la música tradicional de la seva Txèquia natal.
EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)
Empúries (🐌🐌🐌) (Invocació a L’Empordà) – Sardana lliure per a orquestra (1926)
Toldrà, va ser un apassionat de la música tradicional: com a mostra, Empúries, una sardana lliure per a orquestra que el va consolidar com a compositor.
JOAN GUINJOAN (Riudoms 1931)
Concert per a acordió i orquestra (🐌🐌) (Obra encàrrec de l’OBC. Estrena)
La nostra valoració segurament no es justa amb la qualitat de la composició de GuinJoan i sobretot en la magnífica interpretació pel solista d’acordió Iñaki Alberdi. Malauradament vàrem trobar “difícil” aquesta composició, en la qual es fusiona el só d’un acordió solista amb una gran orquestra i el més segur és que no estem acostumats a aquest tipus de música. A nosaltres se’ns va fer llarg i no vam aconseguir entrar en la seva “ànima” com ens hauria agradat fer-ho. Jutgeu vosaltres mateixos, ja que si os bé de gust el podeu escoltar en el link al final d’aquesta crònica.
ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves 1841 – Praga 1904)
Simfonia núm. 8 en Sol major, op. 88, “Anglesa” (1889) (🐌🐌🐌🐌)
La Simfonia núm. 8 de Dvorák respon plenament a l’ideal del romanticisme i a la revaloració de la música popular. Dvorák, enamorat de la música tradicional, en va fer un ús elegant i personal que ha convertit la Vuitena en una de les seves obres més interpretades. La interpretació d’aquest concert ens va fer gaudir molt, tant per la pròpia musica de Dvorák com per la increïble sonoritat que va aconseguir l’OBC dirigida pel seu titular.
Crec que és millor que puc fer, és deixar-os un link, per tal de què vosaltres mateixos podeu escoltar el concert tal com va sonar el matí del passat diumenge. Cliqueu AQUÍ.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Pablo González, director
Iñaki Alberdi, acordió
