Arxiu d'etiquetes: Antonín Dvořák

– Concert de l’OBC – SIMFONIA DEL NOU MÓN (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2017.10.15 (temp. 17/18 – espectacle nº 68)

Concert de l’OBC – SIMFONIA DEL NOU MÓN – (temp. 17/18 – espectacle nº 68)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La veritat és que en teníem moltes ganes de tornar a escoltar un concert de l’OBC, ja que l’última vegada va ser al mes de maig; cinc llargs mesos sense poder assistir als concerts de l’orquestra a la que estem abonats des de fa molts anys. Malgrat que l’1 d’Octubre ens tocava el concert inaugural d’aquesta temporada, però per raons evidents vàrem desistir per tal de poder fer cua al nostre col·legi electoral.

Un concert que com veieu per la qualificació cargolaire, no ens ha defraudat en absolut i ens ha fet vibrar molt especialment en la interpretació d’aquesta Simfonia de Dvořák.

El programa del concert va ser el següent:

1 – WITOLD LUTOSLAWSKI (Varsòvia 1913 – 1994) –

Mala Suita (Petita suite) 1a audició (🐌🐌🐌)

Un compositor polonès que nosaltres desconeixíem fins ara; sembla que es va destacar per utilitzar la tècnica del dodecafonisme fent servir elements aleatoris, però el que hem escoltat ens ha semblat molt melòdic i gens trencador amb el tipus de música a la que estem acostumats. Podem dir que ens ha sorprès molt favorablement.

2 – DMITRI DMITRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Concert núm. 2 en Fa major per a piano i orquestra, op. 102 (🐌🐌🐌🐌)

Xostakóvitx va regalar-li al seu fill Maxim un Concert per a piano, ni més ni menys. La criatura (que ja tenia 19 anys) el va estrenar a Moscou fa exactament 60 anys i des d’aleshores és una obra directament relacionada amb la joventut, l’alegria i les ganes d’encarar el futur amb optimisme.

This slideshow requires JavaScript.

En aquesta peça musical el que ens ha sorprès més, ha estat la seva interpretació a càrrec del jove pianista rus Denis Kozhukhin, de tan sols 31 anys, que ha deixat als espectadors estabornits i fascinats per la seva perfecta tècnica, el que ha obligat a regalar-nos un parell de bisos mes.

Continua llegint →

– Concert OBC – La vuitena de DVORÁK (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 15/02/2015

Deixa un comentari

Aquest mes de febrer se’ns han acumulat tres concerts seguits de l’OBC, però la veritat és que feia molt que no veiem intervenir al seu director titular Pablo González, fins aquest darrer diumenge al matí; un concert que globalment el vàrem gaudir molt, com veieu per la seva valoració “cargolaire”. És l’última temporada de Pablo a la direcció de l’OBC i a nosaltres ens hi sap greu, perquè ens agrada molt com dirigeix l’orquestra i també perquè és un personatge molt proper al públic, que s’ha integrat perfectament a la cultura catalana…. i que cony ….a mes …. és veí nostre!!!

Dos autors catalans que defineixen la nostra música des del segle XX fins al XXI: l’elegància d’Eduard Toldrà i la solidesa de Joan Guinjoan. Juntament amb la Vuitena de Dvorák, una obra impregnada de la música tradicional de la seva Txèquia natal.

EDUARD TOLDRÀ (Vilanova i la Geltrú 1895 – Barcelona 1962)

Empúries (🐌🐌🐌) (Invocació a L’Empordà) – Sardana lliure per a orquestra (1926)

Toldrà, va ser un apassionat de la música tradicional: com a mostra, Empúries, una sardana lliure per a orquestra que el va consolidar com a compositor.

Continua llegint →

– Concert OBC (5/16) – El violí de Sarah Chang (****) – L’Auditori – 14/12/2014

Deixa un comentari

Aquest passat diumenge vàrem assistir de nou a l’Auditori i vàrem gaudir d’un gran concert de l’OBC.

La primera part era segurament la més esperada per què l’interpretava la gran Sarah Chang, una de les estrelles més brillants del firmament musical, que va oferir una de les obres indispensables del repertori romàntic: l’espectacular Concert de Dvorák.

1 – Antonín Dvorák (Nelahazeves 1841 . Praga 1904)

Concert per a violí i orquestra en La menor, op.53 (***)

Tots els violinistes volen tocar el Concert de Dvorák, una obra escrita amb l’assessorament directe dels virtuosos de l’època. La quantitat de recursos tècnics que exigeix és infinita, i superar el repte només és a l’abast de figures rutilants com Sarah Chang. Ens va agradar força, especialment per la seva acurada tècnica, gairebé insuperable. De totes maneres, almenys a mi, no em provoca l’emoció esperada aquesta intèrpret mediàtica, tant i tan reconeguda.

Sarah Chang (Filadèlfia (Pennsilvània, Estats Units), 1980) és una violinista estatunidenca d’origen coreà. Va començar a estudiar el violí a l’edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l’edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l’Orquestra filharmònica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l’Orquestra de Filadèlfia.

Però el millor del concert vindria a la segona part…..

Continua llegint →

– Concert OBC (2/16) – SIMFONIA DEL NOU MON (***1/2) de Dvořák – L’Auditori – 12/10/2014

6 respostes

Hem agafat la ratxa “musical”, ja que han començat totes les temporades a les quals estem abonats i el Teatre ha quedat una mica en Stand by, de moment.

Tornem a L’Auditori a un altre concert de l’OBC; aquest no ens pertocava al nostre torn, però el vàrem voler bescanviar pel que teníem pel 9N, ja que volem estar disponibles com a voluntaris pel que calgui.

El programa va estar el següent:

BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Darkness Visible (*)

Encara que estava anunciada com una primera audició, nosaltres ja l’havíem escoltada al febrer del 2012, al Palau de la Música, interpretada per la London Philharmonic Orchestra i no la vàrem entendre ni llavors, ni ara, en aquesta segona audició. No podem valorar la qualitat de la música d’aquest compositor català, resident a l’Auditori i molt reconegut internacionalment; el fet és que segurament no estem preparats musicalment per valorar-la com caldria.

____________________________________

SERGUEI PROKÓFIEF (Santsovka, Ucraïna 1891 – Moscou 1953)

Concert per a piano i orquestra núm.3 en Do major, op.26 (***)

Segurament és el concert més conegut i interpretat del compositor; el solista que vàrem tenir la sort de veure interpretar al piano va estar el macedoni Simon Trpcesk; gran sensibilitat als teclats que vàrem poder gaudir segurament mes que altres vegades, al estar situats al lateral que té visió sobre el teclat i el moviment de les mans del solista; una obra de lluïment i de gran virtuosisme.

Continua llegint →

– Òpera – RUSALKA (****) d’Antonín Dvoràk – Gran Teatre del Liceu – 11/01/2013

6 respostes

… per MIQUEL GASCÓN …

Tornem al Gran Teatre del Liceu a veure la nostra primera Òpera del 2013 amb forces expectatives de què aquest cop la producció SI paga la pena… i és que els nostres amics d’altres torns d’abonament que ja l’han vist, han sortit molt satisfets. Es tracta de RUSALKA, una òpera en tres actes d’Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La Sireneta de Hans Christian Andersen.

Es va estrenar al Teatre Nacional de l’Òpera de Praga el 31/03/1901. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 21/02/1924.

La paraula “Rusalka” és d’origen rus i significa “dona encantada“, pertany doncs a la llegendària família de les nàiades, ondines, sirenes, nereides i altres donzelles aquàtiques. L’obra té una forta influència wagneriana, destacant els temes del “bosc i de l’aigua” i és en definitiva una tesi sobre les relacions, no sempre harmòniques, de l’home amb la natura.

Dvorák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquests temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l’ària, tots ells es sintetitzen de manera harmoniosa per oferir una barreja interessant dels modismes de la música impressionista i tints de l’expressionisme.

Continua llegint →