Un concert, el de la setmana passada que ens feia especial il·lusió i per això mateix vàrem convidar a assistir a uns familiars molt estimats, que no acostumen a anar, per tal de què ens acompanyessin. Es tractava del tercer concert de la sèrie de “Música de cinema i espectacle” que aquesta temporada ha organitzat l’OBC, i aquesta vegada es tractava d’una mena d’homenatge a la companyia de dibuixos PIXAR en celebrar el seu 25 aniversari.
Hem de dir que també fa pocs dies, s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema al CaixaForum de Barcelona, que la tenim pendent d’anar a veure, i pel que sembla té una gran acollida familiar.
El concert amb l’orquestra a l’escenari i darrera d’ells una pantalla de cinema on aquesta vegada es projectaven unes curtes seleccions de diferents pel·lícules realitzades per la indústria de cinema PIXAR; no va ser el mateix que l’últim concert de cinema, on es va projectar sencera i amb diàlegs, la pel·lícula “El Senyor dels Anells” i la música era interpretat en directe per l’orquestra; ara també la música s’interpretava en directe, però la selecció d’imatges no corresponia exactament als moments on hauria de sonar la música i simplement aquelles bandes sonores eren recolzades amb imatges de cada un dels films. Val a dir però que algunes d’aquestes pel·licules han aconseguit guanyar 10 premis Grammy i 3 Oscars.
Encara que el concert va estar interessant, no va arribar a l’alçada i grandesa del darrer concert “de cinema”…. i és que ni les bandes sonores són tan extraordinàries com la del “Senyor dels Anells” ni sobretot l’ambient d’un diumenge al matí, amb L’Auditori ple de nens petits, era el més idoni per poder escoltar la música com es mereix. Compadeixo al director de l’orquestra, Jordi Bernàcer, que realment va tenir una paciència de sant i va intentar obviar el so que li venia de platea…… encara sort que li va sortir força bé i va aconseguir un so de l’orquestra acceptable.
Entenc que sigui així, perquè jo també he tingut dos nens petits, i no em queixo pas, però evidentment no es respectaven les pauses, s’aplaudia quan les peces encara no havien finalitzat i el xivarri era a vegades força molest.
Així i tot, els amants de l’animació de totes les edats, crec que s’ho varen passar d’allò més bé, comprovant en viu l’estreta relació entre la música i la narració d’històries de dibuixos a la gran pantalla. Crec però que la majoria del públic, aquesta vegada estava més pendent de les imatges de… Toy Story, Cars, Buscant a Nemo, Rataouille, Wall-E, Els Increïbles, Up, Bichos, Brave i Monstres …. que a si l’orquestra l’interpretava bé o no la música que sonava en cada moment. La segona part del concert, on es van interpretar les músiques segurament més espectaculars van aconseguir millorar un concert que fins aleshores semblava que anava a naufragar.
ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA
Jordi Bernàcer, director
