Arxiu d'etiquetes: L’Auditor

– 162 – Teatre – CORPUS (Xavier Bobés) (🐌🐌🐌🐌) ——– L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 110 ) – 2020.02.20

CORPUS (Xavier Bobés) (temp. 19/20 – espectacle 110)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes, dijous dia 20 de febrer, ens vam dirigir a l’Auditori de Barcelona on dins del cicle “Escenes” s’ha programat l’última producció de Xavier Bobés, CORPUS.

CORPUS proposa la trobada entre un manipulador d’objectes, un músic i un escultor. Un diàleg escènic a cau d’orella on 25 espectadors seiem al voltant d’una tarima circular, obra de Pep Aymerich, molt a prop, observant la construcció d’un paisatge.

Xavier Bobés, nascut a Barcelona en 1977, viu i treballa a Girona i feia uns quants anys que no estrenava a Barcelona. CORPUS és un espectacle que s’aparta de la línia del que fa normalment, en tractar-se d’una proposta molt més poètica, amb un caire recitatiu, música i molts moments de silenci.

Nosaltres no ens perdem cap de les seves propostes d’ençà que el vam descobrir amb “Insomni” (NEO-Institut del Teatre 2012) i del que després hem vist “El rei de la soledat” (la Pedrera 2013), “Cosas que se olvidan fácilmente” (Mercat de les Flors 2016), “Primer Album” (Temporada Alta 2016) i “Cuaderno de campo” (Grec-Jardi Botànic 2018). Podeu accedir a les ressenyes dels espectacles clicant a sobre del nom de cada un d’ells.

CORPUS és un viatge entre un home i la seva forma, un diàleg impossible desfent les hores d’una vida, retrocedint camins, empetitint per a desaparèixer de nou. Amb el desig que el silenci i la quietud despleguin la seva eloqüència.

Xavier Bobés proposa explorar el moviment d’un objecte escultòric amb relació al cos humà, l’animal i el vegetal. Una reflexió poètica sobre la cosificació que cerca trobar la manera d’interpretar-la, transformar-la i representar-la. Una mirada a com observem la vida i deixem que les coses passin. Un paisatge que es va construint a escena interaccionant amb l’escultura hiperrealista de Gerard Mas i la música de Frances Bartlett.

En paraules del mateix Xavier Bobés…

CORPUS és un ritual, la creació d’un paisatge en escena, un poema que cadascun interpreta de forma molt personal.

Un pas, un segon pas amb l’altre peu. Un arbre, un descans i un ocell. Abraço l’arbre. Escolto una melodia… és l’ocell? és el vent? és l’arbre?

Continua llegint →

– 221 – Concert de l’OBC – LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER – Agrupación Señor Serrano (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

Deixa un comentari

LA NOVENA DE BEETHOVEN: EUROPA GARDEN CENTER (temp. 18/19 – espectacle nº 164)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La Novena és més que l’Himne de l’Alegria, és més que l’infern en flames del segon moviment, i és més que la bellesa de l’adagio. La Novena és una de les obres més transcendentals de la història de la música. Però, sobretot, la Novena és molt més que l’Himne d’Europa.

Ahir diumenge, dins del nostre abonament de l’Auditori teníem programat aquest extraordinari concert que va apostar per potenciar el diàleg entre la música i el teatre performatiu i de manipulació d’objectes.

A 195 anys de la seva estrena, l’Agrupación Señor Serrano i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la direcció del seu director titular, Kazushi Ono, han volgut donar una mirada crítica sobre el significat d’Europa. Han volgut fer una lectura diferent sobre el simbolisme d’aquest himne per a una Europa plena de contradiccions.

I ho fan acompanyant la música de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125, “Coral”, de Ludwig Van Beethoven en un viatge amb imatges, un viatge que parla de nosaltres mateixos, de la nostra societat, del nostre passat i del nostre futur.

La companyia Agrupación Señor Serrano, és una companyia compromesa amb totes les propostes que realitza, i hem de reconèixer que nosaltres en som uns fidels seguidors, des de “Katastrophe” en el Festival Neo 2012 a La Seca, “A house in Asia” que vam veure a Granollers en 2015, “Birdie” a la Sala Hiroshima en 2016, “Brickman Brando Bubble Boom” al Lliure en 2016 a la seva penúltima proposta, “Kingdom” en el Teatre Lliure dins del Festival Grec 2018.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En el seu particular llenguatge escènic utilitzen la tecnologia en directe, el vídeo, la performance, les maquetes, … per donar a conèixer els seus missatges inconformistes i de denúncia sobre la realitat que ens envolta. És difícil, per tant, que les seves propostes arribin i agradin a tothom, perquè sovint resulten incòmodes, i d’entrada, no estem predisposats a relectures de fets o personatges històrics assumits com ens han volgut explicar.

Continua llegint →

– Concert OBC – Cinema – PIXAR in concert (🐌🐌🐌) – L’Auditori – 08/02/2015

Deixa un comentari

Un concert, el de la setmana passada que ens feia especial il·lusió i per això mateix vàrem convidar a assistir a uns familiars molt estimats, que no acostumen a anar, per tal de què ens acompanyessin. Es tractava del tercer concert de la sèrie de “Música de cinema i espectacle” que aquesta temporada ha organitzat l’OBC, i aquesta vegada es tractava d’una mena d’homenatge a la companyia de dibuixos PIXAR en celebrar el seu 25 aniversari.

Hem de dir que també fa pocs dies, s’ha inaugurat una exposició sobre el mateix tema al CaixaForum de Barcelona, que la tenim pendent d’anar a veure, i pel que sembla té una gran acollida familiar.

El concert amb l’orquestra a l’escenari i darrera d’ells una pantalla de cinema on aquesta vegada es projectaven unes curtes seleccions de diferents pel·lícules realitzades per la indústria de cinema PIXAR; no va ser el mateix que l’últim concert de cinema, on es va projectar sencera i amb diàlegs, la pel·lícula “El Senyor dels Anells” i la música era interpretat en directe per l’orquestra; ara també la música s’interpretava en directe, però la selecció d’imatges no corresponia exactament als moments on hauria de sonar la música i simplement aquelles bandes sonores eren recolzades amb imatges de cada un dels films. Val a dir però que algunes d’aquestes pel·licules han aconseguit guanyar 10 premis Grammy i 3 Oscars.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint →