Aquest cap de setmana, L’Auditori, en els concerts de l’OBC, ha tingut (en cada un dels tres concerts), un nivell d’ocupació que feia molt de temps que no es veia i fins i tot la platea estava gairebé plena. En temps de crisis això es difícil aconseguir, però al public aficionat a la musica clàssica, quant se li posa al seu abast un programa engrescador i sobretot amb una direcció d’orquestra de molta qualitat, respon omplin la sala. Nosaltres varem anar aquest diumenge 22 de maig de 2012, al concert matinal.

El director japonès KAZUSHI ONO, que debutava amb l’OBC, va tenir un èxit desbordant durant tot el concert, però especialment en la tercera i ultima peça, amb el públic en peus i aplaudiments durant 10 minuts. És curiós que un director que en principi el vaig trobar fins i tot “sosaina” en la seva gestualitat, pugui aconseguir extreure un so tan mesurat i perfecte de la nostre orquestra, i aconsegueixi fer embogir al públic de la Sala.

Ja hem renovat el nostre abonament per la temporada propera, i haig de rectificar el que vaig dir en l’ultima crònica de l’OBC…. i és que els preus s’han mantingut exactament igual que la temporada passada i amb els mateix numero de concerts per abonament (12); a més a més continuen amb la tradició de què els abonaments matinals de diumenge son més econòmics que els del divendres i dissabte a la nit.

Aplaudeixo aquesta decisió valenta davant de la crisi i que tant contrasta amb la política del Palau de la Musica que han tingut la santa barra d’apujar els preus un 44% les entrades més econòmiques del segon pis i tant sols un 10% a las de la resta de localitats més cares.

El programa sota el nom comercial de “Les mil i una nits“, constava de les següents peçes:

– Richard Wagner (Leipzig 1813 – Venècia 1870) – L’IDILI DE SIEGFRIED (***)

– Claude Debussy (St. Germain en Lays 1862 – París 1918) – JEUX (**)

– Nikolai Andréievitx Rimski-Kórsakov (Tijvin, Rússia 1844 – Liubensk, Sant Petersburg 1908) – SCHÉHÉRAZADE , op. 35 (*****)

El director japonès, no va fer la feina dura a l’escenari, ja que l’havia fet molt abans amb els assajos amb l’orquestra, perquè si no és així és un “miracle” el que va aconseguir de l’OBC; en l’escenari, sense partitura semblava que dirigia sense gaire entusiasme, amb poca gestualitat, però amb un resultat extraordinari.

La versió que ens va presentar del “idil·li de Siegfred“, va ser molt expressiva però molt mesurada al mateix temps… va ajudar en realitat per caldejar l’ambient. La meva valoració en aquest cas és de 3 estrelles.

En el segon cas, la lectura de “Jeux” , no puc valorar-la ja que crec és la primera vegada que l’escoltava… va sonar bé, però l’obra en si no em va emocionar, segurament per la seva atonalitat en alguns moments de la seva partitura…..  atonalitat que a mi em costa força d’acostumar. La meva valoració és de tan sols de 2 estrelles, però vull que quedi clar que en cap cas considero que fos degut a la interpretació de l’OBC i el director que la dirigia.

Per ultim, Schéhérazade, la peça principal del concert, va resultar un dels millors moments de l’OBC d’aquesta temporada, ja que l’orquestra en el seu conjunt va rendir amb plenitud i brillantor i particularment cada instrument en els “solos” van resultar d’excepció, la flauta, els oboès, l’arpa, la percussió i sobretot el concertino convidat Roberto González, que va brillar per si sol amb moments excepcionals. Em va realment emocionar aquesta versió d’un concert que em conec molt bé, però que amb aquesta versió vaig vibrar com poques vegades ho hi fet. Tot un moment 5 estrelles, difícil d’oblidar.

El públic va respectar la musica amb un silenci poc vist a casa nostre e inclús va deixar respirar el “silenci” per uns segons, sense aplaudir el final del concert…. segurament un dels moments mes màgics que es pot viure desprès d’escoltar una musica meravellosa, continuar “escoltant” el silenci sepulcral i respectuós, fins que les mans del director indiquen que ara si, ja s’acabat. Chapeau per l’orquestra, pel Director i els solistes, però també Chapeau pel públic que el diumenge al mati omplia la Sala Pau Casals.

Us deixo un enllaç de SPOTIFY, per si us be de gust escoltar  Schéhérazade, per la Chicago Symphony Orchestra. Com ja sabeu, donar-se d’alta en Spotify es fàcil i gratuït.

——————————————————————————————————

– L’Auditori – Preus de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros – Abonament temporada)

———————————————————————————————————