Arxiu d'etiquetes: KAZUSHI ONO

– 082 – Concert de l’OBC – EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori (temp. 19/20 – espectacle 052) – 2019.12.15

EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (temp. 19/20 – espectacle nº 052)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir a l’Auditori de Barcelona una proposta molt esperada com ho demostrava la quantitat de gent que l’omplia. Es tractava de “EL MESSIES” de Georg Friedrich Händel, interpretada aquesta vegada íntegrament, sense talls ni adaptacions.

Sota la batuta del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, amb el Cor Bruckner Barcelona i el Cor Lieder Càmera, amb els solistes María Hinojosa (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Alejandro del Cerro (tenor) i Josep-Ramon Olivé (baríton).

Georg Friedrich Händel (Halle-Alemanya 1685 – Londres 1759) va compondre EL MESSIES, tan sols en 24 dies a l’estiu de 1741, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre. Va introduir l’ús de la llengua anglesa en el seu repertori.

El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada Bíblia del rei Jaume, molt influent en la literatura anglesa.

Dramàticament l’oratori s’estructura en tres actes en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre episodis de la vida de Jesucrist: la primera part parla de la profecia del llibre d’Isaïes que anuncia el naixement del Salvador, la segona fa referència a la passió,  a la resurrecció i l’ascensió de Crist i acaba amb el conegut “Al·leluia“, i la tercera parla de la victòria de Crist davant la mort, el Judici Final i finalitza amb la paraula “Amén“.

Com anècdotes curioses relacionades amb aquest “Messies” llegim en el programa de mà (Albert Torrens), que va ser estrenada el 13 d’abril de 1742 en un concert en el qual es va demanar als homes que acudissin sense espases i a les dones que no portessin faldilles amples per augmentar la capacitat del teatre …..

L’obra ha penetrat tant a la societat britànica, fins al punt de poder-lo considerar un segon himne nacional, i encara avui, els espectadors d’aquell país es posen dempeus per escoltar l’Al·leluia.

Continua llegint

– 279 –  Concert de l’OBC – ROMEU I JULIETA de PROKÓFIEV –  L’Auditori (🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 202)

ROMEU I JULIETA de PROKÓFIEV (temp. 18/19 – espectacle nº 202)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I si és diumenge al matí, llavors ens toca concert de l’OBC i aquesta vegada dirigida pel seu titular Kazushi Ono.

Avui tenim un al·licient afegit i és escoltar el Shamisen, un instrument representatiu de diverses arts tradicionals del Japó, un  instrument de tres cordes semblant al llaüt. El seu origen es remunta a fa uns cinc-cents anys.

Per tocar-lo es fan servir el blachi (un pelctre) i el yubisuri (petita banda que facilita que la mà llisqui pel pal). Segons el gruix del pal hi ha tres tipus de shamisen, el hosozao, el chuzao i el futozao.

El programa del concert ha estat el següent:

  1. DMITRI DMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906-Moscou 1975).

Ballet suite núm.1 op. 84 (1949)- 1ª audició (🐌🐌🐌🐌)

Sotmès a la censura soviètica que afectava les seves creacions simfòniques, Xostakóvitx va crear quatre Suites de Ballet més lleugeres, amb una gran simplicitat melòdica, que li van donar l’èxit als teatres de Moscou i Leningrad fins que van estar prohibides pel règim de Stalin.

This slideshow requires JavaScript.

El Ballet suite núm. 1 op.84 consta de sis números, procedents de partitures de ballets prohibides (The Limpid Stream, The Golden Age, The Bold) per no complir amb els dictats del règim socialista. El primer “Vals líric” provinent de la Suite para Jazz Orchestra, els tres següents provinents de The Limpid Stream, “Dansa”, amb el subtítol de Pizzicato, “Romança” i “Polka”. El segueix un cinquè número “Vals scherzo” provinent de The Bolt i finalitza amb “Galop” de The Límpid Stream.

Continua llegint

– 123 –  Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2018.12.16  (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

Concert de l’OBC – LA DESENA DE XOSTAKÓVITX (temp. 18/19 – espectacle nº 093)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Diumenge el nostre tercer concert de la temporada dirigit també pel seu director titular Kazushi Ono i que ha comptat amb el violinista Joshua Bell per a la segona peça interpretada.

Inicialment aquest concert estava previst amb un altre repertori, “El concert per a violí de Dvorák” que ha estat substituït pel concert per a violí de Saint-Saëns, a petició del solista amb l’aprovació del mestre Ono.

El concert ha estat interpretat per l’Obc en col·laboració amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya).

El programa ha estat doncs, el següent:

  1. MANUEL RODRÍGUEZ VALENZUELA (València, 1980)

Ungebetenes Spiel 2 (2011) (🐌🐌🐌🐌)

Manuel Rodríguez Valenzuela és un dels compositors europeus més brillants de la seva generació, al que li agrada treballar el so des de l’inici. Ungebetenes Spiel 2 va ser estrenada per l’Orchestre National de Lorraine a Metz el 13 de juliol de 2011 i també s’ha pogut escoltar a Dinamarca i Alemanya.

Aquest compositor construeix el seu particular univers sonor juxtaposant idees i gestos que conformen enginyosos collages sonors. Aquesta és una obra breu en què ens proposa un joc de percepcions a partir de petits motius que es van succeint, enllaçant i retornant en un treball molt elaborat de construcció.

Una peça plantejada a partir de tres motius diferents que van apareixent i desapareixent i el contingut de les quals es van completant en el temps. Una obra que es pot veure com una espècie de prisma mòbil en que cada cara és un d’aquests diferents gestos musicals.

Una peça potent, de curta durada, però que ens ha sorprès i agradat molt. Potser ha estat amb la peça que hem gaudit més de tot el concert, per la seva originalitat i per la recerca de nous sons dintre de les formacions simfòniques.

Continua llegint

– 073 –  Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI – L’Auditori – (🐌🐌🐌🐌🐌) 2018.10.07 (temp. 18/19 – espectacle. nº 054)

Concert de l’OBC – LA PATÈTICA DE TXAKOVSKI (temp. 18/19 – esp. nº 054)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Segon diumenge consecutiu “d’Auditori” en un concert que no correspon al nostre abonament, sent un dels que hem bescanviat a causa del nostre imminent viatge, que ens allunyarà de les arts escèniques uns quants dies.

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb el pianista Piotr Anderszewski per a la segona peça que s’ha interpretat.

El programa ha estat el següent:

  1. MARCOS FERNÁNDEZ BARRERO (Barcelona, 1984)

Homenatge a Bernstein (2017). Estrena absoluta (🐌🐌🐌)

Aquesta obra d’encàrrec de l’OBC, amb motiu del centenari de Leonard Bernstein està emmarcada en el Music Up Close Network, un projecte europeu de col·laboració entre institucions musicals europees que agrupa diverses orquestres. Una iniciativa que pretén apropar la música simfònica als joves i connectar-la amb nous públics.

Marcos Fernández és compositor i pianista i actualment exerceix la docència musical a Londres. Atret per tota mena de música creu que la barreja de llenguatges permet crear peces interessants.

La peça, que ha estrenat aquest cap de setmana, juga amb la figura rítmica de l’hemiòlia (Compàs format per l’alternança de compassos de 6/8 (1-2-3,1-2-3) i compassos de 3/4 (1-2,1-2,1-2)) que és present a tota l’obra mentre utilitza tècniques compositives del jazz, el latin, el pop, el flamenc o la música contemporània.

  1. BÉLA BARTÓK (Nagyszenmiklós, Hongria 1881- Nova York 1945)

Concert per a piano i orquestra núm, 3 (1945) (🐌🐌🐌+🐚)

Una obra que consta de tres moviments, i que ha comptat amb el pianista polonès Piotr Anderszewski (Varsòvia, 1969) com a solista. Amb una forta personalitat artística interpreta la peça amb una gran intensitat.

Continua llegint

– 063 – Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (Concert inaugural) (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori  – 2018.09.30  (temp. 18/19 – espectacle. nº 045)

Concert de l’OBC – LA CINQUENA DE MAHLER (temp. 18/19 – espectacle nº 045)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Al juny vam acabar la temporada de concerts 2017-2018, amb un concert espectacular, una obra monumental que escoltàvem per primera vegada: El Rèquiem de Dvorák.

I aquest passat diumenge dia 30 de setembre hem començat la nova temporada amb un altre concert magnífic que en acabar ens va fer aixecar de les cadires aplaudint enfervorits: LA CINQUENA DE MAHLER. 

El concert ha estat dirigit pel seu director titular Kazushi Ono, que tal com ens van informar a la roda de premsa d’inauguració de la temporada, seguirà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya fins a la temporada 2021-2022.

El programa va ser el següent:

  1. ROBERT SCHUMANN (Zwickau, Alemanya 1810 – Endenich, Alemanya 1856)

Peça de concert per a quatre trompes i orquestra, op 86 (1849)

Es tracta d’una curiosa partitura qualificada pel mateix compositor com una peça inhabitual. Un concert de màxim virtuosisme creat per experimentar les possibilitats d’aquest instrument solista. Amb un heroic inici del moviment Lebhaft, el segon moviment …Romanze, d’una gran bellesa melòdica s’encadena amb el tercer moviment Sehr lebhaft.

Els quatre solistes han estat: Stefan Dohr, solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, Juan Manuel Gómez, solista de l’OBC, José Vicente Castelló i José Miguel Asensi.

Molt aplaudits, ens van regalar la interpretació de “El cant dels Ocells”.

  1. GUSTAV MAHLER (Kalixte, República Txeca 1860 – Viena 1911)

Simfonía núm. 5 en Do sostingut menor (1901-1902)

Una obra estructurada en tres partes amb cinc moviments en la qual l’autor va treballar durant dos estius, en una època feliç per ell en haver conegut i després haver-se casat amb Alma Schindler.

Continua llegint

– 051 – Roda de premsa de l’OBC – inauguració temporada – L’Auditori i concert popular al Born – 2018.09.26 (temp. 18/19 – RdP 012)

RdP de l’OBC, inauguració temporada (temp. 18/19 – RdP nº 012)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Ahir a primera hora de la tarda vaig assistir a la Roda de premsa convocada per l’OBC, en ocasió de l’inici de temporada 2018-2109. Una molt original i divertida roda de premsa que va anar molt més enllà de la xarrada amb el gerent de L’Auditori, Jordi Tort i el mestre Kazushi Ono, al vestíbul de la Sala principal de L’Auditori.

Principalment la RdP va ser convocada per anunciar que el director de l’orquestra Kazushi Ono seguirà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya fins a la temporada 2021-22. D’aquesta manera el mestre que és titular de la formació des de la temporada 2015-16 i, amb la renovació del contracte, completarà sis temporades com a director de l’OBC.

This slideshow requires JavaScript.

La temporada 2018-19 de l’OBC arrencarà el proper 28 de setembre a L’Auditori amb un programa d’alta volada protagonitzat per la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler i la Peça de concert per a 4 trompes i orquestra de Robert Schumann.

Mahler serà una de les figures centrals de la temporada i la seva música vertebrarà uns programes en els quals sentirem els seus antecedents romàntics, coetanis i músiques dels seus continuadors.

En aquesta temporada l’orquestra estrena nova imatge creada per l’artista plàstic Frederic Amat, refermant la seva implicació amb l’excel·lència artística i potenciant el diàleg de la música amb les altres arts sota el lema …

Ets art. Ets música. Ets OBC

Aquesta nova imatge ve acompanyada d’altres novetats, com la creació del cicle OBCPOPS, dirigit a tots els públics amb propostes de noves fusions i projeccions de pel·lícules amb la banda sonora interpretada en directe per l’orquestra.

Us deixo l’àudio de la roda de premsa …

This slideshow requires JavaScript.

En acabar la Roda de premsa, la trobada amb els mitjans ha seguit amb un viatge en Barcelona Bus Turístic de TMB en el qual la premsa i els músics de l’OBC han recorregut la distància que hi ha entre L’Auditori i el Born, tot fent un tomb previ pel litoral marítim de la ciutat.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – EL RÈQUIEM DE DVORÁK (🐌🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.06.03 (temp. 17/18 – espectacle  nº 288)

 EL RÈQUIEM DE DVORÁK (temp. 17/18 – espectacle nº 288)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

No podia acabar la temporada de concerts de l’OBC de la millor manera de la que ho va fer diumenge passat, amb la primera audició per part de l’OBC del RÈQUIEM DE DEVORÁK.

Un concert de cloenda realment extraordinari per una magnífica temporada; novament l’orquestra en aquesta ocasió ha estat dirigida pel seu director titular Kazushi Ono i ha comptat amb la participació de 4 solistes i 107 cantants participants de tres cors; en total doncs 111 veus a l’escenari de l’Auditori. Realment espectacular.

This slideshow requires JavaScript.

El RÈQUIEM DE DEVORÁK, es tracta d’una obra magna del Romanticisme, potser l’obra espiritualment més profunda del compositor, on afronta la pregunta fonamental del sentit de l’existència humana. La peça va més enllà del text religiós i és una reflexió sobre la vida, la mort, l’ésser humà i l’esperança en què la música esdevé protagonista.

ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

RÈQUIEM, op. 89(🐌🐌🐌🐌🐌)

Quan el director Kazushi Ono va proposar interpretar a Barcelona aquesta obra colossal es va adonar que l’OBC no l’havia tocat mai i ho va voler resoldre ràpidament. Aquest cap de setmana s’ha interpretat en la seva versió íntegra. Més de 90 minuts de música simfònic-coral de primer ordre. El rèquiem que, juntament amb els de Mozart, Verdi, Brahms i Fauré, completa el repòquer de “rèquiems”.

Continua llegint

– Concert de l’OBC – CENTENARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

CENTENARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC; aquest no pertanyia al nostre torn d’abonament, però ens feia especial il·lusió per la interpretació de la Simfonia núm. 3 “Kaddish” de Leonard Bernstein, després de l’extraordinari concert de fa unes setmanes amb la projecció de WEST SIDE STORY (per cert aquest es tornarà a programar el 18 i 19 de juliol).

Un concert molt variat i llarg d’una durada que va sobrepasar les dues hores i mitja i que encara que estava programat per celebrar el centenari del naixement de Bernstein, unicament una de les 4 peçes interpretades era d’aquest compositor.

1 – ARNAU TORDERA (Tona 1986)

Illa Esperança. (🐌🐌🐌) – Estrena absoluta.

Un encàrrec de l’OBC pel projecte ET TOCA A TU (programa d’integració social), amb la participació de la Big Band de l’Institut Guillem Catà i la Coral Escodines. Aquesta peça neix d’una pluja d’idees compartida amb els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa i és l’indret privilegiat on Tordera situa tot allò que aquests joves desitgen per millorar el món que ens envolta.

Una música que entra fàcilment a les oïdes de tot tipus de públic i força encomanadissa, per la seva senzillesa. Un concert amable i participatiu amb un munt de gent jove a sobre l’escenari compartint els seus anhels amb la millor orquestra de Catalunya.

Llàstima que la direcció del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, no va calibrar bé el volum excessiu de l’orquestra que va tapar força l’esplèndida Coral.

2 – AARON COPLAND (Brooklyn 1900 – North Tarrytown 1990)

El Salón México (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta peça va ser el resultat d’una primera visita a Mèxic que Aaron va allargar cinc mesos. L’obra duu per títol el nom d’una sala de ball de la capital i recull quatre melodies tradicionals mexicanes com a base d’un breu poema tonal, amb una orquestració acolorida i una vitalitat rítmica i exuberant, aparentment despreocupada.  Amb posterioritat Bernstein en va fer una transcripció per a piano molt efectiva.

3 – MAX BRUCH (Cologne 1838 – Friedenau 1920)

Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol Menor, op. 26 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Bruch és un d’aquells compositors injustament conegut per una única obra: el seu primer Concert per a violí. Tot i que no era violinista, els seus tres concerts per a aquest instrument van ser inspirats per l’amistat amb intèrprets eminents, com Joseph Joachim i Pablo de Sarasate. El virtuosisme, la calidesa melòdica i l’elevada inspiració de l’obra superen qualsevol classificació dins d’un període, i la converteixen en expressió artística atemporal.

De ben segur i per la meva sorpresa va ser la millor peça del matí d’ahir, i va tenir molt a veure perquè va ser interpretada per un dels violinistes més reconeguts mundialment, en Nikolaj Znaider, que ens va deixar sense alè, en una de les millors interpretacions al violí que recordem. L’Auditori es va venir abaix pels aplaudiments i Nikolaj ens va obsequiar amb un bis preciós de Bach.

Finalment després d’un breu descans, la segona part del concert la va protagonitzar l’esperada “Kaddish”.

4 – LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, Massachussetts 1918 – New York 1990)

Simfonia núm. 3 ”Kaddish”–  1a audició (🐌🐌🐌🐌)

La Simfonia duu el nom de la pregària jueva per als morts que el compositor va dedicar a la memòria de J. F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units. La simfonia es troba a mig camí entre una afirmació de fe i una revolta metafísica, perquè apareixen també sentiments de rebel·lió, dolor i dubte sobre un Déu incapaç de donar pau i prevenir la mort. És una obra altament teatral i dramàtica, que combina un text parlat amb textos cantats en arameu i hebreu, i en la qual el cor ha de cantar, cridar, aplaudir i, fins i tot, donar cops de peu a terra.

Per l’ocasió, una grandiosa posada en escena amb l’OBC al complet i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, la soprano Ilona Krzywicka, el narrador Andrew Tarbet i els Cors següents: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.

Al grandiós escenari de L’Auditori no hi cabia ni una agulla, i tot feia preveure un concert inoblidable…. i malgrat que ens va agradar i molt en alguns moments, l’excessiu protagonisme del narrador, va fer que en alguns moments no ens acabes de fer el pes. Sense cap mena de dubte, almenys per nosaltres, el millor de tot va ser la interpretació dels cors i alguns moments màgics dels instruments de corda.

Us deixo l’enllaç amb l’àudio sencer del concert que es va retransmetre en directe per Catalunya Radio …

http://www.ccma.cat/audio/embed/991912

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Nikolaj Znaider, violí
Ilona Krzywicka, soprano
Andrew Tarbet, narrador
Cor Lieder Càmera (director: Eduard Vila i Perarnau) – Cor Madrigal (directora: Mireia Barrera) – VEUS- Cor Infantil Amics de la Unió (director: Josep Vila i Jover)
Et Toca a tu: Big Band de l’institut Guillem Catà i Coral Escodines
Amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

– Concert de l’OBC – AIXÍ PARLÀ ZARATHUSTRA (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – 2017.12.17 (temp. 17/18 – esp. nº 139)

AIXÍ PARLÀ ZARATHUSTRA (temp. 17/18 – espectacle nº 139)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Un altre concert del nostre abonament de l’OBC de diumenges al matí. Aquesta vegada amb la presència d’un dels millors violinistes del món de la seva generació, en Frank Peter Zimmermann, sota la direcció del director titular de l’orquestra, Kazushi Ono, que sembla que per fi aquesta temporada, té força més presència física a casa nostra.

El programa va ser el següent:

1 – JOHANN SEBASTIAN BACH (Eisenach 1685 – Leipzig 1750)

Concert per a violí i orquestra sobre el concert per a teclat núm. 1 en Re menor,BWV 1052 (1729-1736). Transcripció per a violí de Wilfred Ficher (Hamburg 1938). 1a audició  (🐌🐌🐌)

El concert solista, creació del barroc italià, va ser conreat durant aquesta època com a obra per a orquestra i un instrument melòdic (violí, oboè, flauta…). El clavicèmbal, responsable del baix continu, quedava circumscrit a la funció d’acompanyant. És per això que els set concerts que ens han arribat de Bach per a clavicèmbal solista i orquestra constitueixen tota una singularitat. Alguns dels concerts originals s’han conservat.

No és el cas del Concert per a clavicèmbal en Re menor, del qual s’han fet posteriors reconstruccions per a violí. Una d’elles ens l’ofereix avui Frank Peter Zimmermann. Aquest concert és un exemple colpidor del contrast entre la mundanitat de la seva circumstància i la religiositat que Bach associava al seu contingut.

2 – ROBERT SCHUMANN (Zwickau 1810 – Endenich 1856)

Fantasia en Do major per a violí i orquestra, op. 131 (1853). 1a audició (🐌🐌🐌)

Es tracta d’una obra concertant en un sol moviment, estructurada de forma menys aleatòria del que el seu títol podria fer pensar. Amb la melosa suggestió narrativa que exhala el tema inicial de l’orquestra, Schumann sembla voler situar els oients dins l’àmbit d’una balada romàntica. Però aquest clima s’esfuma de seguida per donar pas a un dens virtuosisme solístic que acaba predominant fins al final. L’orquestra no dialoga amb el violí, sinó que queda reduïda a un pla d’acompanyament.

El públic va premiar amb forts i llargs aplaudiments la interpretació de Zimmermann, que es va veure obligat a regalar-nos un bis força llarg.

…. i a la segona part:

3 – RICHARD STRAUSS (Munic 1864 – Garmisch-Partenkirchen 1949)

Continua llegint

– Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO – L’Auditori (🐌🐌🐌+🐚) – 2017.11.26 (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

 Concert de l’OBC – XOSTAKÓVITX AMB KAZUSHI ONO  (temp. 17/18 – espectacle nº 124)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Hem assistit a dos concerts de l’OBC en dos caps de setmana seguits; aquest no ens pertocava en el nostre abonament, però el vam voler canviar pel que es va celebrar l’1 d’octubre passat, ja que la nostra prioritat aquell dia per sobre de tot era poder votar.

Un concert del qual esperàvem molt més del que hem tingut, especialment per una primera part que en bona mesura ha estat força decebedora.

El programa va ser el següent:

1 – BENET CASABLANCAS (Sabadell 1956)

Tres Interludis per orquestra – 1a audició (🐌+🐚)

La veritat és que nosaltres no tenim massa sintonia amb aquest compositor, que en aquests moments és resident a L’Auditori i ha treballat molt aquesta peça amb l’OBC. Un tipus de música amb el que no connectem normalment i de ben segur és per ignorància nostra, però és així i no podem fer res.

2 – JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)

Doble concert per a violí, violoncel i orquestra en La menor, op. 102 (🐌🐌🐌)

Solistes : Abel Tomàs (violí) i  Arnau Tomàs (violoncel)

 

Crèiem sincerament que aquesta peça seria la cirereta del pastís en aquest concert, primer perquè la música de Brahms ens agrada força i sobretot perquè som seguidors des de fa molts anys d’aquests dos germans, i més concretament de les interpretacions que fan en el grup de cambra al qual pertanyen, el nostre estimat Quartet Casals, del que som seguidors.

This slideshow requires JavaScript.

En aquesta ocasió, malgrat que han interpretat a la perfecció amb els seus instruments aquest doble concert, creiem que els ha mancat “ànima” amb la seva fusió amb l’orquestra.

A la segona part vam poder gaudir de valent amb:

3 – DIMITRI DIMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975)

Simfonia núm. 5 en Re menor, op. 47 (🐌🐌🐌🐌)

Cada vegada ens agrada més la música de Xostakóvitx i en aquesta ocasió l’orquestra amb la direcció del seu mestre titular Kazushi Ono, no ens ha decebut pas. Una espectacular interpretació que ens ha aixecat l’ànim, després d’una primera part força ensopida.

Però crec que el millor és que opineu per vosaltres mateixos escoltant la gravació de Catalunya Música. Ho podeu fer clicant en aquest ENLLAÇ

Continua llegint