– Teatre – MEQUINENSA (***+) – Teatre Nacional de Catalunya

Sembla que no passi els temps, però la temporada de Teatre 2011/2012, ja està al principi de la seva fi, tot just un mes i es baixarà la persiana… però dins de pocs dies tindrem davant nostre el programa del GREC 2012 que sembla que començarà amb una inauguració popular el 30 de Juny davant del Arc de Triomf. De moment encara ens queden algunes obres de Teatre per veure i el dissabte 19 de maig de 2012, anem a la ultima representació que veurem al Teatre Nacional de Catalunya, MEQUINENSA (***+), a partir d’un text de JESÚS MONCADA (Mequinensa 1/12/1941 – Barcelona 13/06/2005).

Mequinensa pren com a punt de partida la mirada forana d’un nouvingut a aquest punt fronterer de l’Aragó on es troben el Segre i l’Ebre i vol ser un homenatge a l’obra narrativa de Jesús Moncada, però sobretot, una immersió a la peculiar vida quotidiana del seu poble natal, amb un paisatge dominat per les aigües dels dos rius, on centra la major part de la seves novel·les i reculls de contes. La peça ens submergeix, amb la mirada irònica de l’autor de Camí de Sirga, en una Mequinensa mítica on els morts conviuen amb els vius.

MARC ROSICH , ha seleccionat uns determinats passatges de l’obra de Jesús Moncada, com a base per fer un muntatge aprofitant els diàlegs i narracions d’algunes obres conegudes de l’autor :  Cabòries estivals, Calaveres atònites, Camí de Sirga, El cafè de la granota, Històries de la mà esquerra, i altres. Ho fa amb el fil conductor de la lluita del poble davant de l’anunci de la construcció de 2 pantans franquistes i la seva molt probable desaparició. Es centra en els 13 anys que va durar la seva agonia, de 1957 a 1971, data en la que Mequinensa va ser anegat per les aigües… un poble de gent minera, anticlerical i roja.

Evidentment el text es el mes important de tot plegat, ja que ens mostra d’una manera molt propera, quasi be familiar, les angoixes de tot un poble que te davant seu, la possibilitat de perdre per sempre els seus conreus, les casa dels seus avantpassats…. però que sobretot ens mostra la relació entre ells, les partides de “botifarra” en el cafè del poble, on els homes es relaciones entre ells, inclús amb els avantpassats ja desapareguts.
Voldria remarcar el fet de que dins de l’Aragó, els habitants de la franja de Ponent, se senten catalans de soca-rel i parlen del Ebre, dels llaüts, del pas de la barca, del seu entorn fluvial i mes proper que arriba a Tortosa i no pas a Saragossa… i tot això ho expliquen amb el seu parlar dialectal d’un Català que estimen per sobre de tot, amb les seves peculiaritats i les seves extraordinàries paraules, com per exemple “Finestrejar” que be a ser com “tafanejar per la finestra”. Important ha estat l’assessorament dels especialistes lingüistes per aconseguir que tots els actors parlin correctament en aquesta forma de parlar de ponent… la de les terres del Ebre.

La esplèndida dramatúrgia de Marc Rosich, que ja està molt acostumat a convertir texts literaris a escena, s’uneix a una direcció molt acurada de XICU MASÓ, aconseguint realitzar un espectacle enormement humà i emotiu.

La posada en escena es realment magnifica i exquisida, ja que els personatges transiten per una escenografia senzilla, però impactant, durant les dues parts del espectacle (cada part 1 hora de durada). El terre del escenari força inclinat simula ser la vall on el Segre i l’Ebre s’uneixen en un de sol i comença el camí cap a Tortosa i  la  Mediterrània. A la segona part la vall ja comença a estar anegada per l’embasament franquista…. per poc temps es podrà viure en una vall molt mes petita mentre que en primer pla ja suren mobles, cotxes, pianos, banyeres i molts altres estris de la vida quotidiana dels habitants de Mequinensa, ….. que malauradament tenen que fugir al poble nou que els han construït mes a dalt, però sense cap personalitat, sense records… on fins i tot els “morts” no volen passejar per aquests nous carrers sense “anima”.

Carles Martinez

El personatge Mallol Fontcalda , ( interpretat per CARLES MARTÍNEZ)… un jove de 22 anys que tot just ha acabat la carrera d’advocat i que ha obtingut una plaça de secretari al jutjat de Mequinensa, es disposa a viatjar des de Barcelona (on viu), en tren i després en L’autobús des de Lleida, per arribar a la vila. La seva narració d’aquest viatge és la primera aclucada d’ull per ficar-se al public a la butxaca… divertit i amb una interpretació magnifica… almenys a nosaltres aquest actor, que aquí interpreta el paper principal, cada vegada ens agrada mes.

L’advocat barceloní al arribar a Mequinensa, es troba amb una serie de personatges que retraten perfectament la societat que vivia en l’època al poble:

Miquel Gorriz

– l’Estanislau Corbera (MIQUEL GÒRRIZ), que te un cafè de propietat al moll del riu, i on es viu mes intensament la problemàtica del poble, entre partides de cartes i copetes de licor.

– Nelson (JOAN ANGUERA), patró del llaüt

– Alfons Garrigues (EDUARD MUNTADA), peó de mina, antic barquer del pas de l’Ebre.

– Arquímedes Quintana, ànima en pena… antic patró de llaüt. Interpretat per XICU MASÓ que es també el director del espectacle.

Annabel Castan

– Penèlope (ANNABEL CASTAN), germana del jutge i parella de Mallol Fontcalda.

– Leucofrina (MÍRIAM ALAMANY), majordoma de mossèn.

– Carlota Torres (BELÈN ALONSO), terratinent i propietària de les mines, evidentment franquista fins al moll del os.

– Madamfransuà, ànima en pena, antiga vedette del cafè concert Edén (BELÈN ALONSO)

– Joana Garrigues (MARIA IBARS), dona d’Alfons Garrigues.

– Carmela, serventa de Carlota Torres (MARIA IBARS)

Es una interpretació CORAL, interpretada magníficament per TOTS els actors, però a nosaltres ens van agradar especialment CARLES MARTÍNEZ, MIQUEL GÒRRIZ, ANNABEL CASTAN i MÍRIAM ALAMANY.

Memorables algunes escenes com per exemple la narració del transport d’un Sant Crist en una barca en una nit de tempesta….o la narració d’un partit de futbol en el que acaben per tirar l’arbitre a les aigües del riu Ebre.

En resum : una proposta absolutament recomanable i fins i tot divertida, encara que almenys per nosaltres a la meitat de la segona part s’ens va fer una mica feixuga i lenta… o també molt possiblement pot ser que ja estiguéssim cansats, ja que eren mes de les 11 de la nit (dissabte la segona sessió comença a les 21:30, massa tard per el nostre gust).

A partir de l’obra de Jesús Moncada – Dramatúrgia de Marc Rosich

Jesús Moncada

Marc Rosich

Direcció : Xicu Masó

Escenografia: Paco Azorín – Vestuari :María Araujo – Il·luminació : August Viladomat – Vídeo i ajudant d’escenografia :Alessandro Arcangeli – Música : Eduardo Arbide – Caracterització : Toni Santos – Assessors lingüístics : Noëlia Motlló (OLLPP-UdL) i Ramon Sistac (OLLPP-UdL) – Construcció d’escenografia : Arts-Cenics Escenografia – Objectes enfonsats : Correa i Romeo – Tècnic de llums : Ernesto Fois – Tècnic de so i vídeo: Francesc Badii – Direcció de producció : Josep Domènech

Amb : Míriam Alamany – Belén Alonso – Joan Anguera – Annabel Castan -Miquel Gòrriz – Maria Ibars – Carles Martínez – Xicu Masó i Eduard Muntada

Producció
Teatre Nacional de Catalunya, CAER – Centre d’Arts Escèniques Reus i Bitò Produccions

————————————————————————————————

– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 26 € – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )

————————————————————————————————-

Avui posarem com a signatura un “Cargol Grec“, un vídeo que ens ha regalat la nostra amiga Kalamar….

4 pensaments sobre “– Teatre – MEQUINENSA (***+) – Teatre Nacional de Catalunya

  1. Marga

    Un placer haberos conocido formalmente el viernes pasado en el descanso de Adriana. Justo ayer mis suegros me recomendaron Mequinensa, dijeron que les había encantado. Pediré un aumento de sueldo en el trabajo para poder ir a TODO.
    En fin, ya nos veremos por el Liceu o la Filmoteca…
    Marga

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Per nosaltres també va ser un plaer Marga.

      Ens fa molta il·lusió el teu primer comentari a casa nostre.
      Benvinguda a “Voltar i Voltar”.
      Tenim la sort de viure en una ciutat que ens ofereix culturalment un munt de possibilitats…. jo diria que gairebé…TOT.

      Ens veurem segur a l’Òpera (al Liceu o al MET)… i a la Filmoteca o a on calgui.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.