PHILIPPE FALARDEAU |

Ahir diumenge 6/05/2012 i desprès del concert de l’OBC, varem assistir a la cloenda del Festival Internacional de Cinema d’Autor (D’A 2012) per visionar dues pel.licules que a priori ens feien patxoca. El resultat aquesta vegada no va ser tot el que esperàvem, especialment de la pel.licula turca.

ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)

Un dia i una nit en la investigació d’un assassinat. La recerca d’un cos enterrat a les estepes d’Anatòlia. Un grup de policies i un sospitós que vaguen per la nit mirant d’entendre què va passar. Un drama criminal que ens parla d’uns personatges, d’un país, d’allò que hagués pogut ser però que ja no serà.

Quan en una pel.lícula de més de dues hores i mitja, sobren les dues primeres, que es el que es pot dir ?.

I és que en “Once Upon a Time in Anatòlia” (Hi havia una vegada en Anatòlia), el director i fotògraf turc Nuri Bilrge Ceylan, sembla que ha pres bona nota que per triomfar en això dels festivals “cultes”, la moda és fer un bon somnífer.   El mes curiós es que aquest últim treball del director turc, ha estat premiat i exalçat per la crítica a Cannes, i sincerament no entenem el perquè.