Arxiu d'etiquetes: D’A

– Cinema – ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)…. i … PROFESOR LAZHAR (***) Cloenda D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Ahir diumenge 6/05/2012 i desprès del concert de l’OBC, varem assistir a la cloenda del Festival Internacional de Cinema d’Autor (D’A 2012) per visionar dues pel.licules que a priori ens feien patxoca. El resultat aquesta vegada no va ser tot el que esperàvem, especialment de la pel.licula turca.

ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)

Un dia i una nit en la investigació d’un assassinat. La recerca d’un cos enterrat a les estepes d’Anatòlia. Un grup de policies i un sospitós que vaguen per la nit mirant d’entendre què va passar. Un drama criminal que ens parla d’uns personatges, d’un país, d’allò que hagués pogut ser però que ja no serà. 

Quan en una pel.lícula de més de dues hores i mitja, sobren les dues primeres, que es el que es pot dir ?.

I és que en “Once Upon a Time in Anatòlia” (Hi havia una vegada en Anatòlia), el director i fotògraf turc Nuri Bilrge Ceylan, sembla que ha pres bona nota que per triomfar en això dels festivals “cultes”, la moda és fer un bon somnífer. 
 El mes curiós es que aquest últim treball del director turc, ha estat premiat i exalçat per la crítica a Cannes, i sincerament no entenem el perquè.

 

Continua llegint

– Cinema – BESTIAIRE (*) i … SANGUE DO MEU SANGUE (****) – D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Continuem tenint la nostre segona residencia als Cinemes CLUB ARIBAU, per tal de veure les màximes pel.licules d’aquest meravellós Festival de Cinema.  Dilluns 30 d’Abril de 2012, un altre cop sessió doble.

Denis Côté

Denis Côté

BESTIAIRE (*) del director canadenc DENIS CÔTÉ. En format documental, amb planells cinematogràfics fixes des de la primera escena, on els animals engabiats es mouen davant nostre en imatges que semblen quadres mes que cinema. Amb imatges depriments, tristes i claustrofòbiques.

Cada any milers de persones visiten el Parc Safari del Quebec, una mena de Rioleón Safari que a l’hivern queda tot cobert per una capa de neu. 

El que a priori pot semblar un més dels documentals d’animals de la 2, es transforma en mans del seu director en unes imatges claustrofòbiques ja que ens mostra la vida d’uns animals salvatges en un entorn totalment aliè al seu hàbitat natural. Sense diàlegs, búfals, hienes i girafes ens observen amb una barreja de curiositat i tristesa. Bèsties tancades que sembla que vulguin sortir de la pantalla, de l’enquadrament que en realitat és la seva presó, el petit espai on els ha tocat viure.

Continua llegint