Arxiu d'etiquetes: Festival Internacional de cinema d’autor

– Cinema – ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)…. i … PROFESOR LAZHAR (***) Cloenda D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Ahir diumenge 6/05/2012 i desprès del concert de l’OBC, varem assistir a la cloenda del Festival Internacional de Cinema d’Autor (D’A 2012) per visionar dues pel.licules que a priori ens feien patxoca. El resultat aquesta vegada no va ser tot el que esperàvem, especialment de la pel.licula turca.

ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)

Un dia i una nit en la investigació d’un assassinat. La recerca d’un cos enterrat a les estepes d’Anatòlia. Un grup de policies i un sospitós que vaguen per la nit mirant d’entendre què va passar. Un drama criminal que ens parla d’uns personatges, d’un país, d’allò que hagués pogut ser però que ja no serà. 

Quan en una pel.lícula de més de dues hores i mitja, sobren les dues primeres, que es el que es pot dir ?.

I és que en “Once Upon a Time in Anatòlia” (Hi havia una vegada en Anatòlia), el director i fotògraf turc Nuri Bilrge Ceylan, sembla que ha pres bona nota que per triomfar en això dels festivals “cultes”, la moda és fer un bon somnífer. 
 El mes curiós es que aquest últim treball del director turc, ha estat premiat i exalçat per la crítica a Cannes, i sincerament no entenem el perquè.

 

Continua llegint

– Cinema – BESTIAIRE (*) i … SANGUE DO MEU SANGUE (****) – D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Continuem tenint la nostre segona residencia als Cinemes CLUB ARIBAU, per tal de veure les màximes pel.licules d’aquest meravellós Festival de Cinema.  Dilluns 30 d’Abril de 2012, un altre cop sessió doble.

Denis Côté

Denis Côté

BESTIAIRE (*) del director canadenc DENIS CÔTÉ. En format documental, amb planells cinematogràfics fixes des de la primera escena, on els animals engabiats es mouen davant nostre en imatges que semblen quadres mes que cinema. Amb imatges depriments, tristes i claustrofòbiques.

Cada any milers de persones visiten el Parc Safari del Quebec, una mena de Rioleón Safari que a l’hivern queda tot cobert per una capa de neu. 

El que a priori pot semblar un més dels documentals d’animals de la 2, es transforma en mans del seu director en unes imatges claustrofòbiques ja que ens mostra la vida d’uns animals salvatges en un entorn totalment aliè al seu hàbitat natural. Sense diàlegs, búfals, hienes i girafes ens observen amb una barreja de curiositat i tristesa. Bèsties tancades que sembla que vulguin sortir de la pantalla, de l’enquadrament que en realitat és la seva presó, el petit espai on els ha tocat viure.

Continua llegint

– Cinema – LES BIEN AIMÉS (****) i …L’APOLLONIDE (*****) – D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Diumenge dia 29/04/2012, tenim programada una sessió doble als Cinemes Club Aribau (Gran-Via/Muntaner) dins del Festival de Cinema d’Autor. Les dos pel.licules ens agraden molt i encara que son casi cinc hores de cinema ens passen volant, nomes el tenir que sortir de la sala per tornar a fer una cua que casi bé arriba al carrer Diputació; ens incomoda una miqueta, però es el que hi ha …. LES BIEN AIMÉS (****) Aquesta pel.licula de Christophe Honoré va ser la que va clausurar el Festival de Canes del 2011, ja fora de competició. Es tracta de la vuitena pel.licula del director, un drama musical que protagonitzen Madeleine (Ludivine Sagnier / Catherine Deneuve) i Vera (Chiara Mastroianni).

Estem als anys 60 i ens explica la historia de Madeleine que abandona Paris amb el seu marit Jaromil i s’instal·len a Praga. L’arribada dels tancs russos marcarà la separació de la parella i la tornada de Madeleine a Paris amb la seva filla Vera.

Ja ens els anys 90, Vera està a Londres i s’enamora de Henderson, homosexual e incapaç de correspondre a aquest amor tal com ella espera. Madeleine, novament casada, es incapaç de deixar d’estimar a Jaromil que torna una vegada i un altre a la seva vida.

Segons declarava el seu director quan va presentar la pel.licula :

Christophe Honoré

Hi ha dues històries d’amor en la meva pel.lícula, dos amants, una mare i una filla, totes dues incapaces d’assumir la solitud de la vida. La primera història l’entenc com una llegenda. Comença durant l’Edat d’Or de l’amor, la dècada dels 60, amb la revolució sexual i l’alliberament de la dona. La segona, és l’altra cara de la moneda: els anys 90 amb la irrupció de la SIDA i la por al compromís. D’aquesta manera, volia examinar la màgica recerca de la felicitat de la que ningú de nosaltres podem escapar.

Continua llegint

– Voltar per festivals de cinema – D’A 2012 (Festival Internacional de cinema d’Autor) – UN AMOUR DE JEUNESSE (***+)

Aquests dies esta tenint  lloc a la ciutat de Barcelona la segona edició del Festival Internacional de cinema d’autor D’A, concretament entre els dies 27 d’abril i 6 de maig. El D’A 2012 ha consolidat una línia i un criteri de programació fent-se ressò del millor cinema contemporani inèdit.

De fet es podria dir que ens hem traslladat a “viure” aquests dies a la Sala CLUB ARIBAU a la Gran Via de Barcelona, ja que hem comprat entrades per veure 10 pel.licules, i mes d’un dia ens empassarem dues pel.licules seguides. La nostra intenció es fer d’una manera molt resumida la ressenya del que veurem, en un parell de entrades mes al bloc.  Ho farem perquè us animeu a assistir a aquest festival, que no te cap recolzament econòmic de les institucions publiques i nosaltres creiem que la tasca de aquest grup de gent, la tenim que recolzar SI o SI.

Son pel.licules de qualitat però que els distribuïdors a casa nostre no han considerat que son prou rentables i per això casi be mai arriben a les sales comercials.  Crec que el recolzament de FILMIN farà que properament les podrem veure a traves d’aquest nou sistema de cinema a traves d’Internet.

El divendres 27/04/2012 varem assistir a l’inauguració del Festival, per tal de visionar la pel.licula Un amour de jeunesse (***+)

Mia Hansen-Love, dirigeix i escriu el guió del film, i narra la història de Camille (Lola Créton) i Sullivan (Sebastian Urzendowsky). Camille una jove de 15 anys i Sullivan de 19, gaudeixen de les mels del primer amor. Fins que Sullivan decideix partir a un llarg viatge per Sud-amèrica, deixant a Camille trista i desolada.

Passa el temps, els anys, i Camille es recupera a poc a poc i refà la seva vida. Set anys després, quan ella ha acabat la carrera de arquitecte i treballa com a tal i amb una nova parella (Magne-Havard Brekke), torna a aparèixer Sullivan en la seva vida.

Malgrat els riscos de caure en els convencionalismes amb aquest tipus de temes, Mia Hansen-Love fa una versió interessant, íntima i real. Amb una excel·lent fotografia, una direcció delicada i detallista recorrem la travessia d’aquest amor entre joves, plena de passió, alegria i també de decepció i tristeses.

Continua llegint