– Cinema – ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)…. i … PROFESOR LAZHAR (***) Cloenda D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

Ahir diumenge 6/05/2012 i desprès del concert de l’OBC, varem assistir a la cloenda del Festival Internacional de Cinema d’Autor (D’A 2012) per visionar dues pel.licules que a priori ens feien patxoca. El resultat aquesta vegada no va ser tot el que esperàvem, especialment de la pel.licula turca.

ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)

Un dia i una nit en la investigació d’un assassinat. La recerca d’un cos enterrat a les estepes d’Anatòlia. Un grup de policies i un sospitós que vaguen per la nit mirant d’entendre què va passar. Un drama criminal que ens parla d’uns personatges, d’un país, d’allò que hagués pogut ser però que ja no serà. 

Quan en una pel.lícula de més de dues hores i mitja, sobren les dues primeres, que es el que es pot dir ?.

I és que en “Once Upon a Time in Anatòlia” (Hi havia una vegada en Anatòlia), el director i fotògraf turc Nuri Bilrge Ceylan, sembla que ha pres bona nota que per triomfar en això dels festivals “cultes”, la moda és fer un bon somnífer. 
 El mes curiós es que aquest últim treball del director turc, ha estat premiat i exalçat per la crítica a Cannes, i sincerament no entenem el perquè.

 

En dues hores aconsegueix no comunicar absolutament res, per en els últims vint minuts afanyar-se a insinuar el que ens hem perdut en mes d’un cop de cap, alguns inclús una bona migdiada,… llavors és que alguna cosa no li ha funcionat.

El cinema de ritme leeeeeent, de llaaaaargues exposicions, que volen transmetre (suposo) estats emocionals,  sembla, que pel sol fet d’allargar una seqüència de cinc minuts durant una hora, el senyor Ceylan creu que ha fet una obra mestre. Durant mes de la meitat de la pel.licula els protagonistes es passen circulant per una pista de terra amb els cotxes i de nit en la recerca d’un cadàver… seqüencies en l’absoluta obscuritat on no es veu ni tan sols el paisatge… seqüencies reiteratives i mortalment avorrides.

Sincerament crec que això no és cinema, en tot cas això és fotografia de qualitat i poc mes. NO ens va agradar.

Nuri Bilge Ceylan

NURI BILGE CEYLAN – Un dels referents de l’autoria contemporània, compta les seves quatre participacions a Cannes per guardons: dos Grans Premis del Jurat, un al Millor Director i un Premi de la Crítica.

Three Monkeys (2008), Climates (2006), Distant (2002), The Clouds of May (1999), The Small Town (1997)

FITXA
Títol Internacional: Bir zamanlar Anadolu’da
Director: Nuri Bilge Ceylan
Guió: Nuri Bilge Ceylan, Ebru Ceylan y Ercan Kesal
Intèrprets: Muhammet Uzuner, Yilmaz Erdogan, Taner Birsel, Ahmet Mümtaz Taylan, Firat Tanis
Durada: 157 min – País: Turquia – Any: 2011 – Idioma: Turc

——————————————————————————————————–

… i tornem a fer l’ultima cua a la cantonada Gran Via /Muntaner.

Quant tornem a entrar al cinema a la pantalla estan projectant una serie de fotografies que volen ser un resum del Festival, on surten els directors convidats, les cues del public, els actors, …. i oh sorpresa !!! ….també en MIQUEL.

en MIQUEL a la pantalla del Cinema

PROFESOR LAZHAR (***)

Avui en dia, rebre una nominació als Oscars no sembla que sigui garantia de res. Però si parlem de la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa, la cosa canvia.

Un fatídic succés en una escola del Canadà francòfon porta alprotagonista, un professor algerià, a sol·licitar treball en la mateixa, on comprovarà per ell mateix les deficiències del sistema i els imperatius legals que, basats en l’estúpida idea del que avui es considera correcte, anul·len la voluntat i capacitats educatives dels professors.

La pel·lícula de PHILIPPE FALARDEAU és una espècie de drama.comedia,  calculada al mil·límetre on, per descomptat, el que el professor ensenya als seus alumnes és més important que el que troben als llibres.

La pel·lícula canadenca ha sorprès i destacat en la Secció Oficial per oferir una necessària i admirable reflexió sobre el sistema educatiu en les societats contemporànies (almenys les occidentals), al que qüestiona seriosament i del qual rebutja com la mera transmissió de coneixements hagi substituït per complet a l’educació integral en continguts i valors per part dels educadors, evitant la implicació personal d’aquests en el desenvolupament complet dels nens…(intel·lectual, cultural, físic, moral, sentimental …).

Crida l’atenció com es colen puntualment en els seus diàlegs referències a passats traumàtics com el cop d’estat a Xile, el saqueig colonial belga del Congo o, més extensament per com afecta el protagonista, la guerra civil d’Algèria. Ens trobem en un d’aquests països on podríem dir allò de que “mai passa res, fins que passa”. Quan la mestra Martine tria la seva aula com a lloc per suïcidar-se, la mort i el dol ocupen un lloc central. Ja no parlem de llunyanes morts del Congo o de Xile, ara és impossible ignorar per moltes capes de pintura que li apliquem  a sobre com intenta fer la directora del centre.

La fam de coneixement dels nens és precisament el que amenaça l’ordre establert pels adults. Quan els alumnes deixen de ser mers contenidors que cal omplir de saber, quan reclamen el seu paper actiu en l’aprenentatge i en les seves vides, és el moment en què la institució escolar podria començar a ser qüestionada com a tal.  L’acostament emocional, i especialment físic, entre el professor Lazhar i la petita Alice reconcilia mons que habitualment no es “toquen”.

Molt estimable pel·lícula, amb una bona interpretació del seu protagonista i els dos nens  que més protagonisme dóna la pel·lícula.

Ens va agradar però tampoc es per tirar coets.

PHILIPPE FALARDEAU – Nascut al Quebec l’any 1968, el seu primer llarg de ficció va guanyar el premi a la millor òpera prima canadenca al Festival de Toronto. El seu quart film, Profesor Lazhar, va estar nominat a millor pel·lícula estrangera a l’última edició dels Oscars.

Monsieur Lazhar (2011), C’est pas moi, je le jure! (2008), Congorama (2006), La moitié gauche du frigo (2000)

FITXA

Títol Internacional: Monsieur Lazhar
Director i Guió: Philippe Falardeau
Intèrprets: Fellag, Sophie Nélisse, Émilien Néron, Danielle Proulx, Brigitte Poupart
Durada: 94 min – País: Canadà – Any: 2011 – Idioma: Francès

———————————————————————————————–

– Cinemes Club Aribau – Preu per pel.licula 7 € per persona ( preu pagat 6 € – TresC)

————————————————————————————————

3 thoughts on “– Cinema – ONCE UPON A TIME IN ANATOLIA (*)…. i … PROFESOR LAZHAR (***) Cloenda D’A 2012 (Festival Internacional de Cinema d’Autor)

  1. Imma Barba

    Voldria afegir que en el parlament de cloenda del festival, on ja van assegurar que hi haurà una tercera edició gràcies al èxit de públic, van comunicar que el premi del públic ha estat per a la pel.licula “Sangue do meu sangue” que a nosaltres particularment ens havia agradat molt.

    Respon

Leave a Reply