Primera representació operística de la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb una òpera que no havíem vist representada mai en directe, encara que si escoltada moltes vegades, especialment el que fa als seus conegudíssims cors. NABUCCO de Giuseppe Verdi. Feia 31 anys que no es representava (escenificada) al Liceu, encara que si es va poder escoltar en versió concert l’últim cop l’any 2006. Aquesta vegada, al nostre abonament, ens ha correspost el segon repartiment.
Aquesta òpera va ser el primer èxit important del compositor, amb la qual s’inicien els anomenats anys de galeres, en els quals va compondre a un ritme frenètic: va produir disset òperes en dotze anys. L’èxit es deu en part a les qualitats musicals de l’obra i en part a l’associació que feia el públic entre la història del poble israelià i les ambicions nacionalistes de l’època. Un dels símbols que va utilitzar, i potser continua utilitzant, el poble per a reforçar l’ideal independentista va ser el cor “Va, pensiero…”. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l’òpera. En la seva època, els italians el van considerar un cant contra l’opressió estrangera en què vivien.
Nabuccodonosor, rei dels babilonis envaeix el regne de Judea. La seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu vol alliberar el poble conquerit i s’enfronta a la seva germana Abigaille. Aquesta, engelosida, traeix el pare i es fa amb el tron de Babilònia, però Nabucco, convertit al judaisme recupera el regne i allibera els hebreus.
A nosaltres no és l’òpera que ens agrada més de Verdi, suposo que en part degut a la falta de coneixença de la mateixa; el que si haig de confessar, és que té moments irrepetibles, protagonitzats pels Cors, que sempre que els escoltem ens fa posar “pell de gallina”.