Arxiu d'etiquetes: Daniel Oren

– 206 – Òpera – HAMLET (versió concert) (🐌🐌🐌🐌) de Ambroise Thomas – Gran Teatre del Liceu – 2019.03.07 (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

HAMLET (versió concert) (temp. 18/19 – espectacle nº 152)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Intentem no assistir a les versions “concert” de les òperes que massa sovint es realitzen al Gran Teatre del Liceu. Creiem que l’òpera és l’espectacle total, perquè inclou gairebé totes les branques de les Arts Escèniques i malgrat que la música i la veu humana és el més important de tot, per nosaltres és imprescindible veure-les representades.

Escoltar una òpera sense veure la seva representació escènica, també es pot fer simplement escoltant la millor gravació possible de les moltes que existeixen en CD o en qualsevol format digital que actualment tenim al nostre abast, i a més a més des de la comoditat del sofà de casa nostre. Evidentment és molt millor poder assistir en directe a un Teatre d’òpera, i escoltar la música en directe…. però …

El nostre tipus d’abonament anual del Gran Teatre del Liceu (11 espectacles), ens permet retornar els dos espectacles que ens interessen menys, i si ho fem, ens retornen els diners d’aquests. D’aquesta temporada a causa del viatge que vam fer al Japó durant els mesos d’octubre i novembre, ens vam veure obligats a retornar “I Puritani” i un altre espectacle que coincidien en aquestes dates.

Si no hagués estat per aquesta circumstància, de ben segur que el concert de l’òpera HAMLET hauria estat un dels espectacles que hauríem tornat.

Malgrat que aquest divendres vam assistir sense gaires ganes al Liceu, hem de reconèixer que sortosament el resultat va estar realment magnífic i vam gaudir de valent. S’han programat únicament dues funcions i la segona es podrà veure diumenge 10 de març.

Continua llegint

– Òpera – NABUCCO de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌 + 🐚) Gran Teatre del Liceu – 16/10/2015

Primera representació operística de la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb una òpera que no havíem vist representada mai en directe, encara que si escoltada moltes vegades, especialment el que fa als seus conegudíssims cors. NABUCCO de Giuseppe Verdi. Feia 31 anys que no es representava (escenificada) al Liceu, encara que si es va poder escoltar en versió concert l’últim cop l’any 2006. Aquesta vegada, al nostre abonament, ens ha correspost el segon repartiment.

Nabucco- Liceu 1

Aquesta òpera va ser el primer èxit important del compositor, amb la qual s’inicien els anomenats anys de galeres, en els quals va compondre a un ritme frenètic: va produir disset òperes en dotze anys. L’èxit es deu en part a les qualitats musicals de l’obra i en part a l’associació que feia el públic entre la història del poble israelià i les ambicions nacionalistes de l’època. Un dels símbols que va utilitzar, i potser continua utilitzant, el poble per a reforçar l’ideal independentista va ser el cor Va, pensiero…”. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l’òpera. En la seva època, els italians el van considerar un cant contra l’opressió estrangera en què vivien.

Nabuccodonosor, rei dels babilonis envaeix el regne de Judea. La seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu vol alliberar el poble conquerit i s’enfronta a la seva germana Abigaille. Aquesta, engelosida, traeix el pare i es fa amb el tron de Babilònia, però Nabucco, convertit al judaisme recupera el regne i allibera els hebreus.

A nosaltres no és l’òpera que ens agrada més de Verdi, suposo que en part degut a la falta de coneixença de la mateixa; el que si haig de confessar, és que té moments irrepetibles, protagonitzats pels Cors, que sempre que els escoltem ens fa posar “pell de gallina”.

Continua llegint

– Òpera al cinema – FALSTAFF de Giuseppe Verdi – en directe des de l’òpera de la Bastille de Paris – Cinemes Girona

Per MIQUEL GASCÓN

Ens assabentem de què el dimarts 12 de març en els cinemes Girona, retransmeten en directe l’òpera FALSTAFF des de l’òpera de la Bastillle de Paris. El curiós i per altra banda escandalós del cas… és que hem pogut comprar les entrades per avançat i amb descompte dels TRESC, 7 euros mes barates que en els cinemes Bosque de la cadena Balaña… i és la mateixa retransmissió.

falstaff_cartell

Molts dels amics que acostumen a venir a aquestes retransmissions operístiques, clarament “deserten” a favor del futbol per tal de veure el partit de Champions del Barça amb el Milan. Se l’han jugada i pensem que patiran de valent… però la sort els va de cara, ja que a la mitja part de l’opera ens assabentem que el Barça guanya un a zero….

La Sala dels cinemes Girona a menys d’un terç de les localitats plenes. Per sort tenim uns amics que ens acompanyen en la seva primera incursió en aquest tipus de retransmissions en directe… la Montse i en Quim (amics des de fa molts anys i que ara ens hem retrobat a partir de la publicació del Bloc).

Opera de la Bastille - Paris

Opera de la Bastille – Paris

“Durant quaranta anys he volgut escriure una òpera còmica”. Quan Verdi va escriure aquestes paraules el 1890, ja havia anunciat el seu adéu als escenaris, no una sinó dues vegades, amb Aida i Otello. Cinquanta anys abans, s’havia intentat aventurat amb l’òpera buffa amb Un giorno de regno.

L’obra va ser un fracàs i, amb l’agreujant que la seva dona va morir durant la seva composició, el fracàs el va deixar molt amargat. Va ser el desig d’evitar la mala sort que apareix en tantes de les seves òperes el que li va fer prendre la ploma de nou per última vegada? O era l’ombra de Shakespeare?  “M’estic divertint …” una frase que Verdi repeteix contínuament mentre compon Falstaff.

Continua llegint