Arxiu d'etiquetes: Giuseppe Verdi

– Òpera – UN BALLO IN MASCHERA (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2017.10.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

UN BALLO IN MASCHERA (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Iniciem la nostra temporada liceista amb aquesta òpera de Verdi, UN BALLO IN MASCHERA, estructurada en tres actes i amb un repartiment encapçalat per Piotr Beczala.

Si la memòria no ens falla, d’ençà que escrivim aquest Blog, és la quarta versió que veiem d’aquesta òpera i la segona en directe, ja que les altres dues van ser al cinema, des del Metropolitan Opera House de Nova York en 2012 en versió de David Alden, protagonitzada per Marcelo Alvarez i Sondra Radvanovsky i des de l’Òpera House de Sidney en 2013 en versió de la Fura dels Baus amb Diego Torre i Tamar Iveri.

L’any 2000 vam poder assistir, també al Teatre del Liceu, a la controvertida versió de Calixto Bieito amb la recordada escena dels vàters i la de la violació. En aquella ocasió va estar protagonitzada per Walter Fraccaro i Ana Maria Sánchez.

La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia.

El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo.

Continua llegint →

– Òpera (217) – RIGOLETTO (🐌🐌🐌🐌+🐚) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 24.03.2017

9 respostes

RIGOLETTO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.

RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.

En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.

Continua llegint →

– Òpera (58) – MACBETH (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 14.10.2016

Deixa un comentari

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

MACBETH de Giuseppe Verdi –

D’ençà que publiquem aquest Blog, ara farà 6 anys, recordem haver vist diferents representacions de MACBETH, una versió teatral d’Alex Rigola l’any 2012 al TNC que ens va agradar molt i una versió operística al cinema, retransmesa en directe des del Metropolitan de Nova York, protagonitzada per la gran soprano russo-austríaca Anna Netrebko.

En aquella ocasió ens va agradar molt l’orquestra i la part vocal, malgrat que la posada en escena no ens va satisfer gens. Ara per sort, el Gran Teatre del Liceu ens ha portat una versió amb una posada en escena de Christof Loy, que ens ha semblat magnifica i a més a més hem gaudit d’unes molt bones interpretacions del Cor del Liceu, escenes que són força importants en aquesta òpera; però sobretot ens ha agradat moltíssim la interpretació i la veu d’una soprano que era desconeguda per nosaltres, Tatiana Serjan.

macbeth-gran-teatre-del-liceu

MACBETH és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en el Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave; es va estrenar al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847. El mateix Verdi la va revisar de nou l’any 1865 per a l’estrena al Théâtre Lyrique de París en una traducció francesa de Charles Nuitter i Alexander Beaumont, i és aquesta segona versió, retraduïda a l’italià, la que s’ofereix habitualment.

Continua llegint →

– Òpera – SIMON BOCCANEGRA (🐌🐌🐌+ 🐚) de G. Verdi – Gran Teatre del Liceu – 22/04/2016

Deixa un comentari

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.

Gènova segle XIV, en un moment de forts enfrontaments entre dues faccions polítiques, els nobles i els güelfs, de la que formen part comerciants i plebeus. Simon Boccanegra, que intenta acabar amb la rivalitat de les dues faccions, serà víctima de la conspiració dels cortesans que l’envolten. El segrest de la seva filla i el descobriment, quan la recupera, de la seva relació amorosa amb un dels conspiradors, el trasbalsa. Decidit a perdonar els conspiradors, serà víctima de la traïció del seu home de confiança.

Malgrat que no era pas una òpera coneguda per nosaltres i haig de reconèixer que em vaig perdre sovint en l’argument durant la representació, la música de Giuseppe Verdi em va tornar a fascinar de nou.

Simon Boccanegra - Liceu

Però el que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. En aquest aspecte em va fallar una mica el moviment escènic de Ferràn Carvajal, malgrat que sempre he estat un gran admirador del seu treball; aquesta vegada el “moviment” del cor, si es pot dir així, el vaig trobar massa estàtic i crec que és un dels pocs punts negatius d’aquesta posada en escena.

Continua llegint →

– Òpera – OTELLO (🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 29/01/2016

2 respostes

D’ençà que d’una manera o un altre assistim a les representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu…. i estic parlant de més de 45 anys, crec que mai ens havíem sortit a la mitja part d’una representació. Aquest divendres, passat vàrem decidir fer-ho, perquè no gaudíem del que estàvem veient i no va haver-hi manera d’entrar en aquesta OTELLO.

L’admiració de Verdi per Shakespeare era tanta que les seves dues últimes obres estan basades en textos del dramaturg britànic, essent Otello la penúltima i Falstaff l’última. Aquesta representació ens feia especial il·lusió, perquè no l’havíem vist mai en directe…. però….

OTELLO - Gran Teatre del Liceu

Tot i que la música de Giuseppe Verdi ens acostuma a agradar i molt, aquesta vegada tot es va posar a la contra, des del cast dels solistes, fins a la posada en escena, que per molt arriscada que fos, no ens va ajudar a entendre l’argument, malgrat que ja el coneixíem prou bé, ni molt menys a gaudir d’aquesta representació.

Continua llegint →

– Òpera – NABUCCO de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌 + 🐚) Gran Teatre del Liceu – 16/10/2015

Deixa un comentari

Primera representació operística de la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb una òpera que no havíem vist representada mai en directe, encara que si escoltada moltes vegades, especialment el que fa als seus conegudíssims cors. NABUCCO de Giuseppe Verdi. Feia 31 anys que no es representava (escenificada) al Liceu, encara que si es va poder escoltar en versió concert l’últim cop l’any 2006. Aquesta vegada, al nostre abonament, ens ha correspost el segon repartiment.

Aquesta òpera va ser el primer èxit important del compositor, amb la qual s’inicien els anomenats anys de galeres, en els quals va compondre a un ritme frenètic: va produir disset òperes en dotze anys. L’èxit es deu en part a les qualitats musicals de l’obra i en part a l’associació que feia el públic entre la història del poble israelià i les ambicions nacionalistes de l’època. Un dels símbols que va utilitzar, i potser continua utilitzant, el poble per a reforçar l’ideal independentista va ser el cor “Va, pensiero…”. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l’òpera. En la seva època, els italians el van considerar un cant contra l’opressió estrangera en què vivien.

Nabuccodonosor, rei dels babilonis envaeix el regne de Judea. La seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu vol alliberar el poble conquerit i s’enfronta a la seva germana Abigaille. Aquesta, engelosida, traeix el pare i es fa amb el tron de Babilònia, però Nabucco, convertit al judaisme recupera el regne i allibera els hebreus.

A nosaltres no és l’òpera que ens agrada més de Verdi, suposo que en part degut a la falta de coneixença de la mateixa; el que si haig de confessar, és que té moments irrepetibles, protagonitzats pels Cors, que sempre que els escoltem ens fa posar “pell de gallina”.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – IL TROVATORE (🐌🐌🐌🐌) de Verdi – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria 03/10/2015

1 resposta

Aquest passat dissabte, inauguració de la nova temporada d’òpera 2015/16, que es retransmeten en directe des del Metropolitan de New York, a 70 països de tot el món. Nosaltres aquest any únicament ens hem abonat a mitja temporada, escollint 6 de les 12 òperes que es retransmetran…. deixant aixi la nostra agenda amb més espai pel Teatre.

Feia molt de temps que no revisàvem aquesta òpera de Giuseppe Verdi, malgrat que aquesta és potser una de les que més havia escoltat quan encara era adolescent i molt especialment els seus conegudíssims cors, que és el primer que em va impactar en el món de l’òpera.

IL TROVATORE (El trobador) és una òpera en quatre actes sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma l’any 1853.

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l’Humà.

Continua llegint →

– Òpera – I DUE FOSCARI (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi (versió concert) amb Plácido Domingo – Gran Teatre del Liceu – 30/04/2015

Deixa un comentari

Feia molts mesos que havíem comprat les entrades per anar a aquesta representació operística al Liceu, malgrat que les òperes en versió concert no ens agraden gaire, ja que preferim veure-les representades; a la fi l’òpera és l’espectacle que reuneix en un de sol, totes les arts escèniques, entre les que està el “Teatre”, que per nosaltres, teatraires de pro, és molt important.

El fet, és que ens feia il·lusió veure i sobretot escoltar en directe al que ha estat el gran tenor de l’estat espanyol, Plácido Domingo (Madrid, 1941), encara que ja fa uns anys, actua com a baríton per la seva avançada edat.

La carrera internacional de Plácido Domingo és llegendària; ha interpretat 130 papers diferents, més que cap altre tenor en la història. El 1997, Domingo va superar el rècord que Enrico Caruso mantingué durant molt de temps en l’obertura de la temporada de l’Òpera del Metropolitan, i el 2008 celebrà els seus 40 anys cantant en aquest teatre, on ha inaugurat la temporada vint-i-una vegades. El talent del tenor madrileny el confirmen el seu amplíssim repertori i la seva carrera interpretativa, així com els seus èxits com a director, administrador, i el seu compromís amb les causes humanitàries i la feina com a creador de programes per a joves artistes.

I DUE FOSCARI, es tracta d’una òpera en tres actes sobre llibret de Francesco Maria Piave amb música de Giuseppe Verdi. Va ser estrenada al Teatro Argentina de Roma l’any 1844 i al Liceu l’any 1847.

La història, basada en l’obra homònima de Lord Byron, relata els últims dies del dux de Venècia, que ha de decidir entre l’obligació com a governant i l’amor pel seu fill, acusat d’assassinat: la raó d’Estat o l’amor de pare. Verdi pensava estrenar-la a La Fenice, però la direcció, pressionada per la censura, la va considerar inapropiada: el llibret descobria les intrigues del poder precisament a Venècia, la rebotiga de la política, amb alguns dels seus protagonistes influint encara, com la mateixa família Foscari.

Abans de començar la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, va sortir a l’escenari, i això ja ens va fer tremolar… i efectivament sortia per dir que Plàcido Domingo patia una lleugera afecció de laringe, però que malgrat això havia preferit actuar i no suspendre la vetllada. Això ens va fer témer el pitjor, però per sort no va estar així, ja que encara que al primer acte semblava que no se’n sortiria, va fer un tercer acte esplèndid que va provocar aplaudiments durant forces minuts. Sembla mentida que als seus 74 anys pugui tenir encara la capacitat de fer esclatar al públic dels teatres d’òpera, bravos i aplaudiments sostinguts, que ocasiona la parada momentània de la representació.

Continua llegint →

– Òpera – LA TRAVIATA (****) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 17/10/2014

6 respostes

Ha estat una autèntica astracanada, per part de la direcció del Gran Teatre del Liceu, voler fer veure que la temporada comença amb aquesta TRAVIATA, quan fa menys d’un mes, realment es va inaugurar amb IL BARBIERE DE SIVIGLIA de Gioachino Rossini; pel que sembla LA TRAVIATA de Giuseppe Verdi és molt més popular i segurament donarà mes calaix…. però aquesta és un altra qüestió que no té res a veure.

Ens vam emportar un gran ensurt en el primer acte d’aquesta producció, al comprovar que les veus protagonistes, la del tenor Charles Castronovo molt especialment, però també la de la soprano Patrizia Ciofi, no arribaven amb la potència suficient al 4art pis, per tal de gaudir la com cal. El famós brindis, “Libiamo ne’ lieti calici” ,que tothom coneix i que espera amb il·lusió, va estar un autèntic nyap, que presagiava el pitjor; ens refreguem els ulls per incredulitat …. no podia ser que fossin els solistes anunciats.

Per sort va ser tan sols un miratge i al segon acte, afortunadament es va resoldre; comentàvem amb l’Imma, que al tenor, durant el descans, semblava que li havien injectat una injecció en vena de pa amb tomàquet, perquè no semblava el mateix…. un autèntic miracle, que crec mai havia vist en aquestes proporcions; el ària d’Alfredo “De miei bollenti spiriti”, va marcar aquest canvi brutal.

Continua llegint →

– Òpera al cinema – MACBETH (****) de Verdi (1/9) – en directe des del MET de NY – Cinemes Yelmo Icaria – 11/10/2014

2 respostes

El passat dissabte, vàrem assistir a la primera de les representacions de la nova temporada, retransmeses en directe als cinemes de mig mon, des del Metropolitan Opera House de New York. Ja fa uns anys que ens vàrem viciar i ens agrada continuar assistint als cinemes Icaria Yelmo, on ens retrobem amb una bona colla d’amics amb la mateixa afició, i comentar la jugada.

Per començar aquesta nova temporada, MACBETH de Giuseppe Verdi; aquesta òpera està basada en el text de Shakespeare, i amb els arranjaments del llibret de Francesco Maria Piave; va ser estrenada al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847.

Reconec la dificultat de la posada en escena d’aquesta òpera, atesos els nombrosos canvis d’escena i les complexes ambientacions que van des d’interiors a escenes al bosc, però em va decebre i molt, la solució emprada pel prestigiós Adrian Noble i encara mes la tètrica il·luminació de Jean Kalman, que potser vista en directe al Teatre podria resultar més o menys acceptable, però no vàlida per ser retransmesa en directe a mig mon.

Una altra cosa va ser la qualitat de l’orquestra, que a hores d’ara està fora de qualsevol dubte, que va aconseguir sota la direcció del director italià Fabio Luisi, una versió d’aquesta òpera realment extraordinària; el més important d’aquesta vetllada, va ser sense cap mena de dubte, les grans veus que en aquesta ocasió vàrem poder escoltar i gaudir, començant per la gran soprano russo-austríaca ANNA NETREBKO, que en bona part és la “culpable” de la meva excel·lent valoració de 4 estrelles. Tan sols per tal d’escoltar i veure la interpretació d’aquesta soprano, va merèixer el desplaçament fins als Icaria.

Continua llegint →