Arxiu d'etiquetes: Giuseppe Verdi

– Òpera – UN BALLO IN MASCHERA (🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 2017.10.28 (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

UN BALLO IN MASCHERA (temp. 17/18 – espectacle nº 88)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Iniciem la nostra temporada liceista amb aquesta òpera de Verdi, UN BALLO IN MASCHERA, estructurada en tres actes i amb un repartiment encapçalat per Piotr Beczala.

Si la memòria no ens falla, d’ençà que escrivim aquest Blog, és la quarta versió que veiem d’aquesta òpera i la segona en directe, ja que les altres dues van ser al cinema, des del Metropolitan Opera House de Nova York en 2012 en versió de David Alden,  protagonitzada per Marcelo Alvarez i Sondra Radvanovsky i des de l’Òpera House de Sidney en 2013 en versió de la Fura dels Baus amb Diego Torre i Tamar Iveri.

L’any 2000 vam poder assistir, també al Teatre del Liceu, a la controvertida versió de Calixto Bieito amb la recordada escena dels vàters i la de la violació. En aquella ocasió va estar protagonitzada per Walter Fraccaro i Ana Maria Sánchez.

La producció d’enguany, és del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg i compta amb la direcció escènica de Vincent Boussard i la direcció musical de Renato Palumbo. L’orquestra i el cor del Liceu així com el conjunt VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió, acompanyen un repartiment de luxe, Piotr Beczala en el paper de Riccardo i Keri Alkema en el d’Amelia.

El cast d’aquest passat dissabte es completava amb Marco Caria com a Renato, espòs d’Amelia, Dolora Zajick en el paper d’Ulrica, la fetillera i Elena Sancho com a Oscar, el patge de Riccardo.

Continua llegint

– Òpera (217) – RIGOLETTO (🐌🐌🐌🐌+🐚) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 24.03.2017

RIGOLETTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.

RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.

En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.

Continua llegint

– Òpera (58) – MACBETH (🐌🐌🐌🐌🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 14.10.2016

VOLTAR i VOLTAR … per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

 MACBETH de Giuseppe Verdi – 

D’ençà que publiquem aquest Blog, ara farà 6 anys, recordem haver vist diferents representacions de MACBETH, una versió teatral d’Alex Rigola l’any 2012 al TNC que ens va agradar molt i una versió operística al cinema, retransmesa en directe des del Metropolitan de Nova York, protagonitzada per la gran soprano russo-austríaca Anna Netrebko.

En aquella ocasió ens va agradar molt l’orquestra i la part vocal, malgrat que la posada en escena no ens va satisfer gens. Ara per sort, el Gran Teatre del Liceu ens ha portat una versió amb una posada en escena de Christof Loy, que ens ha semblat magnifica i a més a més hem gaudit d’unes molt bones interpretacions del Cor del Liceu, escenes que són força importants en aquesta òpera; però sobretot ens ha agradat moltíssim la interpretació i la veu d’una soprano que era desconeguda per nosaltres, Tatiana Serjan.

macbeth-gran-teatre-del-liceu

MACBETH és la desena òpera de Giuseppe Verdi. El llibret, basat en el Macbeth de William Shakespeare, va ser obra de Francesco Maria Piave; es va estrenar al Teatro della Pergola de Florència, l’any 1847. El mateix Verdi la va revisar de nou l’any 1865 per a l’estrena al Théâtre Lyrique de París en una traducció francesa de Charles Nuitter i Alexander Beaumont, i és aquesta segona versió, retraduïda a l’italià, la que s’ofereix habitualment.

Continua llegint

– Òpera – SIMON BOCCANEGRA (🐌🐌🐌+ 🐚) de G. Verdi – Gran Teatre del Liceu – 22/04/2016

Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.

Gènova segle XIV, en un moment de forts enfrontaments entre dues faccions polítiques, els nobles i els güelfs, de la que formen part comerciants i plebeus. Simon Boccanegra, que intenta acabar amb la rivalitat de les dues faccions, serà víctima de la conspiració dels cortesans que l’envolten. El segrest de la seva filla i el descobriment, quan la recupera, de la seva relació amorosa amb un dels conspiradors, el trasbalsa. Decidit a perdonar els conspiradors, serà víctima de la traïció del seu home de confiança.

Malgrat que no era pas una òpera coneguda per nosaltres i haig de reconèixer que em vaig perdre sovint en l’argument durant la representació, la música de Giuseppe Verdi em va tornar a fascinar de nou.

Simon Boccanegra - Liceu

Però el que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. En aquest aspecte em va fallar una mica el moviment escènic de Ferràn Carvajal, malgrat que sempre he estat un gran admirador del seu treball; aquesta vegada el “moviment” del cor, si es pot dir així, el vaig trobar massa estàtic i crec que és un dels pocs punts negatius d’aquesta posada en escena.

Continua llegint

– Òpera – OTELLO (🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 29/01/2016

D’ençà que d’una manera o un altre assistim a les representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu…. i estic parlant de més de 45 anys, crec que mai ens havíem sortit a la mitja part d’una representació. Aquest divendres, passat vàrem decidir fer-ho, perquè no gaudíem del que estàvem veient i no va haver-hi manera d’entrar en aquesta OTELLO.

L’admiració de Verdi per Shakespeare era tanta que les seves dues últimes obres estan basades en textos del dramaturg britànic, essent Otello la penúltima i Falstaff l’última. Aquesta representació ens feia especial il·lusió, perquè no l’havíem vist mai en directe…. però….

OTELLO - Gran Teatre del Liceu

Tot i que la música de Giuseppe Verdi ens acostuma a agradar i molt, aquesta vegada tot es va posar a la contra, des del cast dels solistes, fins a la posada en escena, que per molt arriscada que fos, no ens va ajudar a entendre l’argument, malgrat que ja el coneixíem prou bé, ni molt menys a gaudir d’aquesta representació.

Continua llegint

– Òpera – NABUCCO de Giuseppe Verdi (🐌🐌🐌 + 🐚) Gran Teatre del Liceu – 16/10/2015

Primera representació operística de la temporada del Gran Teatre del Liceu, amb una òpera que no havíem vist representada mai en directe, encara que si escoltada moltes vegades, especialment el que fa als seus conegudíssims cors. NABUCCO de Giuseppe Verdi. Feia 31 anys que no es representava (escenificada) al Liceu, encara que si es va poder escoltar en versió concert l’últim cop l’any 2006. Aquesta vegada, al nostre abonament, ens ha correspost el segon repartiment.

Nabucco- Liceu 1

Aquesta òpera va ser el primer èxit important del compositor, amb la qual s’inicien els anomenats anys de galeres, en els quals va compondre a un ritme frenètic: va produir disset òperes en dotze anys. L’èxit es deu en part a les qualitats musicals de l’obra i en part a l’associació que feia el públic entre la història del poble israelià i les ambicions nacionalistes de l’època. Un dels símbols que va utilitzar, i potser continua utilitzant, el poble per a reforçar l’ideal independentista va ser el cor Va, pensiero…”. Aquest cor d’esclaus hebreus és, sens dubte, el número més popular de l’òpera. En la seva època, els italians el van considerar un cant contra l’opressió estrangera en què vivien.

Nabuccodonosor, rei dels babilonis envaeix el regne de Judea. La seva filla Fenena, enamorada d’un hebreu vol alliberar el poble conquerit i s’enfronta a la seva germana Abigaille. Aquesta, engelosida, traeix el pare i es fa amb el tron de Babilònia, però Nabucco, convertit al judaisme recupera el regne i allibera els hebreus.

A nosaltres no és l’òpera que ens agrada més de Verdi, suposo que en part degut a la falta de coneixença de la mateixa; el que si haig de confessar, és que té moments irrepetibles, protagonitzats pels Cors, que sempre que els escoltem ens fa posar “pell de gallina”.

Continua llegint

– Òpera al cinema – IL TROVATORE (🐌🐌🐌🐌) de Verdi – en directe des del MET – Cinemes Yelmo Icaria 03/10/2015

Aquest passat dissabte, inauguració de la nova temporada d’òpera 2015/16, que es retransmeten en directe des del Metropolitan de New York, a 70 països de tot el món. Nosaltres aquest any únicament ens hem abonat a mitja temporada, escollint 6 de les 12 òperes que es retransmetran…. deixant aixi la nostra agenda amb més espai pel Teatre.

Feia molt de temps que no revisàvem aquesta òpera de Giuseppe Verdi, malgrat que aquesta és potser una de les que més havia escoltat quan encara era adolescent i molt especialment els seus conegudíssims cors, que és el primer que em va impactar en el món de l’òpera.

IL TROVATORE (El trobador) és una òpera en quatre actes sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l’obra teatral El trobador d’Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma l’any 1853.

Il Trovatore 2015 - MET2

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d’Urgell, a les primeries del segle XV, contra Ferran d’Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l’Humà.

Continua llegint