Sembla que ens està passant una mica la mania, (segurament injustificada), que teníem a la Sala Muntaner; recordem d’altres temps les llargues cues al carrer i les corredisses per agafar bon lloc dins de la sala…. ara, malauradament, poca cua fas. De totes maneres seguim sense entendre el perquè son butaques sense numerar.

A Jerusalem, en una terra que ha vist créixer religions ancestrals, guerres eternes i mites mil·lenaris, tres turistes nord-americans s’enfronten al pes de la història i al del seus propis fantasmes mentre dos joves palestins porten a terme un pla secret per donar sentit a una vida immersa en la misèria i l’opressió.

Encara que no som creients en absolut, fa uns anys en un viatge per Síria, Jordània e Israel, ens varem enamorar literalment de la ciutat de Jerusalem, i des de llavors s’ha convertit en un destí al que volem tornar, SI i SI. Segurament per aquesta causa el text de Guillem Clua ens ha atrapat enseguida i ens ha fet viatjar virtualment de nou a la ciutat mes universal del planeta.

El text, ens explica de forma molt resumida, però molt ben exposades situacions i vivències que semblen absolutament llunyanes entre si… la visió dels habitants de Jerusalem vers als turistes, que els veuen tant sols com objectes als que se’ls hi pot vendre el que sigui per tal de exprimir-los econòmicament, però que alhora els menyspreen per el seu tarannà de superioritat mal entesa. Tracta també de la vida rutinària d’una parella de turistes  que desprès de 5 anys de casats, encara cada un d’ells recerquen coses totalment diferents…. i encara estan mes allunyats, que el propi poble palestí e israelita.

Continua llegint →