Arxiu d'etiquetes: GUILLEM CLUA

– Teatre Musical – 73 RAONS PER DEIXAR-TE (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Goya – 07/12/2015

Aquest passat dilluns vam anar al Teatre Goya a veure un Musical de petit format realitzat a casa nostre; es tracta de 73 RAONS PER DEIXAR-TE …  i ja us puc dir per avançat que vàrem sortir del Teatre molt i molt satisfets.

73 RAONS PER DEIXAR-TE - Teatre Goya

La Mercè i en Toni fa tres anys que estan junts. Van tenir un enamorament de focs artificials, un “flechazo”, i malgrat les seves diferències, tot indicava que serien una parella ideal. Però no ha estat així. La seva relació no ha funcionat i quan els veiem per primer cop, s’estan tirant els plats pel cap. L’amor incondicional s’ha convertit en odi, les virtuts en defectes i els motius per deixar-se es multipliquen fins a arribar a setanta-tres.

Un argument d’amor i desamor que es podria situar a qualsevol lloc del món, però que el seu autor, Guillem Clua, l’ha volgut situar expressament a la ciutat de Barcelona, i per això fa servir indrets de la nostra ciutat, com pot ser la línia verda, la 3 del Metro i esdeveniments que tots vàrem viure amb força intensitat com l’ocupació de la plaça de Catalunya, pels indignats.

Continua llegint

– Teatre – GUST DE CENDRE (*** 1/2) – Sala Muntaner – 08/05/2014

Sembla que ens està passant una mica la mania, (segurament injustificada), que teníem a la Sala Muntaner; recordem d’altres temps les llargues cues al carrer i les corredisses per agafar bon lloc dins de la sala…. ara, malauradament, poca cua fas. De totes maneres seguim sense entendre el perquè son butaques sense numerar.

A Jerusalem, en una terra que ha vist créixer religions ancestrals, guerres eternes i mites mil·lenaris, tres turistes nord-americans s’enfronten al pes de la història i al del seus propis fantasmes mentre dos joves palestins porten a terme un pla secret per donar sentit a una vida immersa en la misèria i l’opressió.

Gust de cendra

Encara que no som creients en absolut, fa uns anys en un viatge per Síria, Jordània e Israel, ens varem enamorar literalment de la ciutat de Jerusalem, i des de llavors s’ha convertit en un destí al que volem tornar, SI i SI. Segurament per aquesta causa el text de Guillem Clua ens ha atrapat enseguida i ens ha fet viatjar virtualment de nou a la ciutat mes universal del planeta.

El text, ens explica de forma molt resumida, però molt ben exposades situacions i vivències que semblen absolutament llunyanes entre si… la visió dels habitants de Jerusalem vers als turistes, que els veuen tant sols com objectes als que se’ls hi pot vendre el que sigui per tal de exprimir-los econòmicament, però que alhora els menyspreen per el seu tarannà de superioritat mal entesa. Tracta també de la vida rutinària d’una parella de turistes  que desprès de 5 anys de casats, encara cada un d’ells recerquen coses totalment diferents…. i encara estan mes allunyats, que el propi poble palestí e israelita.

Continua llegint

– Teatre – I LOVE TV (**) – Club Capitol Sala 2 – 18/10/2013

Al assabentar-nos de què sota el nom de la Sala FLYHARD, s’estrenava una nova proposta ideada per JORDI CASANOVAS (director de la FlyHard), sense saber res mes, varem còrrer a comprar les entrades pel primer dia que teníem l’agenda lliure.

I LOVE TV cartell

IMMENS ERROR !!!  Sembla que la crisi que afecta també al Teatre i molt…. fa que es recerqui fer ingressos fàcils amb productes (teatrals???), absolutament comercials, sense cap contingut i venuts aprofitant el bon nom de vuit dels millors autors d’avui en dia a Catalunya….. i sobretot aprofitant vendre el “producte” de forma enganyosa, utilitzant la marca “FlyHard”.

Barrejant en una coctelera els següents ingredients: 8 autors, 3 actors, 2 directors, 1 responsable de la idea inicial = PRODUCTE COMERCIAL FALLIT.   Això no és Teatre senyors !!!

Segons els anuncis:

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella. Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

En 70 minuts es poden veure 12 esquetxos que pretenen fer somriure??? criticar el mon de la TV ??? …. basats tots en programes i series televisives dels ultims anys.  Si dividim 70 minuts entre 12 esquetxos surten  5 minuts i escatx de mitjana per cada esquetx.  És tot el que han pogut treballar “teatralment” cada un dels autors ???  És ètic teatralment parlant, estafar 20 euros a cada un dels espectadors amb uns arguments tan poc treballats i tan minsos???

Continua llegint

– Teatre – SMILEY :-) una història d’amor (*****) – Sala FlyHard – 30/11/2012

Per MIQUEL GASCÓN

Màxima puntuació de nou a “Voltar i Voltar”, i per una obra amb 2 actors i sense gaires recursos….. “SMILEY 🙂 una història d’amor“, teatre del bo, autentic, del que fa pensar i a la vegada riure del principi a la fi…. teatre amb sentiments… del que quant acaba voldries que comences de nou. Una petita joia de Teatre que perdre-sela no té gaire sentit.

smiley-cartell (3 sur 5)

Com el seu nom indica, és una història d’amor… i el que te diferent en aquesta ocasió és que es tracta d’una història d’amor entre dos homes; dos homes diametralment diferents que es coneixen per una trucada equivocada que canviarà per sempre el destí de la seva vida.

Un d’ells és un “guaperes” i “catxes”, (RAMON PUJOL), que treballa a la barra d’un bar d’ambient gai… i te accés a tots el homes que vol… per tal de fer sexe; el seu temps lliure l’empra en modelar el seu cos per ser encara mes atractiu…. per això acudeix a dos gimnasos; és un home amb sentiments i sensibilitat que recerca una estabilitat emocional que la vida no li ha donat, però el seu nivell cultural és zero.

Ramon Pujol (1 sur 5)

Ramon Pujol

Una història ben explicada i magistralment exposada en escena, en un espai molt reduït (encara mes del normal a la Sala Flyhard…. que ja és dir).  El text és col·loquial i no té cap recança en utilitzar el llenguatge real d’aquest tipus de relacions homosexuals; parla d’espais que coneixem, de gimnasos de Barcelona on acudeixen diferents classes socials, de supermercats on acostumem a anar…. i ens fa proper un tema que pels heterosexuals és pràcticament desconegut, però que utilitza, amb un increïble humor, unes pauses on el personatge “culte” ens explica amb tota mena de detalls diferents aspectes com poden ser webs dedicades a contactes o aplicacions dels iphones per trobar ràpidament la persona mes propera per fer un “polvo” rapit, en cas de “necessitat imperiosa”.

Continua llegint