Arxiu d'etiquetes: Roc Esquius

– 381 – Teatre – LIKES (🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2019.07.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 292)

LIKES (temp. 18/19 – espectacle nº 292)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquest passat dimecres vam fer cap a la sala Versus Glòries perquè no és volíem perdre l’últim espectacle de la companyia Dara Teatre que ja se’ns havia escapat al febrer. Es tracta de LIKES escrita i dirigida per Roc Esquius i interpretada per Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Míriam Tortosa.

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols en vermell, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.

La Berta (Núria Deulofeu), la Lídia (Míriam Tortosa), el Toni (Isidre Montserrat) i el Pol (Bernat Mestre) són quatre companys accidentals que comparteixen un espai de coworking, mentre miren de tirar endavant cada una de les seves professions. Cap dels quatre ha aconseguit treballar de la manera que esperava fer-ho. Bé, treballar sí, el que no han aconseguit és vendre’s i guanyar-se un bon sou; ningú els coneix.

A partir d’una foto fortuïta i una reacció inesperada a les xarxes, els quatre veuran com les seves vides canvien dràsticament. I és que comencen a ser algú, i saben com anar a més. El que no saben és on porta el camí. El què no saben és qui és aquell algú en qui es van convertint.

Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i “likes” (m’agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d’aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges “fake news“, …. el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.

Continua llegint →

– 314 – Teatre – AIXÒ JA HO HE VISCUT(🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.12 (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

Deixa un comentari

AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – espectacle nº 238)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Després de l’assistència a l’assaig obert i a la roda de premsa, hem anat amb moltes ganes a l’estrena d’aquesta proposta AIXÒ JA HO HE VISCUT, al Teatre Biblioteca de Catalunya, estrena que va tenir lloc aquest dimecres dia 12.

AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), és un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel. Una misteriosa història sobre el fenómen dels “Déja Vu”, la sensació d’haver viscut amb anterioritat una situació, o descobrir que un lloc nou no és desconegut per nosaltres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta és la tercera de les obres de J.B. Priestley, escrita el 1937, que componen les anomenades “Time Plays”, juntament amb “Dangerous corner” i la reconeguda “Time and The Conways“. En aquestes tres obres dramàtiques, el dramaturg anglès explora de manera magistral les paradoxes i les teories de John William Dunne sobre el temps no lineal, els “records del futur” i els somnis premonitoris.

La proposta té una base argumental força simple que no volem desvetllar massa, perquè pensem que un dels punts forts d’aquesta peça és justament el misteri que l’envolta. Sis personatges magistralment interpretats per Míriam Alamany, Carles Martínez, Sílvia Bel, Jordi Banacolocha, Lluís Soler i Roc Esquius.

En una casa rural al nord d’Anglaterra, regentada per la Sally Pratt (Míriam Alamany) i el seu pare Sam Shipley (Jordi Banacolocha), el matrimoni Ormund, la Janett (Sílvia Bel) i el Walter (Lluís Soler) coincideixen amb el jove professor Oliver Farrant (Roc Esquius) i amb el doctor Görlter (Carles Martínez), un erudit alemany, de caire misteriós que trastoca l’harmonia del lloc i de totes les persones que hi fan estada o hi viuen.

Tots els hostes tenen la sensació que allò ja ho han viscut alguna vegada i la neguitosa sensació que s’acosta una tragèdia inevitable. Només el doctor Görlter mirarà d’actuar. Descobrirem que tots ells estan lligats per vincles que interrelacionen les seves vides i els fa interdependents.

Continua llegint →

– 305 – Roda de premsa AIXÒ JA HO HE VISCUT – Teatre Biblioteca de Catalunya – 2019.06.06 (temp. 18/19 – RdP 052)

Deixa un comentari

AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – RdP nº 052)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Ahir dijous una nova roda de premsa a l’espai màgic del teatre situat a la Biblioteca de Catalunya, per presentar l’última proposta de la temporada d’aquest espai, AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel.

Precisament la tarda anterior l’Imma i jo havíem tingut la sort de poder assistir a una mena d’assaig en què vàrem poder veure algunes escenes inconnexes, escollides sense cap ordre pel director, cosa que agraïm profundament perquè d’aquesta manera va evitar fer-nos un espòiler i malmetre la representació que veurem d’aquí a pocs dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És potser un dels assajos en el que hem gaudit i après més, de l’enorme esforç que representa aixecar un projecte teatral.; Sergi Belbel és molt i molt didàctic i sense adonar-nos ens va oferir una classe magistral, de com interaccionen amb els actors, tots els elements que entre en joc, com són l’espai sonor o el disseny de llums.

Ahir la presentació, mes que una roda de premsa, em va semblar una reunió d’amics, pel bon rotllo que es respirava. Oriol Broggi director de l’espai i de La Perla29, ens va presentar a tot l’equip, començant pel director Sergi Belbel i als 6 actors, tots presents a la presentació: Jordi Banacolocha, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, SÍlvia Bel i Roc Esquius…. i tots ells satisfets i força emocionats de poder treballar per fi, entre aquestes parets de pedra de la Biblioteca.

En Sergi Belbel comença a parlar per fer palès que està molt satisfet de treballar amb el mateix equip per tercera vegada; recorda “Vells Temps” a la Sala Beckett l’any 2014 i “Maria Estuard” al Teatre Lliure el 2016.

Sergi Belbel, ens explica que a la nova sala Beckett (en Sergi és president de la Fundació) ha passat de donar classes, a tenir un laboratori d’investigació, amb 24 actors de diferents àmbits, del professional i del no professional. Treballen en experiments sobre “els límits de la teatralitat” i l’any passat el laboratori es va centrar sobre “el temps en el teatre“. Amb el grup de la Beckett van fer una lectura de tres obres de Priestley, autor on el temps es converteix en una constant a les seves obres: “Dangerous Corner” (encara no representada a Espanya), “El temps i els Conways” i “Jo he estat aquí abans” que ara s’estrena amb el títol d’AIXÒ JA HO HE VISCUT.

Continua llegint →

– 096 – Teatre – ELI (🐌🐌🐌+🐚) – Sala Versus Glòries – 2018.12.01 (temp. 18/19 – espectacle. nº 075)

Deixa un comentari

ELI (temp. 18/19 – espectacle nº 075)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Quasi ens perdem aquesta proposta que s’ha representat a la Sala Versus Glòries; es tracta d’ELI, un espectacle escrit per Roc Esquius i dirigit per Antonio Calvo. De fet en el moment de la publicació d’aquesta ressenya s’estarà representant l’última representació en aquest Teatre.

Roc Esquius (Súria, 1982) actor, director i dramaturg ha escrit aquesta obra de ciència-ficció que enfronta un pare i un fill. Després de “Sapiens” (2018), “Claqué o no” (2017), “Els pastorets de la Martina” (2016), “Mars Joan” (2016) o “IMe” (2014), planteja aquesta vegada un drama familiar que ens porta a conèixer la relació entre el pare i el fill conduint-nos pels camins de la realitat virtual. És potser l’obra més dramàtica i emocional de l’autor sense renunciar al sentit de l’humor “sempre hi ha un punt de comèdia, que em surt, quan escric“.

La relació entre un pare i un fill que viuen sota el mateix sostre està greument malmesa per tots els buits que ocupen les paraules i emocions que no han sabut compartir durant els últims quinze anys. El dia del seu vint-i-cinquè aniversari, el fill rep un regal del pare que, indirectament, els obligarà a enfrontar-se a tot el que tenen dins, al que tenen fora, i al que ja no tenen. Aquest regal és una ELI, una màquina on hi pots crear les personalitats que vulguis per a que mai estiguis sol.

Els dos protagonistes de la proposta, pare i fill, són en Jordi, Pep Antón Muñoz i en Biel, Jaume Casals. Segons van comentar a la roda de premsa, el projecte va sorgir pel desig dels dos actors de treballar junts en un escenari, després d’haver coincidit a la sèrie de TV3 La Riera. La complicitat que mostren a escena és magnífica.

Continua llegint →

– Teatre – SÀPIENS (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Sala FlyHard – 2018.01.22 (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

Deixa un comentari

SÀPIENS (temp. 17/18 – espectacle nº 171)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l’espectador.

Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l’escala de l’evolució humana i des d’aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d’espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del “homo sàpiens” existissin els “homo supersapiens” i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l’obra.

Segons Roc Esquius, el dramaturg, “es parla del moment en què ens és atorgat el títol de sàpiens. Som la baga de dalt de tot de la cadena, per sobre de plantes i animals, però sembla que ens prenem aquesta posició de privilegi amb condescendència. Dient-nos ja cuidarem de la resta perquè, pobres, no són com nosaltres” Segons Sergi Belbel, el text pretén “explorar el ridícul d’estar en aquesta posició”.

Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats.

De cop irromp al seu despatx una dona que no estava citada i a la que inexplicablement han deixat entrar, ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar.

Continua llegint →

– Teatre (335) – CLAQUÉ O NO (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 31.08.2017

Deixa un comentari

CLAQUÉ O NO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Aquesta proposta teatral ens feia especial il·lusió després d’informar-nos del tema què tractava a la Roda de premsa del passat 16 d’agost. A més a més teníem previst assistir a la seva estrena l’endemà, però uns assassins que van deixar Barcelona trasbalsada, ho van impedir…. Amb tota seguretat una tarda/nit que tots nosaltres no oblidarem mai, malgrat que al cap de poques hores la ciutadania va saber reaccionar amb valentia amb el crit “No tenim por”.

Evidentment la seva estrena va ser ajornada i les funcions previstes es van cancel·lar durant un parell de dies.

Per sort, la vida continua i tots nosaltres intentem tornar a la normalitat. Ahir nit, últim dia d’agost, vàrem voler veure-la, abans de tancar la nostra valoració d’aquesta temporada 2016-2017, ja que de fet és un espectacle que pertany al “El Cicló 16/17” (Cicle de Companyies Independents en Residència), programa artístic del Teatre Tantarantana.

Aquesta proposta, és el 5è espectacle de la companyia DARA.

CLAQUÉ O NO, és una comèdia sobre les professions, vocacions, intuïcions i canvis de rumbs laborals que moltes vegades, no entén ningú.

Una comèdia sobre somnis impossibles i la necessitat de fer canvis dràstics a la vida.

Continua llegint →

– Teatre (196) – MARS JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Baixos22 – 24.02.2017

Deixa un comentari

MARS JOAN –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió; també si repetíem, podríem veure la mateixa obra amb una renovació d’actors. Divendres passat per tant, vam tornar al Tantarantana a comprovar els resultats.

De fet l’únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d’entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament … i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Mars Joan és una comèdia inspirada en un projecte real: Mars One. Un projecte internacional privat, de l’holandès Bas Lansdorp, que té per objectiu començar la colonització del planeta Mart l’any 2026.

Per dur-ho a terme, va obrir una convocatòria a tot el món per anar enviant 4 aspirants (2 homes i 2 dones) cada 2 anys, fins a arribar a crear una colònia de 24 humans. Més de 200.000 persones s’hi van inscriure, i després de diverses fases eliminatòries, queden els últims 100 candidats entre el què hi ha el català Àngel Jané. Per finançar el projecte, Mars One en retransmetrà algunes etapes a través d’un reality show mundial.

Continua llegint →

– Teatre familiar (146) – ELS PASTORETS DE LA MARTINA -Teatre Tantarantana (🐌🐌🐌) – 03.01.2017

Deixa un comentari

ELS PASTORETS DE LA MARTINA –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

A la primera representació teatral del 2017, vaig haver d’anar tot sol, ja que l’Imma a les 18 hores quan començava la representació encara estava treballant.

El Teatre Tantarantana ja fa dues setmanes va estrenar una proposta de la Companyia Dara, ELS PASTORETS DE LA MARTINA, amb dramatúrgia i Direcció escènica de Roc Esquius, pensada per a públic infantil o familiar, que encara es podrà veure avui dia 4 de gener i el cap de setmana vinent.

Feia temps que no veia uns “Pastorets” als escenaris, potser perquè he vist masses al llarg de la meva vida, representacions a les que inclús vaig arribar a participar, en petits papers, quan encara jo era un nen (com passa el temps !!!), als Lluïsos i al Cercle Catòlic de Gràcia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta nova versió de petit format l’he trobada molt diferent d’aquelles clàssiques representacions que segurament són massa realistes, des del punt de vista d’avui en dia; únicament tres actors interpreten els papers de tots els personatges, Núria Deulofeu interpreta el paper de la Martina, Isidre Montserrat el del dimoni, i Dídac Flores el paper de narrador i de tots els personatges que envolten a la Martina, cosa que l’obliga a canviar constantment de vestuari; ah !… i el gos rovelló també farà la seva aparició…. el gos estimat de la Martina, que va morir de vellet ja fa un temps.

Continua llegint →

– Teatre – MARS JOAN (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 31/03/2016

Deixa un comentari

Emmarcat en el “CICLÓ” (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona) hem pogut gaudir d’aquesta proposta de la companyia DARA TEATRE amb dramatúrgia i direcció d’en Roc Esquius.

Roc Esquius és el director i dramaturg de les 3 obres de la companyia: “IMe” (2014-2016), “El catalon d’una nit d’estiu”, guanyador del Festival Píndoles 2015 i aquesta “Mars Joan”. Podeu veure la nostra valoració de “iMe” en aquesta crònica del juliol del 2015.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de crear un espai estable de creixement artístic on fer teatre de contingut contemporani i proper amb el públic. Treballen com a companyia des del principi, amb una línia pròpia i ocupant-se de tot el que envolta una obra de teatre, des del vestuari a l’escenografia, les llums o la música.

El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.

Continua llegint →

– Teatre – IME (🐌🐌🐌 + 🐚) – Teatre Tantarantana – Sala Baixos22 – 12/07/2015

Deixa un comentari

Ens venia molt de gust veure aquesta representació, que com moltes d’altres durant aquest mes de juliol queden tapades pel Festival Grec a la ciutat de Barcelona. Nosaltres som un exemple clar d’aquest comportament dels teatraires, perquè hem de reconèixer que som els primers que ens hem abocat a poder veure el màxim d’espectacles del GREC i hem adquirit entrades per més de 25 espectacles. Malauradament propostes interessants com IME, que es representen a Teatres que no tenen la sort d’entrar dins d’aquest enorme engranatge de Cultura, passen desapercebudes.

En una societat on la gent només es comunica a través de les xarxes socials, una caiguda del servidor els forçarà a aixecar la mirada. Una comèdia profètica de la nostra gestió 2.0

A vegades, aixequem el cap del mòbil i veiem la nostra gent amb el cap acotat mirant el seu mòbil. – A vegades, ens sentim més lluny dels nostres fent un cafè que fent un whatsApp. – A vegades, ens preguntem on anirem a parar.

Una societat on tot ho tenim integrat, on l’única comunicació existent és a través de les xarxes, on les emocions no es comparteixen. On la gent no s’ha mirat mai a la cara.

No coneixíem aquesta jove companyia de Teatre catalana (Cia. Dara Teatre) i ens ha sorprès amb un espectacle fresc, ple de vitalitat, divertit perquè ens ho han fet passar bé i hem rigut, però al mateix temps ens hem adonat que té “suquillo”, perquè el seu argument fa que pensar i entre rialla i rialla, ens deixen glaçats quan ens mostren, com si es tractés d’un mirall, moltes de les nostres actituds quan supeditem la nostra vida del dia a dia, a comunicar-nos per Watsapp, Facebook, Twitter… o dediquem massa del nostre temps a escriure un Blog …. i deixem de banda aspectes de la nostra vida, que són força més importants, com són les relacions humanes directes.

Una escenografia molt senzilla, però efectiva, amb tres mòduls que poden ser sofàs o convertir-se de sobte en llits o petits espais on els protagonistes s’auto incomuniquen, ignorant a les persones que conviuen al mateix habitatge. Quatre actors molt joves, interpreten aquest argument que és d’una exageració volguda, en clau de comèdia… especialment a la primera part de l’obra, però que a mesura que avança el temps, es va transformant en una tragèdia que els protagonistes no podran controlar ni aturar.

Actuacions corals amb molta vitalitat, sense cap protagonista principal, que ens van agradar força totes elles, emparades per una molt bona direcció de Roc Esquius, que és al mateix temps el creador de la dramatúrgia.

Aquesta setmana encara la podreu veure al Tantarantana, fins al 19 de juliol i seria una veritable llàstima que us la perdéssiu, perquè supera en qualitat moltes de les propostes que hem vist al Festival Grec. És per això, que publico aquesta crònica abans que altres que encara tenim pendent d’escriure, trencant l’ordre que acostumo a respectar. Com a mínim hauran obtingut el suport dels blogs artesanals que parlem de Teatre i de les xarxes socials, que tan bé retraten en aquesta producció.

Cia. DARA TEATRE (Catalunya)

Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius

Repartiment: Isidre Montserrat, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu i Bernat Mestre – Amb col·laboració especial de: Miki Esparbé

Producció i comunicació: Anna Juncadella // Imatge gràfica, estilisme i escenografia: Muntsa Codina // Arranjaments musicals: Bernat Mestre i Josep Sánchez-Rico (Urkinando Estudi) // Animador audiovisuals: Víctor Duque