Primer de tot voldria valorar molt positivament la valentia d’aquest grup d’artistes, per la il.lusió d’aixecar des de zero un nou Musical, encara que aquest sigui de petit format, i sense comptar amb els recursos econòmics que aquest tipus d’espectacle necessiten per acabar de ser totalment rodons; Marga Parrilla i Oriol Estefanell han escrit un llibret basat en la història de l’assassí en sèrie, conegut per tothom com Jack l’Esbudellador, al que ha posat música en Josep Ollé.
L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai no va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna, fins ara.
L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX.
En l’espectacle participen 5 actors /cantants i 5 músics que interpreten la partitura en directe; en el temps actual posar en marxa una producció amb aquests requeriments escènics, és com a mínim molt agosarat i es mereix el nostre reconeixement, per la il·lusió i entrega de tots els que han participat a posar-ho en peus.
Però la realitat, malauradament, és que el resultat obtingut, no ha estat a l’alçada de les nostres expectatives. Creiem que el llibret està força treballat, i la fantasia e imaginació que l’argument desplega a l’escenari és potser el millor d’aquesta producció. Un altra cosa, és l’aspecte musical, punt essencial en aquest tipus d’espectacle i des del nostre punt de vista, és massa repetitiu, per molt que sigui agradable a l’oïda i inclús amb l’atractiu que es grava en la memòria amb facilitat.