Arxiu d'etiquetes: Marga Parrilla

– Teatre (81) – TESTIMONI DE CÀRREC (🐌🐌) – Teatre del Raval – 04.11.2016

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

TESTIMONI DE CÀRREC –

Érem molt reticents d’anar a veure aquesta producció, potser perquè les obres de Agatha Christie portades al teatre, no ens acaben de convèncer; són textos per ser llegits i potser d’una altra època, que ens agradaven quan nosaltres érem joves, potser perquè llavors no existien pas les sèries de televisió i cada novel·la escrita per aquesta autora, era com una mena de capítol d’intriga d’una sèrie… i els seus desenllaços sempre ens sorprenien per imprevistos. Finalment després de llegir mooooltes opinions positives, ens vàrem animar a anar al Teatre del Raval i comprovar-ho personalment.

S’ha de dir, que malauradament en aquesta “repesca” no hem tingut l’oportunitat de veure treballar en Jordi Coromina, que segons deien brodava el seu paper d’advocat defensor, ni tampoc hem gaudit de la música interpretada en directe, però no ens queixem per això, …. és el que té no decidir-te quan toca; en aquesta funció, per més “inri”, tampoc hem pogut veure a l’Empar López com a testimoni de càrrec.

testimoni-de-carrec-teatre-del-raval-3

I malauradament hem de dir que no ens ha acabat de fer el pes, potser ens ha pesat massa negativament els moments exageradament còmics, que si bé hi són a la pel·lícula, aquí els hem trobat excessius i molt forçats interpretativament, sobretot quan volent trencar la quarta paret, es fan intervencions des de les butaques, interpel·lant al públic. Per imitar a La Cubana, s’ha de tenir taules i una certa gràcia… i aquí sincerament l’altre dia, la gràcia no la vàrem trobar per enlloc; aquestes interpretacions concretament, les vàrem trobar molt desafortunades, malgrat que creiem que no és pas la culpa dels actors, ja que aquests han hagut de fer-ho com el director els ha demanat.

Ara bé, no totes les interpretacions són d’aquest estil i algunes d’elles les hem trobat creïbles i fins i tot raonablement acceptables, especialment les corresponents als actors masculins.

Continua llegint

– Teatre Musical – L’ESBUDELLADOR DE WITECHAPEL (**) – Teatre del Raval – 26/09/2014

Primer de tot voldria valorar molt positivament la valentia d’aquest grup d’artistes, per la il.lusió d’aixecar des de zero un nou Musical, encara que aquest sigui de petit format, i sense comptar amb els recursos econòmics que aquest tipus d’espectacle necessiten per acabar de ser totalment rodons; Marga Parrilla i Oriol Estefanell han escrit un llibret basat en la història de l’assassí en sèrie, conegut per tothom com Jack l’Esbudellador, al que ha posat música en Josep Ollé.

L'ESBUDELLADOR DE WITECHAPEL

L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai no va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna, fins ara.
L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX.

En l’espectacle participen 5 actors /cantants i 5 músics que interpreten la partitura en directe; en el temps actual posar en marxa una producció amb aquests requeriments escènics, és com a mínim molt agosarat i es mereix el nostre reconeixement, per la il·lusió i entrega de tots els que han participat a posar-ho en peus.

Però la realitat, malauradament, és que el resultat obtingut, no ha estat a l’alçada de les nostres expectatives. Creiem que el llibret està força treballat, i la fantasia e imaginació que l’argument desplega a l’escenari és potser el millor d’aquesta producció. Un altra cosa, és l’aspecte musical, punt essencial en aquest tipus d’espectacle i des del nostre punt de vista, és massa repetitiu, per molt que sigui agradable a l’oïda i inclús amb l’atractiu que es grava en la memòria amb facilitat.

Continua llegint