Primer de tot voldria valorar molt positivament la valentia d’aquest grup d’artistes, per la il.lusió d’aixecar des de zero un nou Musical, encara que aquest sigui de petit format, i sense comptar amb els recursos econòmics que aquest tipus d’espectacle necessiten per acabar de ser totalment rodons; Marga Parrilla i Oriol Estefanell han escrit un llibret basat en la història de l’assassí en sèrie, conegut per tothom com Jack l’Esbudellador, al que ha posat música en Josep Ollé.

L’any 1888 a Whitechapel, el barri més marginal del Londres del moment, van començar a aparèixer cossos de prostitutes degollades i esbudellades. Tot i els esforços de la policia i de la gent del barri, l’assassí mai no va ser descobert i encara ara es desconeixen els motius i la identitat del que fou el primer assassí en sèrie mediàtic de la història moderna, fins ara.
L’Esbudellador de Whitechapel reviu aquesta crònica negra de la mà de cinc dels protagonistes dels fets, acompanyats pels veïns que van viure en primera persona aquestes morts, per desvetllar-nos què va passar realment en aquell ball de secrets, pactes, amors i traïcions que ens transportaran directament al Londres del XIX.

En l’espectacle participen 5 actors /cantants i 5 músics que interpreten la partitura en directe; en el temps actual posar en marxa una producció amb aquests requeriments escènics, és com a mínim molt agosarat i es mereix el nostre reconeixement, per la il·lusió i entrega de tots els que han participat a posar-ho en peus.

Però la realitat, malauradament, és que el resultat obtingut, no ha estat a l’alçada de les nostres expectatives. Creiem que el llibret està força treballat, i la fantasia e imaginació que l’argument desplega a l’escenari és potser el millor d’aquesta producció. Un altra cosa, és l’aspecte musical, punt essencial en aquest tipus d’espectacle i des del nostre punt de vista, és massa repetitiu, per molt que sigui agradable a l’oïda i inclús amb l’atractiu que es grava en la memòria amb facilitat.

Segurament degut a les precàries instal·lacions i el baix pressupost tampoc ens ha agradat massa la direcció de l’espectacle, amb una escenografia molt minsa i un so que dificulta molt l’enteniment del que es canta, malgrat la bona predisposició dels cantants i la seva bona voluntat, ja que interpreten nombrosos papers i no descansen ni un segon durant les dues hores de representació. Un esforç immens que mereix la nostra consideració.

La Sala a mitja entrada, però el percentatge de convidats exagerat, ja que la claca (amics i familiars) era massa evident. Ens agraden moltíssim els Musicals i som capaços de programar un viatge per tal de veure uns quants fora de casa nostra….. però considerem que aquest espectacle és únicament apte per passar una estona agradable i prou; malauradament no podem recomanar aquesta producció, per les seves mancances evidents.

Música: Josep Ollé
Direcció: Marga Parrilla i Oriol Estefanell
Direcció Musical: Esteve Costa

Repartiment: Roger Borrull – William Neil / Clara Altarriba – Mary Kelly / Mónica Portillo – Vicky / Mireia Casado – Tommy /Víctor Genestar – Robert Openshaw

Músics: Marc Sumsi, piano / Maria Tió, violí / Teresa Noguerón, clarinet / Laia Reverté, violoncel / Rafel Iniesta, contrabaix

Figurinisme: Giulia Grumi / Escenografia: Ramon de los Heros / Il•luminació: Laura Clos (Closca) / Coreògraf: Ricardo Molar / Tècnic so i llums: Dani Tort / Fotografia: Marc Nogué /Video promocional: Dídac Meya / So medley: Adrià Martínez / Comunicació: Xtrategium
Producció executiva: Teatre del Raval – Empar López, Tamar Aguilar i Muntsa Tur