GREC2019 – TORUS (Humanhood) (temp. 18/19 – espectacle nº 285)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril.
La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació.
Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons.
Espiritualitat i física semblen conceptes antagònics però només cal veure en acció els integrants d’aquesta companyia per adonar-se que potser no ho són tant.
“La física és una font abundant d’inspiració per al nostre treball, i al mateix temps, un conjunt de preguntes sense resposta que mantenen viva la nostra curiositat.”
“A través del nostre treball, ens esforcem per sacsejar l’esperit de les persones, evitar la percepció del que pensem que és la realitat i connectar-nos amb un sentit d’unitat.”
Entre els seus treballs anteriors cal destacar “Zero” (2016) i “Orbis” (2017) que nosaltres vam poder veure a Fira Tàrrega 2018 (vegeu aquella ressenya).
Els Humanhood fusionen, en aquest espectacle TORUS, el moviment, el so i la llum. Aquesta és la seva primera coreografia per a grup, una peça per a cinc intèrprets, Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole i Júlia Robert, que pren el seu nom d’una figura geomètrica: el tor. Es tracta d’una figura tridimensional en forma de dònut, un cercle que gira al voltant d’un eix amb un punt ancorat en el mateix pla. Una figura present a tot arreu: des d’una poma fins al camp magnètic de la terra i que es descriu en les pràctiques orientals com el camp energètic.
Aquesta peça és un viatge que comença lluny, al cosmos, i acaba al planeta Terra, on els humans comparteixen i expressen un ritme comú, fusionant la sinergia energètica i el vocabulari físic de Humahood en un huracà tribal que flueix sense esforç. La llum (Tom Visser), el moviment i el so (Alex Foster) són el nucli d’un espectacle en el qual la percepció del temps s’altera per tal de recrear un món on el ritme s’expressa visualment, mitjançant el so i amb el moviment.
Un vestuari de Mark Howard, que s’impregna de color amb la llum, captivant-nos amb l’atmosfera creada a la que col·labora el fum que omple l’escenari. Vestits que han estat dissenyats individualment, tenyits i pintats a mà. En aquest espectacle “els llums respiren i formen part del contingut i de la coreografia“.
La interpretació dels ballarins és magnètica, amb una energia inesgotable que transmet vitalitat i ritme, amb moviments que semblen màgicament acoblats a la percussió de Huang Zhiwei i Rudi Cole, enregistrada a Taiwan (amb la col·laboració de músics taiwanesos especialitzats en percussió). Moviments que remeten a les danses folklòriques, cinc ballarins compenetrats com si és tractes d’un sol cos, i que també troben moments d’individualitat.
Un retorn a la tribu, on el ritme s’apodera dels artistes i de l’espectador
Màgic. Hipnòtic. Magnètic.
Concepte, direcció i coreografia: Júlia Robert Parés, Rudi Cole
Interpretació: Jill Goh, Connor Scott, Tseng Tzu-Yi, Rudi Cole, Júlia Robert
Disseny de la il·luminació: Tom Visser \ Producció musical: EIF (Earth Is Flat) \ Música i masterització: Alex Forster \ Percussió: Huang Zhiwei i Rudi Cole, enregistrat al Ten Drum Cultural Village (Taiwan) \ Disseny del vestuari: Mark Howard \ Disseny de l’escenografia: Humanhood \ Construcció de l’escenografia: ARTEM \ Producció: Pau Estrem
Durada: 65 minuts
