GREC2019 – VEUS QUE NO VEUS (temp. 18/19 – espectacle  nº 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS.

Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de Cornellà i que tornarà novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20, tal com ens van comentar a la roda de premsa “Grec Festival-Dansa i Circ” del passat 7 de juny (vegeu aquella ressenya).

VEUS QUE NO VEUS presenta la versió femenina de les anomenades “entrades clàssiques”, els números que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la Noël Olivé. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els números circenses més clàssics. Es tracta de riure? Sí, però no només d’això, sinó de parlar, jugar i, potser, mossegar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Tony Lara

Pepa Plana és, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del món de la interpretació, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva pròpia companyia per fer teatre de pallassos per a un públic adult.

La seva primera obra va ser “De Pe a Pa” presentada a la Fira de Tàrrega 1998 i en cartell a la Sala Muntaner durant vuit mesos. Després n’ha fet “Giulietta” (2000), “Hatzàrdia” (2004) del que va derivar “L’atzar” en un format més reduït, “Penèlope” (2010), “Èxode” (2011), “Amaluna” (2012) amb el Cirque du Soleil, “Despistats” (2014) el primer dels seus espectacles de teatre de carrer amb en Toti Toronell, “Paradís Pintat” (2016) i “Suite” (2017).

Nosaltres vam conèixer el treball de la Pepa Plana, l’any 2017 amb la seva peça Paradís Pintat  que vam poder veure a la Sala Muntaner (vegeu aquella ressenya).

Pepa Plana va obtenir el Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Noël Olivé nascuda a Igualada va coincidir amb la Pepa Plana a l’Institut del Teatre i des de llavors havien volgut treballar juntes. Amb una llarga trajectòria en el món del cinema i la televisió on ha participat i participa en series de TV3, forma part de la companyia Per-versions amb Pep Cruz i Jordi Coromina. És la primera vegada que fa de pallassa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Aureli Sendra

VEUS QUE NO VEUS aconsegueix fer reviure els números més clàssics dels clowns en clau de dona. Intercalen entre els números les seves vivències com artistes dones que viuen en un món d’homes. Una proposta dirigida per Joan Arqué, reconegut per combinar la seva feina de pallasso (forma part de la companyia Rhum i Cia) amb la de director.

VEUS QUE NO VEUS és un espectacle de pallasses que ens explica una història i que dins seu ens explica històries més petites. Com diu el director, “Res és tan senzill i aparent com sembla … ni res és tan impossible que la seva magnificència no pugui superar.” Dues heroïnes del segle XXI que intenten sobreviure a les situacions clàssiques i s’enfronten al seu dia a dia, manifestant la seva necessitat de ser vistes en un món que sovint els hi és hostil, per l’únic fet de ser dones.

VEUS QUE NO VEUS, té un toc feminista i reivindicatiu que vol convidar a la reflexió. Pepa Plana porta com diu ella, molts anys de nas “El nas del pallasso és la màscara més petita del món, la que menys amaga i la que més revela.”, i la seva ha estat una constant reivindicació com a dona i com a pallassa teatral d’un públic adult.

Una posada en escena que involucra al públic des del primer moment, ja que trobem el pati de butaques amb paquets distribuïts a l’atzar i ella que, amb la seva mirada que parla i el seu aspecte innocent, fa que l’espectador “afortunat” l’acompanyi a escena a deixar el paquet. Espera per una entrevista de feina … doncs esperem ….

Una proposta que ens ha captivat, amb una suggerent escenografia de Xavier Erra, il·luminació de Yuri Plana i música de Lluís Cartes i magnífic vestuari de Rosa Solé. Hem rigut i hem rebut el rerefons reivindicatiu en clau feminista.

Ara en cartell pocs dies, fins al dia 21 de juliol i després en temporada del 18 de desembre al 6 de gener de 2020. Sincerament, paga la pena.

Una proposta que és una autèntica delícia. No ens hem pogut treure el somriure de la cara durant tota la representació i durant una bona estona en sortir del Teatre. Feia molt de temps que no ens ho passàvem tant bé !!!

Per favó … si us plau … no us la perdeu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Interpretació: Pepa Plana (Pallassa Augusta) i Noël Olivé (Pallassa Blanca)

Direcció: Joan Arqué

Assistent direcció: Inés García \ Coreografia: Roger Julià \ Escenografia: Xavier Erra \ Il.luminació : Yuri Plana \ Música: Llluís Cartes \ Vestuari: Rosa Solé \ Música i veu a Tirallonga de monosíl-labs : Rosa Pou \ Fotografia: Aureli Sendra i Tony Lara

Idioma: català

Durada: 65 minuts