MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – RdP nº 055)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquestes últimes setmanes de la temporada teatral, s’acumulen exageradament les rodes de premsa, per presentar les darreres propostes de la temporada, a la que s’afegeixen les presentacions de la temporada vinent i la dels espectacles del Grec Festival de Barcelona.
Ahir dimecres 12 de juny al Teatre Lliure de Gràcia, vaig poder assistir a la presentació de MUNDO OBRERO, una proposta que es va estrenar al Teatro Español de Madrid l’octubre passat i que també es va poder veure al novembre al Festival Temporada Alta.
MUNDO OBRERO: una historia de la clase obrera trabajadora en España, es podrà veure al Lliure de Gràcia des d’avui 13 i fins al 30 de juny; es tracta d’una original aposta teatral que combina la comèdia musical i la història de la lluita obrera a l’Estat espanyol.
L’espectacle ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.
La història continuarà amb l’efervescència social de la República, passarà pels anys foscos de la Guerra Civil i la dictadura, i per la Transició, fins a l’arribada de la democràcia i el neoliberalisme actual. Fins i tot, l’obra fa un petit homenatge a diversos espais barcelonins que van marcar la lluita de classes els anys 20 com el Cafè La Tranquilidad , a l’avinguda Paral·lel 69, lloc històric de reunió dels activistes anarcosindicalistes i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer.
Darrere d’aquesta proposta, està Alberto San Juan, creador, director i intèrpret de MUNDO OBRERO, que continua amb tenacitat analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves darreres creacions. L’espectacle forma part d’una sèrie d’obres teatrals que “parlen de la nostra història política contemporània” i que va començar el 2012 amb “Autorretratro de un joven capitalista español“, seguida de “Ruz-Bárcenas“, de “El Rey” (que va representar-se a l’Espai Lliure la temporada 15/16) i de “Masacre”.
La música, tota original, a càrrec de Santiago Auserón.
MUNDO OBRERO, segons Alberto San Juan “és la més optimista de totes elles i té un final feliç“. És, a més, la primera vegada que San Juan dirigeix teatre musical. El director aposta per la música en directe sobre l’escena i afirma que “és un recurs narratiu més per convertir una història en emoció, en espectacle teatral, i m’encanta“.
La proposta posa l’atenció en els moviments de lluita populars de base, davant els grans acords entre partits durant l’anomenada “transició”. Segons San Juan, si no haguessin existit aquests “pactes obscurs” en alguns despatxos, els moviments obrers haurien arribat molt més lluny per obtenir més rapidament la seva emancipació i la seva llibertat real, que malauradament a hores d’ara encara no l’hem aconseguit plenament.
Al mateix temps vol denunciar que el sistema polític espanyol oculta els fets evidents de la història recent, negant constantment la memòria democràtica espanyola, especialment la mobilització popular. De la necessitat d’intentar conèixer el perquè ha succeït això, a San Juan li sorgeix la idea d’escriure aquesta sèrie d’obres de teatre.
El poder sempre ha volgut separar els treballadors, entre “bons” (els que treballen sense qüestionar res), i “dolents” (els que protesten), perquè malmeten els seus interessos econòmics. Recorda que una de les primeres mesures que va prendre Franco en arribar al poder, va ser depurar i aniquilar el sistema d’educació de la República; precisament per això la proposta comença en una classe. L’altra mesura va anar encaminada a liquidar també el moviment obrer, emprant la repressió.
Alberto ens comenta que ens fixem en el fet que avui en dia, cap treballador vol que se’l consideri inclòs dins del “moviment obrer” i prefereix sentir-se com a classe mitjana. Precisament aquest concepte de “classe mitjana”, ha anul·lat definitivament el sentiment de pertinència a la classe treballadora.
Creu també que l’Estat espanyol sovint confon els interessos de l’Ibex-35 amb els interessos comuns de tots els espanyols.
Més enllà de Alberto San Juan, completen l’elenc de l’espectacle: Luis Bermejo (Premi Ercilla de Teatre 2018 a l’Actor Revelació), Lola Botello i Pilar Gómez. La duració de la representació és d’una mica més de 90 minuts.
Atenció: Els dies 21, 22 a la tarda, 26 i 27, Gonzalo Cunill substituirà Alberto San Juan, i aquest a Luis Bermejo.
Us deixo aquí l’àudio de la xerrada al voltant d’una taula i en “petit comitè”, que vàrem poder tenir en aquesta presentació amb Alberto San Juan …
