Arxiu d'etiquetes: Alberto San Juan

– 114 –  Teatre – CELEBRARÉ MI MUERTE (🐌🐌🐌🐌) ———- La Beckett (temp. 19/20 – espectacle 075) – 2020.01.19

CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – espectacle nº 075)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir diumenge, a la sala de baix de La  Beckett, vam veure la segona de les propostes del cicle “Memento mori.Recordem-nos de morir”, que ens van presentar en roda de premsa el dimarts dia 14, CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família.

El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida.

La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir al cap de pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat. 

En aquell moment no va passar res, ell li va explicar les circumstàncies de la seva decisió a la seva responsable i va continuar treballant com sempre, tornant a casa, a Barcelona, de matinada des de l’hospital de Tarragona.

Uns mesos més tard, una desavinença amb un company de feina per una guàrdia, va provocar que l’hospital el denunciés, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi fet pel qual podia passar fins a deu anys a la presó.

La por de perdre la llibertat i ser empresonat, li va fer acceptar un pacte oferit per la fiscalia, a canvi de reconèixer que havia practicat eutanàsia, però amb el ferm convenciment del fet que qualsevol persona pot decidir quan i com ha de morir. El pacte va ser un any de presó a canvi de reconèixer la seva culpabilitat per un “delicte”. Com que no tenia antecedents penals, no havia d’ingressar a la presó. El pacte, no li impedia pas de continuar exercint la medecina.

Continua llegint

– 328 – Teatre – MUNDO OBRERO (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.19 (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – espectacle nº 247)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dimecres dia 19, al Teatre Lliure de Gràcia vam veure i gaudir molt d’aquesta proposta molt esperada, MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana.

Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves  creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), “Ruz-Bárcenas (2014), El Rey” (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). (es poden veure les nostres ressenyes clicant als títols en vermell).

En paraules d’ell mateixl’art per a mi té a veure amb la vida. No intento transmetre cap veritat, només reflexions, emocions i intuïcions. Ell es considera fill cultural del maig del 68 i la seva consciència obrera es va despertar amb el 15-M, moment en què va prendre la decisió de conèixer i entendre el que ha passat al nostre país per arribar a estar on estem i comenta que el més sorprenent ha estat comprovar la cura amb el qual s’ha intentat escombrar des del poder qualsevol rastre de consciència proletària.

MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

Continua llegint

– 313 – Roda de premsa MUNDO OBRERO – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.12 (temp. 18/19 – RdP 055)

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – RdP nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquestes últimes setmanes de la temporada teatral, s’acumulen exageradament les rodes de premsa, per presentar les darreres propostes de la temporada, a la que s’afegeixen les presentacions de la temporada vinent i la dels espectacles del Grec Festival de Barcelona.

Ahir dimecres 12 de juny al Teatre Lliure de Gràcia, vaig poder assistir a la presentació de MUNDO OBRERO, una proposta  que es va estrenar al Teatro Español de Madrid l’octubre passat i que també es va poder veure al  novembre al Festival Temporada Alta.

MUNDO OBRERO: una historia de la clase obrera trabajadora en España, es podrà veure al Lliure de Gràcia des d’avui 13 i fins al 30 de juny; es tracta d’una original aposta teatral que combina la comèdia musical i la història de la lluita obrera a l’Estat espanyol.

L’espectacle ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

La història continuarà amb l’efervescència social de la República, passarà pels anys foscos de la Guerra Civil i la dictadura, i per la Transició, fins a l’arribada de la democràcia i el neoliberalisme actual. Fins i tot, l’obra fa un petit homenatge a diversos espais barcelonins que van marcar la lluita de classes els anys 20 com el Cafè La Tranquilidad , a l’avinguda Paral·lel 69, lloc històric de reunió dels activistes anarcosindicalistes i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Continua llegint

– Teatre – ESPAÑA INGOBERNABLE (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.10.20 (temp. 17/18 – espectacle nº 75)

ESPAÑA INGOBERNABLE (temp. 17/18 – espectacle nº 75)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Alberto San Juan, membre de la companyia Animalario i el guitarrista i compositor  Fernando Egozcue ens han presentat amb ESPAÑA INGOBERNABLE un recorregut històric des de la segona República fins a l’actualitat, mitjançant textos, poesia, fragments de discursos, articles de diari o cançons.

Aquesta mateixa setmana a la roda de premsa Alberto San Juan va indicar que aquesta peça que ell mateix ha escrit, pretén ser un relat fragmentari i subjectiu que repassi els principals cicles de lluites populars que s’han viscut a l’Estat espanyol. Acompanyat a la guitarra per Fernando Egozcue que és l’autor de la música que interpreta (tret de les cançons ja conegudes), han aixecat una proposta que en els moments actuals que estem vivint, ens ha fet posar la pell de gallina.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Jorge Reichmann, Gloria Fuertes, Albert Pla, …. fragments de discursos de Franco o el General Mola o el General Queipo de Llano, cançons de Serrat o de Llach i la tebior mostrada per personatges de les últimes dècades com Juan Luis Cebrián i Felipe González davant l’exercici per part del poble, d’una democràcia directa, autèntica i en profunditat.

Amb tot això i textos propis, Alberto San Juan ens parla de la dignitat humiliada que acaba convertint-se en humiliació, i de la lluita a la recerca de la llibertat i el dret a decidir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alcen la veu, indignats, amb textos i cançons indignants en relació al moment actual que vivim al nostre país. En aquest espectacle estaran presents veus de polítics, periodistes, desnonats, exclosos, milionaris, indefensos, …..

Alberto San Juan manifesta que sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable, fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un gest col·lectiu contra el mal govern.Ingobernable porque no se deja gobernar mal. Es decir, no se deja gobernar. Porque tiene la osadia de querer gobernarse.”

Continua llegint

– Roda de premsa ESPAÑA INGOBERNABLE – Teatre Romea – 2017.10.17 (temp. 17/18 – RdP 023)

Roda de premsa ESPAÑA INGOBERNABLE –  (temp. 17/18 – RdP nº 23)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Segona Roda de premsa d’ahir dimarts; aquesta darrera al Teatre Romea per presentar ESPAÑA INGOBERNABLE, una nova proposta de Alberto San Juan, escrita i interpretada per ell mateix, malgrat que aquesta vegada amb la companyia a l’escenari del músic argentí Fernando Egozcue que ha compost les músiques que interpreta a la guitarra en directe.

Es tracta d’un espectacle que te una durada de 85 minuts, i que pretén ser un relat fragmentari i subjectiu que repassi els principals cicles de lluites populars que s’han viscut a l’Estat espanyol, des de la Segona República fins a l’actualitat, mitjançant fragments de discursos, de notícies, poemes, textos propis i cançons.

El director artístic del Teatre Romea, Carles Canut, ha iniciat la roda de premsa presentant a Alberto San Juan i a Fernando Egozcue, com a “dos artistes singulars” i ha mostrat gran satisfacció per tenir al teatre un espectacle tan connectat amb la situació actual que viu el país.

Segons Alberto San Juan, “España ingobernable és un espectacle que no acaba mai” i ha afegit que mai deixa el text massa lluny per modificar-lo quan cal, perquè aquest està en permanent actualització segons la situació política que viu el país. També ha afegit que “és complicat ser a Barcelona aquesta setmana amb dos espectacles que contenen les paraules Espanya i espanyol en el seu títol“.

Alberto San Juan afirma que sense la mobilització social dels anys 60, no s’hauria aconseguit el fi del franquisme i no com ara s’intenta vendre des del poder, que van ser a través de pactes entre partits als despatxos. Creu que ara mateix aquest moviment social està a Catalunya i l’estat intenta esclafar definitivament aquestes lluites populars a la recerca de la llibertat.

Continua llegint

– Teatre (228) – MASACRE (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 31.03.2017

MASACRE

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

MASACRE, Una breve historia del capitalismo español, forma part del recorregut “Guerra i pau” d’aquesta temporada del Teatre Lliure, recorregut que continuarà amb La maternitat d’Elna i Cúbit.

La companyia Teatro del Barrio ens va portar EL REY la temporada passada, una proposta que ens feia mirar, de forma diferent, la transició espanyola. Ara ens porten una mica més enrere en el temps i ens presenten, cronològicament, la història del capitalisme espanyol des de l’inici del segle XX fins als nostres dies.

Alberto San Juan escriu, dirigeix i interpreta aquesta proposta oferint-nos un altre capítol de la seva visió sobre els esdeveniments polítics més recents del nostre país. Amb el segell d’identitat de la companyia, ja que es tracta de teatre de denúncia.

Marta Calvó acompanya en l’escenari a Alberto Sant Joan, en un viatge a 1939 per tornar a caminar des de llavors fins avui. Aquesta vegada, amb els ulls oberts.

Qui governa, a Espanya? En quina mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic?

Qui té el poder econòmic, a Espanya? Per què el tenen? Des de quan? Com l’han aconseguit?

Quina influència ha tingut el poder econòmic en el poder polític durant els cicles successius de la nostra història recent?

Aquestes preguntes són l’origen de Masacre.

En aquest relat, teatralment lliure però amb voluntat de rigor informatiu, veiem un trosset de la vida d’una parella de classe mitjana i, intercalades, un seguit d’escenes que, en ordre cronològic, repassen sumàriament la història del capitalisme espanyol de l’inici del segle XX a través d’alguns protagonistes com Emilio Botín, José María Escrivá de Balaguer, Esther Koplowitz, Carlos March, Ana Botella, José María Aznar…

En paraules del mateix autor aquesta obra pretén entendre com s’han format, d’on vénen, els principals nuclis de poder econòmic actuals i fer un recorregut des d’enrere. Quin paper han jugat en el franquisme, en la República, en la Transició, en l’etapa González, en la d’Aznar…

Continua llegint

– Teatre – EL REY (🐌🐌🐌🐌+ 🐚) – Teatre Lliure – Espai Lliure – 13/03/2016

EL REY,  és una altra de les produccions foranies que el Teatre Lliure ha programat aquesta temporada. Moltes expectatives generades pel boca-orella i pels comentaris llegits al nostre grup de Facebook ” Teatre – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques”, expectatives que no han quedat decebudes.

EL REY,  és la cinquena producció del Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Ha nascut de la necessitat d’estar en contacte amb la realitat, la necessitat de saber que està passant i de conèixer el que va passar per poder canviar el que no ens agrada.

EL REY - Teatre Lliure 1

Este teatro nace del hambre de realidad” La realitat per molt terrible que esdevingui pot ser transformada …. sempre que sigui coneguda …..

S’han marcat l’objectiu de programar obres amb una ferma intenció de parlar de la història passada i present amb un clar to humorístic. Volen parlar de com poden influir en el curs de la història la banca, grans empresaris, mitjans de comunicació o partits polítics. I parlar de la capacitat dels interessos privats per dominar la vida de tots els ciutadans i de la submissió del poder institucional davant d’aquests interessos privats. I volen fer-ho en clau d’humor per contrarestar la lletjor del que volen explicar.

D’aquesta mateixa companyia ja vam poder veure RUZ- BARCENAS la temporada passada.

Quin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys?? Per a complir quines finalitats?? Quins són els objectius de la monarquia espanyola de cara a les pròximes dècades??

EL REY és una ficció amb un personatge central que s’anomena Joan Carles I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al soterrani. Si més no, simbòlicament. Un home que, segons sembla, ja no serveix. Tot i que va fer molt de servei. Però, en què? A qui?

Continua llegint