Arxiu d'etiquetes: Teatre Lliure de Gràcia

– 061 – Roda de premsa – Programació segon semestre 19/20 del Teatre Lliure – (temp. 19/20 – RdP 022) – 2019.11.28

Programació segon semestre 19/20 del Teatre Lliure (temp. 19/20 – RdP nº 022)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Dijous al Teatre Lliure de Gràcia, es va presentar als mitjans de comunicació la programació del segon semestre de la Temporada 19/20, que completa la proposta artística del nou equip de Juan Carlos Martel Bayod com a director del teatre.

Però abans de parlar dels nous espectacles, es va fer un balanç positiu dels primers mesos d’aquesta temporada, especialment en l’increment del públic jove, però també del percentatge global d’ocupació que està al voltant del 80% de la capacitat de les sales. Es replantejarà les sessions que fins ara s’han fet a les 4 de la tarda, malgrat que la direcció ha reconegut que aquest horari s’ha obert a un tipus diferent de públic i s’ha assolit fins a un 60% d’ocupació.

Els espectacles programats aquest nou semestre, comparteixen el desig i la necessitat d’escolta interna davant d’un present complicat.

Són quinze els espectacles que el Lliure proposa en aquest segon semestre; cinc dels quals són produccions pròpies que s’estrenaran des d’inicis d’any fins a l’estiu:

- El quadern daurat de Doris Lessing (Premi Nobel el 2007), dirigit per Carlota Subirós, amb Nora Navas com a protagonista
- La nostra parcel·la de Lara Díaz
- Una de Raquel Cors, una proposta teatral entre el documental i la ficció sobre el plaer sexual
- Les tres germanes dirigit per Julio Manrique, que reformula el clàssic d’Anton Txékhov, interpretades per Cristina Genebat, Laia Manzanares i María Rodríguez
- Bonus Track de Carol López.

Continua llegint →

– 051 – Teatre – FLAM (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia (temp. 19/20 – espectacle 031) – 2019.11.22

Deixa un comentari

FLAM (temp. 19/20 – espectacle nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres passat vam fer cap al Lliure de Gràcia per veure FLAM, l’espectacle que, rodejat de polèmica, es va poder veure el passat Grec Festival de Barcelona, i del qual en vam fer cinc cèntims en la nostra ressenya de la roda de premsa.

Una proposta amb dramatúrgia de Roberto Fratini i direcció de Roger Bernat amb la companyia FFF/ITTEATRE.

This slideshow requires JavaScript.

Roger Bernat (Barcelona, 1968) és l’ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que donen el protagonisme al públic sense concedir protagonisme ni als actors ni a les actrius. L’acusen de fer un teatre fred i sense emocions. Dues actrius italianes van parlar amb ell i la conversa el va decidir a crear un muntatge fet únicament d’emocions.

ITTEATRE és la jove companyia de l’Institut del Teatre, formada en 2016 i coordinada per en Ramon Simó. Una companyia nascuda amb la finalitat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’Institut del Teatre.

FLAM és la tercera coproducció d’aquesta companyia.

La companyia i el director van decidir que per apel·lar a les emocions del públic no era necessari crear una història ni una trama convencionals. Van voler fer un espectacle farcit d’emocions “trobades”, que no es busquessin mitjançant una història o uns personatges.

Continua llegint →

– 039 – Roda de premsa – FLAM – Teatre Lliure de Gràcia – (temp. 19/20 – RdP 014) – 2019.11.14

Deixa un comentari

RdP – FLAM (temp. 19/20 – RdP nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació de FLAM, un espectacle no absent de forta polèmica, que ja es va poder veure pocs dies el passat GREC Festival de Barcelona. Ara es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 21 al 24 de novembre.

Juan Carlos Martel, actual director del Teatre Lliure ha donat la paraula a Ramon Simó, coordinador de la jove companyia de l’Institut del Teatre ITTeatre, formada ara fa 3 anys. Comenta que així com la cia ITDansa és prou coneguda i consolidada, la seva germana ITTeatre, dedicada al Teatre, malgrat aquests 3 anys no ha aconseguit encara el reconeixement que es mereix. Durant aquest període ITTeatre ha coproduït 2 propostes, una amb el TNC, l’altre amb la Sala Beckett i Temporada Alta.

Aquesta tercera coproducció, FLAM, ho fa fet amb la col·laboració del Grec Festival de Barcelona, el CCCB i el Teatre Lliure. Aquestes coproduccions volen ser una aposta de l’Institut del Teatre, per donar suport “creatiu” als alumnes de l’Institut, que un cop graduats, volen tenir accés a la professió. L’Institut està molt agraït a la implicació i recolzament d’aquests estaments públics.

This slideshow requires JavaScript.

FLAM, és un espectacle que explora les emocions (sobretot provocar el riure, però també el plor); dirigit per Roger Bernat, dramaturg, creador escènic i ànima de la formació FFF. Ell mateix ha explicat que amb aquesta proposta …”… volem provocar una reacció visceral en els espectadors. Alguns han percebut l’obra com un atac frontal a la seva idea de teatre convencional i moralitzadora, perquè se senten ferits davant de l’expressió d’emocions gratuïtes sense catarsi final. És el que buscàvem“.

Una proposta que, ha intentat saltar-se les normes establertes en el teatre convencional, sense la necessitat de buscar uns personatges, ni un text per explicar una història per tal de complaure a un públic passiu, que resta assegut en una sala de teatre. Roberto Fratini (responsable de la dramatúrgia), creu que el Teatre s’ha convertit en una mena de forma de substituir el fet d’anar a les esglésies, a la recerca d’esperança.

Continua llegint →

– 313 – Roda de premsa MUNDO OBRERO – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.12 (temp. 18/19 – RdP 055)

Deixa un comentari

MUNDO OBRERO (temp. 18/19 – RdP nº 055)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquestes últimes setmanes de la temporada teatral, s’acumulen exageradament les rodes de premsa, per presentar les darreres propostes de la temporada, a la que s’afegeixen les presentacions de la temporada vinent i la dels espectacles del Grec Festival de Barcelona.

Ahir dimecres 12 de juny al Teatre Lliure de Gràcia, vaig poder assistir a la presentació de MUNDO OBRERO, una proposta que es va estrenar al Teatro Español de Madrid l’octubre passat i que també es va poder veure al novembre al Festival Temporada Alta.

MUNDO OBRERO: una historia de la clase obrera trabajadora en España, es podrà veure al Lliure de Gràcia des d’avui 13 i fins al 30 de juny; es tracta d’una original aposta teatral que combina la comèdia musical i la història de la lluita obrera a l’Estat espanyol.

L’espectacle ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, en un viatge emotiu i punyent pel moviment obrer espanyol i la cerca de l’emancipació personal. Un viatge amb consciència de classe que començarà amb la inevitable migració del camp a la ciutat i amb la creació del moviment obrer a principis del segle XX.

La història continuarà amb l’efervescència social de la República, passarà pels anys foscos de la Guerra Civil i la dictadura, i per la Transició, fins a l’arribada de la democràcia i el neoliberalisme actual. Fins i tot, l’obra fa un petit homenatge a diversos espais barcelonins que van marcar la lluita de classes els anys 20 com el Cafè La Tranquilidad , a l’avinguda Paral·lel 69, lloc històric de reunió dels activistes anarcosindicalistes i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer.

This slideshow requires JavaScript.

Continua llegint →

– 310 – Teatre – DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.06.09 (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

Deixa un comentari

DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (temp. 18/19 – espectacle nº 237)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.

Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.

DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.

Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Sílvia Poch

Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.

Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l’enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.

Amb un format de sitcom i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mesura que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.

La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

Continua llegint →

– 276 – Roda de premsa DOLORS – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.05.17 (temp. 18/19 – RdP 046)

5 respostes

DOLORS (temp. 18/19 – RdP nº 046)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Aquest passat divendres al matí, al Teatre Lliure de Gràcia, es va presentar una proposta teatral molt original, que pretén emular la manera de fer de les sèries de televisió, però aquesta vegada des del Teatre i no a l’inrevés com ha acostumat a passar fins ara.

Es tracta de DOLORS, un muntatge teatral de 6 capítols (de 45 minuts de duració cada un d’ells), en un embolcall televisiu protagonitzat per Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes, que és també la ideòloga del projecte.

L’argument és una tota una declaració d’intencions: la Lola acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor de la menstruació però les empreses a les quals presenta el seu enginy ni tan sols li donen cita. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

La sèrie de 6 capítols estan escrits per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Cada setmana es podran veure dos capítols seguits i, l’últim diumenge, el dia 9 de juny, es farà una marató dels 6 capítols d’una tirada. Com en qualsevol sèrie, abans de cada capítol hi haurà un resum de l’anterior, per poder seguir la trama en cas de no haver-lo vist.

Si bé el boom de les sèries televisives ha arribat al segle XXI, la incursió de dramaturgs teatrals a la televisió ha estat molt present a Catalunya des de fa dècades, explica Belbel fent referència a la sèrie “Poblenou “de Josep Maria Benet i Jornet. Ara els papers s’intercanvien i serà el teatre qui beurà de la televisió, i per tant veurem teatre a l’escenari, però aplicant tècniques televisives.

Continua llegint →

– 222 – Teatre – MAR DE FONS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.03.17 (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

1 resposta

MAR DE FONS (temp. 18/19 – espectacle nº 165)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Tarda de teatre al Lliure de Gràcia on, abans d’entrar a la sala, vam poder veure les fotografies de Sergio Parra que completen l’exposició fotogràfica “Camerinos” inaugurada el passat 13 de desembre a Montjuïc.

MAR DE FONS és l’última proposta de la companyia mallorquina Iguana Teatre que es presenta dins del recorregut “Memòria obstinada”.

Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles que es va crear el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet.

El títol complet de la proposta és MAR DE FONS (història oculta del desembarcament) i parla del desembarcament de les milícies catalanes republicanes a les Illes Balears i la forta repressió franquista que van patir. Una peça creada a partir de testimonis reals dirigida per Pere Fullana, i escrita per Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom i Pere Fullana.

Sis actors, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra encarnen 57 personatges diferents en un relat que va des d’unes setmanes abans del desembarcament fins a la dècada dels setanta amb la mort d’en Franco. Dos músics, Agustí Aguiló i Miquel Àngel Aguiló ajuden a suavitzar la duresa dels fets narrats i tot plegat ens convida a reflexionar sobre el que va passar i les conseqüències actuals en un món encaparrat en no recordar.

És necessari mirar cap enrere i escriure la història dels vençuts. Es tracta de recuperar la memòria, la dignitat d’aquells que la van perdre injustament i amb això, potser, aconseguir tancar ferides que encara romanen obertes.

L’estiu de 1936 va marcar un abans i un després en la societat mallorquina, segons els membres de la companyia, que ha comprovat que persisteixen els tabús generats al voltant d’aquells fets, així com una fissura en les relacions entre Catalunya i les Illes Balears que té el seu origen en aquest esdeveniment.

Continua llegint →

– 205 – Teatre – TRANS (MÉS ENLLÀ) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2019.03-06 (temp. 18/19 – espectacle nº 151)

4 respostes

TRANS (MÉS ENLLÀ (temp. 18/19 – espectacle nº 151)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

La temporada passada, TRANS (MÉS ENLLÀ) va obrir la mostra de “teatre inclusiu NOSaltres“, en l’àmbit de la diversitat sexual i afectiva, al Teatre Lliure. Després va estar programada vuit dies en el Festival d’Avinyó, van fer gira per localitats franceses i aquesta temporada s’ha tornat a programar durant cinc dies al Teatre Lliure de Gràcia.

Aquesta peça és la segona part d’un tríptic que Didier Ruiz i La compagnie des Hommes dediquen als invisibles. Un tríptic iniciat el 2016 amb “Une longue peine”, que donava veu a expresoners, i està prevista una tercera peça en 2020 amb “Lucioles” protagonitzat per persones que han escollit l’espiritualitat com a opció de vida.

Al començament d’aquesta temporada vam poder veure la seva proposta “Youth#4” al TNC dins del cicle de “Teatre per a joves” i la temporada passada “Dale recuerdos XXX” on els protagonistes eren persones de 75-80 anys del barri de Gràcia i que es va representar al Lliure de Gràcia.

A TRANS, Clara Palau, Sandra Soro, Leyre T., Raúl Roca, Ian de la Rosa, Danny Ranieri i Neus Asencio apareixen en l’escenari i es presenten com són avui: homes i dones. Són set persones que ens parlen de la seva experiència, del seu lloc en la societat.

Durant molt de temps han estat identificats com el que no són, atrapats en un cos de sexe contrari, un cos que sentien com una presó.

Continua llegint →

– Teatre – EL SISTEMA SOLAR (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 2018.04.08 (temp. 17/18 – espectacle nº 245)

Deixa un comentari

EL SISTEMA SOLAR (temp. 17/18 – espec. nº 245)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l’obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt.

EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011).

Aquesta proposta s’ha dut a terme a iniciativa d’Aina Clotet que en veure l’adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l’escenari.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de kiku piñol

Aquesta peça havia estat estrenada teatralment, al Perú l’any 2012, dirigida per la mateixa autora.

Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama que ens parla d’una família desestructurada.

Els membres de la família es retroben la nit de Nadal amb la intenció de reconciliar-se després de dos anys d’incomunicació. Els dos germans, Edurne (Aina Clotet) i Pavel (Marc Clotet) i el fill d’en Pavel, Puli (diumenge Joel Bramona) esperen al pare i avi Leonardo (Guillermo Toledo) que arriba acompanyat de la seva núvia Paula (Nausicaa Bonnín).

Continua llegint →

– Roda de premsa LA VISITA DE LA VELLA DAMA – Teatre Lliure de Gràcia – 2018.01.16 (temp. 17/18 – RdP 053)

Deixa un comentari

Roda de premsa LA VISITA DE LA VELLA DAMA – (temp. 17/18 – RdP nº 53)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Miquel Gascón –

Segona Roda de Premsa d’ahir dimarts; aquesta al Teatre Lliure de Gràcia per la presentació de LA VISITA DE LA VELLA DAMA, una proposta que es va estrenar a Temporada Alta de Girona i que ara arriba al Teatre Lliure, amb totes les entrades exhaurides abans de començar les representacions.

Una proposta escènica a partir de la peça de Friedrich Dürrenmatt, amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig (Cia. Farrés Brothers).

Després de les Paraules de presentació de Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, en Jordi Palet ens comenta que feia molt de temps que tenia al cap poder representar aquesta proposta, però necessitava una gran actriu i es va arriscar tot fent “una carta als reis” i la primera de la llista era evidentment l’actriu Vicky Peña….. i quan li va proposar ella va dir de seguida que sí.

L’actriu ens comenta que la proposta de la seva participació va ser gairebé al “abordaje” a través d’un correu electrònic i malgrat que no coneixia la Companyia Farrés Brothers, va confiar en ells i més quan va veure tot el que havien fet en els seus 10 anys de la seva existència. A més a més, li feia patxoca interpretar-la, perquè de ben joveneta havia llegit el text i recorda que li va impactar força.

El projecte va començar-se a treballar a la primavera del 2016 i un cop assegurada la participació de la protagonista, va sortir de seguida el nom de Xavier Capdet, que interpreta un paper importantíssim de la proposta.

Continua llegint →