EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – espectacle nº 153)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Per un tema d’agenda divendres vam anar a una prèvia d’aquest espectacle que s’ha estrenat al Teatre Romea el dia 12 de març.
EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.
fotografia de Victor Iglesias
En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.
L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.
El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.
La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.
fotografies de Victor Iglesias
I segons ells mateixos diuen, tot això amb un objectiu: descobrir com va començar el teatre a perdre el seu esperit creatiu i va passar a convertir-se en mer negoci.
Una peça al·legòrica de la cultura apuntalada que espera la seva caiguda, on les rates apareixen per devorar-ho tot i on els artistes que sobreviuen a contracorrent, estan esgotats i a punt de decidir que tiren la tovallola. Un món oblidat, arrasat pel poder de la indústria i les noves tecnologies.
El teatre reduït a desballestament, on cadascun va usant les peces que serveixin per a aguantar en un món tecnològicament implacable, cada vegada més sorollós i menys humà. On apunta la rebel·lia però de fet la submissió a les normatives dels despatxos és total.
La inspiració per aquesta nova producció (segons ens van explicar a la Roda de premsa del passat dimecres) ha estat La Bodega Bohèmia, de Barcelona, un lloc on als anys setanta, ja estava “habitat” per artistes decadents que en aquell escenari es continuaven sentint “estrelles”.
Passi de gràfics a la RdP al Teatre Romea
No es tracta de desempolsar nostàlgies per a posar-les a la venda sinó de reviure, rescatar, si es vol amb el dolor intacte, obrint les cicatrius, un món que va ser referent de la nostra cultura teatral i per tant de la història que ens va conformar, per a explicar-nos la societat que som. Establint des de les seves falses esplendors de tela lamé i lluentons, una al·legoria amb la realitat, un paral·lel amb l’actualitat, on sembla impossible un consens per a treure a flotació l’empresa, amb vedettes que amenacen amb deixar l’antre i l’ombra del passat sempre s’arrossega com una càrrega.
Un treball immens i minuciós, de dibuixar amb fidelitat uns personatges que nosaltres vàrem conèixer a “La Bodega Bohemia” ja fa molts anys i que gràcies a La Zaranda, hem pogut recuperar records entranyables de la nostra joventut.
Una proposta que sense dubtes generarà opinions contradictòries, ja que en sortir nosaltres del teatre hi havia algunes persones molt enfadades i decebudes, en tant que nosaltres vam sortir molt satisfets, malgrat la tristor que es desprèn de tot plegat.
Autor: Eusebio Calonge
Direcció: Paco de La Zaranda
Amb: Gabino Diego, Inma Barrionuevo, Mª Ángeles Pérez-Muñoz, Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano, Enrique Bustos
Il·luminació: Peggy Bruzual \ Vestuari: Encarnación Sancho \ Fotografia i cartell: Víctor Iglesias \ Producció Artística: Eduardo Martínez \ Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martinez \ Tècnic de so: Antonio Suraci \ Premsa: Anna Casasayas \ Màrqueting i comunicació: Publispec
Producció: La Zaranda, Teatre Romea i Teatro Español
Idioma: castellà
Durada: 1h 20’
He gaudit com mai amb la Zaranda, cada vegada trobo que se superen, o potser és que d’un any a l’altre faig com per oblidar-me del seu discurs càustic tan necessari? Un cop més donen la volta a l’actor que saluda al final de l’espectacle, i aquest cop literalment. Una bufetada de teatre en vena. Per cert, les cadires incòmodes i el fred de la sala mig buida, fan joc amb tot plegat. Riure de tristor, sentir-se orfe de cultura encara que sigui apuntalada, caramels per la ràbia. Gràcies per la vostra crònica i la traducció de l’entradeta.
A nosaltres ens va passar exactament el mateix, i creiem sense cap mena de dubte, és la millor proposta que La Zaranda ha presentat a Barcelona. Curiosament totes les persones del meu entorn que l’han pogut veure, tiren “pestes” i no els va agradar gens ni mica. Gràcies per comentar
Retroenllaç: – 015 – Teatre – LA BATALLA DE LOS AUSENTES – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 29/09/2021 |