Arxiu d'etiquetes: Gaspar Campuzano

– 208 – Teatre – EL DESGUACE DE LAS MUSAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per un tema d’agenda divendres vam anar a una prèvia d’aquest espectacle que s’ha estrenat al Teatre Romea el dia 12 de març.

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.

fotografia de Victor Iglesias

En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.

L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.

Continua llegint

– Teatre – EL GRITO EN EL CIELO (🐌🐌🐌🐌🐌 ) – La Zaranda – Teatre Romea 10/09/2015

Ja fa uns dies, (abans d’anar al Festival de Tàrrega) vam anar al Teatre Romea atrets per la proposta de “La Zaranda. Teatro Inestable de Andalucia la Baja”, EL GRITO EN EL CIELO, i la veritat és que vam sortir impactats. És una obra de la qual no pots sortir indiferent i que ens presenta en clau irònica la duresa dels geriàtrics.

Aquesta obra va ser estrenada el 8 de novembre de 2014 al Festival Temporada Alta de Girona i havia començat a gestar-se a la Biennal de Venècia a l’estiu, on havien estats convidats pel seu director Àlex Rigola a fer una residència artística.

el_grito_en_el_cielo

L’humor negre i tendre de La Zaranda ens convida a la reflexió sobre la vellesa i la mort. Ens acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics per reivindicar la capacitat del somni com a clau de la porta de la llibertat.

Una escenografia molt simple però efectiva, tan sols amb una mena de gàbies; una infermera que de forma compulsiva es treu i es posa uns guants esterilitzats mentre ens explica les bondats del centre en el qual treballa … és el començament de l’obra.

Continua llegint