Arxiu d'etiquetes: Paco de la Zaranda

– 208 – Teatre – EL DESGUACE DE LAS MUSAS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.03.08 (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

EL DESGUACE DE LAS MUSAS (temp. 18/19 – espectacle nº 153)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Per un tema d’agenda divendres vam anar a una prèvia d’aquest espectacle que s’ha estrenat al Teatre Romea el dia 12 de març.

EL DESGUACE DE LAS MUSAS és el nou espectacle de la companyia La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte. Recordem “Ahora todo es noche” en 2017 i “El grito en el cielo” en 2015, ambdues en aquest mateix teatre.

fotografia de Victor Iglesias

En aquesta proposta es conjuga la dinàmica que s’estableix entre la comèdia i la tragèdia i contemplem, astorats, com un lloc reservat a la música, la llum i els lluentons s’hi ha transformat en un “cau”, on sobreviuen com poden, velles i decadents artistes del que un dia havia estat un lloc d’èxit.

L’escenari, habitualment reservat als espectacles de cabaret, als números musicals o còmics, es converteix en el lloc on els artistes interpreten uns monòlegs impregnats de fracàs i creen moments còmics dins de les situacions tràgiques.

El crostós cortinatge de lluentons desprèn tuf de suor i desinfectant. Les notes musicals s’escampen per la penombra mal ventilada abans de diluir-se en el fons dels gots. Sota els focus que difonen blau de nit, el delmat cor de cupletistes assaja una rudimentària coreografia. Mandra de barnussos, xandalls i mitges apedaçades, ornats amb boes desplomades, brillants quincalles i acoblaments de micròfon. Carns endurides que enterren tants desigs, mirades nues que saben de tants crepuscles. La ganyota de la mort oculta rere el maquillatge barat. Al mirall del camerino, envoltat per bombetes foses, quedà escrita amb pintallavis la veritable història, on el gènere frívol es converteix en tràgic.

La peça, com és habitual en la companyia, compta amb el text d’Eusebio Calonge i la direcció de Paco de la Zaranda. En aquesta ocasió, a més de l’elenc format per Gaspar Campuzano, Enrique Bustos i Francisco Sánchez, compten amb el treball dels intèrprets Gabino Diego i Inma Barrionuevo, i de la soprano Mª Ángeles Pérez-Muñoz.

Continua llegint

– Teatre – AHORA TODO ES NOCHE de La Zaranda (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2017.09.21 – (temp. 17/18 – espectacle nº 28)

AHORA TODO ES NOCHE (temp. 17/18 – espectacle nº 28)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vàrem assistir a l’estrena al Teatre Romea de Barcelona d’aquesta proposta escènica de la Companyia La Zaranda, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimecres.

Fa exactament un parell d’anys en aquest mateix teatre, aquesta companyia va presentar el seu anterior espectacle EL GRITO EN EL CIELO que a nosaltres ens va impactar moltíssim.

En l’apunt de la nostra valoració d’aquell espectacle nosaltres dèiem:

La Zaranda té una forma de fer teatre amb un llenguatge contemporani i efectiu, no és un teatre difícil, però no a tothom li arriba ni a tothom li agrada, perquè és un teatre que va directe a l’ànima i ens deixa un pòsit que si bé queda esmorteït per l’humor i la ironia, no perd la seva capacitat de revoltar-nos i enfrontar-nos a una realitat crua i real.

En aquesta nova proposta, AHORA TODO ES NOCHE continuen amb aquesta manera de fer i com en l’anterior espectacle sense gaire escenografia, tan sols amb un parell de carrets de supermercat, tres cubells grans d’escombraries, un cartró a manera d’aixopluc i poca cosa mes, … transformen l’escenari en els diferents espais on veiem passa l’acció.

És sobretot la paraula dels 3 actors i els seus moviments escènics el que ens transmet directament a l’ànima allò que ens volen explicar.

Continua llegint

– Teatre – EL GRITO EN EL CIELO (🐌🐌🐌🐌🐌 ) – La Zaranda – Teatre Romea 10/09/2015

Ja fa uns dies, (abans d’anar al Festival de Tàrrega) vam anar al Teatre Romea atrets per la proposta de “La Zaranda. Teatro Inestable de Andalucia la Baja”, EL GRITO EN EL CIELO, i la veritat és que vam sortir impactats. És una obra de la qual no pots sortir indiferent i que ens presenta en clau irònica la duresa dels geriàtrics.

Aquesta obra va ser estrenada el 8 de novembre de 2014 al Festival Temporada Alta de Girona i havia començat a gestar-se a la Biennal de Venècia a l’estiu, on havien estats convidats pel seu director Àlex Rigola a fer una residència artística.

el_grito_en_el_cielo

L’humor negre i tendre de La Zaranda ens convida a la reflexió sobre la vellesa i la mort. Ens acosten a uns cossos desnonats pels historials mèdics per reivindicar la capacitat del somni com a clau de la porta de la llibertat.

Una escenografia molt simple però efectiva, tan sols amb una mena de gàbies; una infermera que de forma compulsiva es treu i es posa uns guants esterilitzats mentre ens explica les bondats del centre en el qual treballa … és el començament de l’obra.

Continua llegint