LIDIA PUJOL – PANIKKAR, POETA I FANGADOR (temp. 17/18 – espectac. nº 355)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I ahir, de nou al Mercat de les Flors, aquesta vegada a la sala Ovidi Montllor, per veure, dins del Festival Grec, a LÍDIA PUJOL en una nova edició de la seva Iter Luminis (La Cerimònia de la Llum) dedicada a Raimon Panikkar en el centenari del seu naixement. Aquest espectacle forma part, per tant, de la programació de l’Any Ramon Panikkar.
Nosaltres vam poder veure per primera vegada La Cerimònia de la Llum, l’any 2011 en un indret màgic, el Monestir de Santes Creus i va ser un espectacle que ens va fascinar. El passat mes de marc vam assistir a un concert de la Lidia Pujol “Polorum Regina. La dóna com a referent de la llibertat“, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, i on va interpretar algunes de les cançons que vam poder escoltar ahir al vespre.
Com explica la mateixa Lidia Pujol, Iter Luminis és una cerimònia musical i poètica, resultat d’anys de cerca d’un nou sentit en la interpretació i posterior adaptació artística dels repertoris històrics i tradicionals. El missatge dels seus valors abasta des de la convivència entre cultures i pobles fins a la necessitat d’una lectura actual de símbols religiosos i culturals.
Lídia Pujol és una cantant que transmet sensibilitat i pau només amb la seva presencia i el seu somriure. Aquesta vegada l’espai escènic de la sala i la il·luminació (Laura Clos “Closca” i Sergi Corbera) són màgics, els músics disposats a la dreta, tret del piano que ocupa la part esquerra de l’escenari. Un enorme arbre penja del sostre. Un altre tronc està a terra. Una branca recolzada en el piano….. i Leo, el seu gos passeja per l’escenari amb una enorme tranquil·litat.
Abans de començar, un enorme vòrtex presideix l’escena, la màxima expressió del potencial energètic de l’aigua a través del seu moviment, el remolí que gira infinitament … com la vida.
El concert està dedicat a Raimon Panikkar per ressaltar la saviesa i l’espiritualitat d’aquest pensador inclassificable. Una persona que proposava reunificar el concepte d’orient i occident perquè considerava que la seva separació és l’origen de tot allò que ens deshumanitza. Va descobrir el sentit universal de les diferents religions que va conèixer: “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i vaig tornar budista, sense deixar mai de ser cristià“.
Separar l’arrel de la capçada de l’arbre és cosificar-lo, convertir-lo en mercaderia. Separar i confrontar el gènere masculí del femení és reduir l’aventura de ser persona a la funció absolutitzant del rol de gènere. Separar l’esperit de la matèria, els valors de les accions, és buidar de sentit la vida.
Un concert estructurat en quatre parts diferenciades:
- Aurora i naixement
- Creixement, floració i plenitud
- Crepuscle i declivi. Mort i dissolució
- Vida nova i llibertat
… amb textos de Ramon Llull, Teresa de Jesús i Ramon Panikkar, cançons tradicionals o de la cantant Cecilia, ha construït aquest “Poeta i Fangador” en què viatja de la vida a la mort passant per l’amor i tot allò que significa estimar i viure. Tot “el discurs” amarat d’una enorme espiritualitat que transforma el concepte de la mort en un nou renaixement. Podem gaudir de la joia de viure un cop la mort s’ha integrat en la vida.
MORIR (M.M.Marçal/O.Roig)
Potser, només, perdre forma i contorns,
desfer-se,
ser xuclada endins de l’úter viu,
matriu de Déu Mare: desnéixer.
Lidia Pujol passeja per l’escenari amb suavitat, tal que a moments sembla etèria, seu a terra o es puja per la soca de l’arbre mentre canta o acaricia el seu gos. I tot amb una enorme bellesa.
Amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol es va donar a conèixer formant duet amb la cantant Sílvia Comes, però pocs anys després va continuar en solitari un camí que ha donat com a resultat una experiència poètica i musical singular, Iter Luminis.
Sota la direcció musical de Dani Espasa la interpretació musical ha estat duta a terme per Pau Figueras a la guitarra espanyola, Xavi Lozano als instruments de vent i efectes sonors orgànics, Ismael Alcina al baix elèctric, Eloi Flores al sintetitzador modular, Marçal Ayats al violoncel i el mateix Dani Espasa al piano.
Un concert plantejat per establir un lligam entre un orient que identifiquem amb l’espiritualitat, l’orientació i la transcendència, i un occident que és matèria, funció i límit.
És de preveure que aquest concert tingui continuïtat en espais patrimonials del nostre país. Tant de bo el puguem tornar a gaudir.
POETA I FANGADOR (J.Verdaguer/O.Roig)
Poeta i fangador sóc,
i en tot faig feina tan neta,
Que fango com un poeta
i escric com un fangador.
Direcció i creació: Lídia Pujol
Interpretació musical: Lídia Pujol, Dani Espasa, Pau Figueres, Xavi Lozano, Ismael Alcina, Eloi Flores, Marçal Ayats
Veu enregistrada: Clara Segura
Direcció musical: Dani Espasa
Composició i arranjaments musicals: Òscar Roig, Dani Espasa
Disseny de so: David Casamitjana \ Espai escènic i disseny de llums: Laura Clos, Closca i Sergi Corbera (SET UP) \ Cap tècnic i regidoria: Judit Vidal \Vestuari: David Valls \ Producció: Laura Rubio \ Ajudants de producció: Esther Borrego i Montse Martínez
Generador vòrtex: Makato biodinàmica
Idiomes : català, llatí, sànscrit, anglès, castellà i occità
Durada : 110 minuts
