Arxiu d'etiquetes: Dani Espasa

– Festival GREC 2018 – Música – LÍDIA PUJOL – PANIKKAR, POETA I FANGADOR (🐌🐌🐌🐌🐌) – Mercat de les Flors – Sala O.M. – 2018.07.17 (temp. 17/18 – espect. nº 355)

LIDIA PUJOL – PANIKKAR, POETA I FANGADOR (temp. 17/18 – espectac. nº 355)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

I ahir, de nou al Mercat de les Flors, aquesta vegada a la sala Ovidi Montllor, per veure, dins del Festival Grec, a LÍDIA PUJOL en una nova edició de la seva Iter Luminis (La Cerimònia de la Llum) dedicada a Raimon Panikkar en el centenari del seu naixement. Aquest espectacle forma part, per tant, de la programació de l’Any Ramon Panikkar.

Nosaltres vam poder veure per primera vegada La Cerimònia de la Llum, l’any 2011 en un indret màgic, el Monestir de Santes Creus i va ser un espectacle que ens va fascinar. El passat mes de marc vam assistir a un concert de la Lidia Pujol “Polorum Regina. La dóna com a referent de la llibertat“, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans, i on va interpretar algunes de les cançons que vam poder escoltar ahir al vespre.

Com explica la mateixa Lidia Pujol, Iter Luminis és una cerimònia musical i poètica, resultat d’anys de cerca d’un nou sentit en la interpretació i posterior adaptació artística dels repertoris històrics i tradicionals. El missatge dels seus valors abasta des de la convivència entre cultures i pobles fins a la necessitat d’una lectura actual de símbols religiosos i culturals.

Lídia Pujol és una cantant que transmet sensibilitat i pau només amb la seva presencia i el seu somriure. Aquesta vegada l’espai escènic de la sala i la il·luminació (Laura Clos “Closca” i Sergi Corbera) són màgics, els músics disposats a la dreta, tret del piano que ocupa la part esquerra de l’escenari. Un enorme arbre penja del sostre. Un altre tronc està a terra. Una branca recolzada en el piano….. i Leo, el seu gos passeja per l’escenari amb una enorme tranquil·litat.

Continua llegint

– Dansa / Concert – LES VARIACIONS GOLDBERG – ESCENES – (🐌🐌🐌🐌) L’Auditori – Sala Tete Montoliu – 06/06/2015

En quant vaig veure anunciat aquest espectacle de dansa/concert, el primer que se’m va venir al cap va ser la figura del President Pasqual Maragall, un dels polítics que he admirat més al llarg de la meva vida i al que vaig votar en més d’una ocasió; malauradament, després vindria la deriva espanyolista inexplicable de l’actual PSC, fins que ell mateix, decebut, va voler trencar el carnet de militància.

Pasqual MaragallVaig pensar amb ell, perquè em vaig començar a interessar per LES VALORACIONS GOLBERG a conseqüència de veure l’any 2010 la pel·lícula documental “Bicicleta, cullera, poma” que va ser filmada durant dos anys, retratant la vida quotidiana de Pasqual Maragall, d’ençà que va fer públic que patia d’Alzheimer. A la pel·lícula es viuen moments colpidors i un d’ells és quan Pasqual, gaudeix en els seus moments de solitud amb aquesta magnífica composició de Bach, de la que confesa està enamorat.

El periodista Ferran Monegal, va escriure un article en premsa l’any 2011, després de veure aquesta pel·lícula, en el que deia entre altres coses:

Aquest Pasqual Maragall sensacional, divertit, entranyable, tossut, punyeter, irrepetible, que gaudeix submergint-se en les Variacions Goldberg, aquell treball musical que Bach va compondre per al comte Von Keyserlingk i que en les nits d’insomni li tocava el virtuós clavecinista Johann Goldberg.

És curiós, Pasqual escolta aquestes Variacions en la versió que en va fer Jacques Loussier amb el seu trio, o sigui, Bach redimensionat en clau de jazz.

El passat dissabte dia 6 de juny anem a veure aquest espectacle a l’Auditori creient que estaríem gairebé sols, perquè era el dia de la final del campionat de futbol europeu a Berlín… i quan ja estem asseguts, veig amb gran sorpresa que entra a la Sala Pasqual Maragall i la seva esposa Diana Garrigosa; gairebé em poso a plorar de l’emoció que vaig sentir per aquesta feliç coincidència i comprovar que a sobre, s’asseu a la cadira situada darrere meu….. i fins i tot em reganya en veure que intento fer unes fotos al clavicèmbal, quan pels altaveus anunciaven que no es podien fer fotografies durant la representació. Són d’aquells moments màgics difícils de viure i que recordaré per sempre mes.

Variacions Golberg - L'Auditori - Voltar i Voltar 1-imp
Però no ens desviem… al que anàvem:

Un dels grans ballarins i improvisadors de dansa de l’actualitat, l’eslovè Jurij Konjar, s’uneix al clavecinista català Dani Espasa per donar vida a Les variacions Goldberg de Bach en una proposta íntima i emotiva. La música més pura al servei del moviment més sublim i equilibrat. Bach és més viu que mai!

Variaciones_Goldberg_Jurij_Konjar_Dani_Espasa_1_foto_Lluis_Gutierrez

Continua llegint

– Teatre – EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU (****) – Teatre Nacional de Catalunya – 29/11/2014

Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure un dels quatre espectacles que únicament es podran veure aquesta temporada, en aquesta desaprofitada i menystinguda sala, per culpa de no saber buscar solucions apropiades a la mala sonoritat que té, especialment a les darreres files.

IMG_9742.JPG

La veritat és que es tracta d’una obra de William Shakespeare, EL SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, que ja coneixem prou bé, amb un argument d’embolics, mig compte de fades, que la veritat, ara mateix no ens venia massa de gust tornar-la a revisar de nou, especialment per l’argument força infantil, per molt Shakespeare que sigui; malgrat això, no ens voliem perdre la direcció de Joan Ollé, d’aquesta archi conegudíssima obra, i aquesta xafarderia malaltissa teatraire, ens atrau suficient per poder veure i valorar la seva posada en escena…. i també, perquè no dir-ho, per tal de veure un planter d’actors a l’escenari que en poquíssimes ocasions tenim la sort de veure treballar plegats a l’escenari.

L’últim cop que vàrem veure aquesta representació va ser tot just ara fa un any a temporada Alta de Girona, on la famosa troupe PROPELLER, ens va obsequiar amb una versió d’aquest mateix espectacle, veritablement inoblidable i força difícil de superar.

IMG_9740.JPG

L’obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d’amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l’amant d’Hermia, produint l’efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Reconec que aquesta producció està molt treballada i el resultat és realment molt bo, especialment en la seva preciosista posada en escena, força espectacular en el que respecta a la seva escenografia, il·luminació, vestuari i so. En aquest aspecte “chapeau”. Molt positiu la música en directe i també, l’estudi que s’ha realitzat amb el moviment d’actors, que cada vegada el sé valorar més, en una producció d’aquestes característiques.

Continua llegint