Arxiu d'etiquetes: Festival Grec 2018

– Festival GREC 2018 – Teatre – FILOCTETES (🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2018.07.31 (temp. 17/18 – espect.  nº 372)

Deixa un comentari

FILOCTETES (temp. 17/18 – espectacle nº 372)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És 31 de juliol i el Festival Grec tanca portes. Arribem d’hora al Teatre Grec per tal d’ocupar una taula i sopar una miqueta abans d’enfrontar-nos amb FILOCTETES de Sòfocles, l’últim espectacle.

Hem de reconèixer que potser aquesta proposta era la que ens feia més “por” de tota la programació, ja que no som gaire de teatre clàssic i tampoc coneixíem el text de Sòfocles; tot i això, la vàrem escollir a l’hora de comprar les nostres entrades, per dues raons, perquè vàrem veure que era una versió de Jordi Casanovas i sobretot perquè era la proposta escollida per fer la cloenda del Festival.

A aquesta peça l’anomenen els erudits, “la tragèdia oblidada de Sòfocles“, una tragèdia que va ser representada per primera vegada en el Festival de les Dionísies de l’any 409 aC. i on va aconseguir el primer premi. Sòfocles tenia aleshores més de vuitanta anys i aquesta va ser la darrera obra escrita pel dramaturg grec. Enguany, versionada per Jordi Casanovas i Antonio Simón, qui també la dirigeix, ha estat presentada en el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida.

Una nova lectura d’aquesta peça que ens parla de la manipulació i de l’ús del dolor i el patiment amb finalitats polítiques.

FILOCTETES va ser escrita en el transcurs de la Guerra del Pelopones (431-404 aC) i té com a fons la guerra de Troia. Ens mostra un conflicte entre tres personatges, Ulisses (Pepe Viyuela), l’home polític que farà el que sigui per aconseguir els seus objectius, manipulant la voluntat dels que li poden ser útils.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I) (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 2018.07.30 (temp. 17/18 – espect.  nº 371)

Deixa un comentari

L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I) (temp. 17/18 – espectacle nº 371)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I ara ja si, penúltim Grec a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, on hem pogut veure la nova proposta del director suís Milo Rau (1977) i la seva companyia International Institute of Political Murder, creada en 2007, que amb L’ASSAIG. HISTÒRIES DEL TEATRE (I), inicien un cicle de produccions que tenen com a tema principal, el Teatre.

Tal com indica  el títol “The Repetition. Histoire(s) du theatre (1)”, aquest es el primer lliurament sobre la història del teatre, una de les formes artístiques més antigues que ha produït la humanitat.

Un director i una companyia que fa quinze anys que traslladen a l’escenari la violència i els esdeveniments traumàtics. Parlant de les que han estat representades a casa nostra, nosaltres hem vist “Hate Radio” (Grec 2013) on parlaven de la violència tribal en el conflicte ètnic entre hutus i tutsis ruandesos, i  “The civil wars” (Grec 2015) parlaven del terrorisme a la vella Europa; en canvi ens vam perdre “Five easy pieces” (2016) de la violència individual d’un assassí de nens; aquest últim no el vàrem voler veure potser perquè en aquella època ja començàvem a estar una mica saturats d’aquest tipus de teatre.

Ara, en canvi aquesta nova peça l’hem tornat a escollir entre els espectacles del Festival Grec, perquè ja feia 3 anys de l’última proposta que havíem vist de Milo Rau, i també perquè ara ens parlaven de teatre.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre musical – CAROUSEL EN CONCERT (🐌🐌🐌🐌🐌… +) – Teatre Grec – 2018.07.29 (temp. 17/18 – espect.  nº 370)

2 respostes

CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – espectacle nº 370)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón 

A vegades sap greu no poder valorar amb una nota encara més alta dels 5 cargols voltaires, el màxim que nosaltres mateixos ens havíem marcat; espectacles que t’han fet vibrar d’una manera molt especial i que voldries assenyalar per fer palès que sobrepassa en molt les expectatives previstes, per les vivències inoblidables viscudes assegut davant d’un escenari teatral.

Aquesta ha estat sens dubte, una d’aquestes ocasions.

La recta final del Festival Grec l’hem encarat amb aquesta magnífica proposta, un pas important del Festival en apostar per abordar un musical en la seva integritat, abandonant el format d’anys anteriors que oferia un popurri de les cançons més conegudes de diferents musicals. Una aposta arriscada de cara a un públic heterogeni, que si bé amb la fórmula de la “Nit de Musicals” podia connectar fàcilment, amb aquest CAROUSEL  havia de “lluitar” amb el desconeixement d’aquest Musical per part de la majoria d’espectadors.

Ja la roda de premsa de presentació va tenir un format diferent de la resta de propostes del Grec, una primera part al Palau de la Virreina on Daniel Anglès (direcció artística) i Xavier Torres (direcció musical) ens van parlar d’aquest CAROUSEL, considerat per molts el millor musical mai escrit; un títol que torna una vegada i una altra a les cartelleres de Broadway i al West End. La segona part de la roda de premsa va ser a l’auditori del CCBB on vàrem poder assistir als assajos de l’orquestra Pops Symphony, una formació de gairebé una cinquantena de músics.

Orquestra nascuda l’any 2011 que aposta per apropar la música contemporània al gran públic, formada per músics molt joves que van acabar els seus estudis musicals fa 4 o 5 anys i que van fer una actuació extraordinària amb una energia inqüestionable, dirigits magníficament pel director musical de la proposta, Xavier Torres.

This slideshow requires JavaScript.

Un espectacle amb més de 100 artistes a escena, cinquanta músics de l’orquestra Pops Symphony, més de seixanta cantants (quaranta del cor Aules), i un nombrós cos de ball, porten a escena per primera vegada a Barcelona i en versió catalana, l’adaptació feta per Daniel Anglès i Marc Gómez, un títol mític en la història del musical. Una de les partitures més romàntiques i apassionades del gènere.

Després d’assolir un èxit sense precedents amb Oklahoma!, la parella artística formada pel llibretista Oscar Hammerstein II i el compositor Richard Rodgers van estrenar a Broadway el 1945 un segon treball conjunt, que adaptava una història original de l’autor hongarès Ferenc Molnárc, del 1909, sobre un dur firaire de carrusel, Billy Bigelow (Miquel Fernández)  enamorat d’una jove treballadora, Julie Jordan (Diana Roig). en el que s’inclouen temes ja mítics com “If I Loved You”, “Soliloquyo” o “You’ll Never Walk Alone”.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA – Teatre Lliure (🐌🐌🐌+🐚) – Espai Lliure – 2018.07.28 (temp. 17/18 – espect.  nº 369)

Deixa un comentari

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA (temp. 17/18 – espectacle nº 369)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.

Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.

L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia “Assaig sobre la ceguesa“ on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu “Assaig sobre la lucidesa” que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.

Una història, irònica i pessimista, sobre les possibilitats de practicar la democràcia d’una manera real. Una faula contemporània sobre la relació entre governats i governants.

Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.

Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.

Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada “democràcia real”. El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Dansa – CUENTOS DE AZUCAR – Eva Yerbabuena (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2018.07.27 (temp. 17/18 – espect.  nº 368)

2 respostes

CUENTOS DE AZUCAR – Eva Yerbabuena (temp. 17/18 – espectacle nº 368)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

És divendres i ens encaminem al Mercat de les Flors per veure una nova proposta del Festival Grec, l’espectacle organitzat per la Companyia Eva Yerbabuena e Hisashi Itoh per a 2 ballarins i 7 músics, CUENTOS DE AZUCAR.

Un espectacle que uneix els cants populars de l’illa d’Amami, al Japó, amb les coreografies de la “bailaora” granadina. A escena sis artistes espanyols, dos japonesos i un hispanojapones, ells amb un equip tècnic multidisciplinari i la col·laboració del coreògraf Mario Bermudez (Marcat Dance), han desenvolupat el projecte a través de diferents residències artístiques.

Eva Yerbabuena ha comptat amb la col.laboració de la cantant japonesa Anna Sato i del músic i compositor Kaoru Watanabe. La direcció musical a càrrec de Paco Jarana (guitarra) i amb Alfredo Tejada i Miguel Ortega, al cant flamenc. Antonio Coronel a la bateria, Rafael Heredia a la percussió i al ball Fernando Jimenez.

Cuentos de azúcar és un viatge escènic, a través d’onze temes que utilitza el cant, la música i el ball per introduir-nos en les tradicions musicals de l’illa d’Amani, establint un diàleg entre cultures, i tal com diu la mateixa bailaora: “Unir-nos en visions diferents ens acosta a l’essència de la vida. Existeixen moltes formes d’expressió, però solament un batec universal“.

La cantant japonesa Anna Sato és qui va introduir Eva Yerbabuena en la cultura pròpia de les illes Amami, al sud del Japó, i l’ha ajudat a crear l’espectacle on les dues cultures es connecten a través de la percussió “El repte més difícil ha sigut mantenir la visceralitat del flamenc i unir-la amb l’espiritualitat de la música d’Amami“.

Anna Sato és una de les artistes que millor representen la nova generació d’intèrprets de les Amami i vol donar a conèixer a occident els “shima uta”, llegat musical de les illes que tot i formar part del Japó, conserven un dialecte i una cultura pròpies. Ella ja havia col·laborat amb coreògrafs de tant de prestigi com Sidi Larbi Cherkaoui.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – ¿LA VIDA ES SUEÑO? o #GWENISMÜRFILA (🐌🐌🐌) – La Villarroel – 2018.07.25 (temp. 17/18 – espect.  nº 366)

Deixa un comentari

¿LA VIDA ES SUEÑO? o #GWENISMÜRFILA (temp. 17/18 – espectacle nº 366)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

I d’una proposta del Festival Grec a una altra, del Mercat de les Flors a La Villarroel per tal de veure la nova creació de la companyia Les Llibertàries, amb el complicat títol de ¿LA VIDA ES SUEÑO? O #GWENISMÜRFILA.

La companyia Les Llibertàries es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert que nosaltres vam veure a la Biblioteca de Catalunya l’any 2012, i del que ara la Editorial Comanegra ha publicat el llibre, que hem pogut llegir, i que ens ha ajudat a entendre millor aquella peça teatral.

Parlen, en els seus espectacles, d’assumptes que ens afecten directament, i que tot i ser afers particulars, són un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.

Ara Les Llibertàries proposen una versió lliure de l’obra de Calderón de la Barca, una peça de creació, que ells mateixos conceptuen com a “filosoficocòmica“, que parla de la postveritat i de la responsabilitat de les persones davant les xarxes socials. Aquesta proposta està dirigida per Norbert Martínez i interpretada per Gemma Brió, Tàtels Pérez i Enric Alarcón.

Dues actrius, Gemma Brió i Tàtels Pérez, estan assajant el clàssic de Calderón de la Barca amb el concurs del tècnic Enric Alarcón, són més de les deu del matí i la tercera actriu, la Mar Orfila (de nom artístic Mürfila) no s’ha presentat a l’assaig.

Intenten contactar amb ella però el seu mòbil està desconnectat i decideixen que potser se li podria enviar un Whatsapp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?

A partir d’aquest punt, la peça intercala escenes de “La vida es sueño”, on les actrius presents supleixen a l’absent mitjançant una perruca, amb el que anomenen el fenomen de la postveritat, escenes que amb clau d’humor qüestionen l’ús i l’abús de les xarxes socials, i la manipulació o demagògia que ens arriba a través d’elles i a la que nosaltres també contribuïm.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Teatre – A REASON TO TALK (🐌🐌+🐚) – Mercat de les Flors – 2018.07.25 (temp. 17/18 – espect.  nº 365)

Deixa un comentari

A REASON TO TALK (temp. 17/18 – espectacle nº 365)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

L’estiu de l’any 2009, l’Imma i jo viatjàvem pel nostre conte i tots dos sols a Iran, un país que ens atreia des de feia anys per la seva vessant cultural i per tot el que havíem llegit durant molts anys. Un viatge força llarg d’unes 5 setmanes, que va resultar inoblidable en el bon sentit de la paraula, perquè vàrem poder recórrer amb vehicle i guia privat gairebé tot el país. Des de llavors posseïm uns records inoblidables de tot el que vàrem arribar a veure, però molt especialment de l’amabilitat de la seva gent. Malgrat que la vàrem conèixer com a “turistes”, també vàrem patir en pròpia pell, alguns moments de forta repressió, que no havíem viscut mai en cap lloc del planeta.

Iran, ja forma part d’una petita parcel·la de la nostra vida, perquè la sentim des de llavors una mica nostre; segurament per això intentem llegir i assistir a qualsevol esdeveniment cultural o espectacle que tingui alguna relació amb aquella societat; una societat que era molt avançada abans de la revolució de 1978 i que des de llavors pateix una repressió política i religiosa sense límits.

Aquest va ser el motiu principal del perquè aquesta proposta va ser una de les primeres que vàrem escollir en aquesta edició del Festival Grec.

Ahir dimecres a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, vàrem poder veure aquesta A REASON TO TALK (una raó per parlar), el primer espectacle com a creadora de Sachli Gholamalazid, que ha interpretat a Gran Bretanya, els Països Baixos i el Canadà, des de 2013, i que ha obtingut molts premis a Bèlgica.

A reason to talk forma part d’una trilogia de la qual ja existeix també la segona part, “(Not) my paradise”, estrenada el 2016.

Sachli Gholamalazid (1982) és actriu de cinema, teatre i televisió a Bèlgica, d’origen iranià vol parlar de la relació amb la seva mare, i ha creat un muntatge multimèdia per explicar-ho.

Un format que per cert,  no ens ha agradat gens, perquè durant tota la representació ha estat la Sala a les fosques i ella d’esquena als espectadors, malgrat que podíem veure el seu rostre a través d’una pantalla; està asseguda davant de dues pantalles que ella controla amb l’ajuda de l’ordinador i d’una taula de mescles.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Circ – TABARNAK-CIRQUE ALFONSE – Teatre Grec (🐌🐌🐌🐌+🐚) – 2018.07.24 (temp. 17/18 – espect. nº 364)

2 respostes

TABARNAK-CIRQUE ALFONSE (temp. 17/18 – espectacle nº 364)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir de nou al magnífic espai del Teatre Grec per veure l’últim espectacle de la companyia canadenca Cirque Alfonse, TABARNAK.

Cirque Alfonse està format per les famílies Carabinier i Lépine i alguns dels seus amics i pren el nom de Saint-Alphones-Rodríguez, el municipi de la regió de Lanaudière, al Quebec, d’on són originaries les famílies.

Van iniciar el seu recorregut artístic amb l’espectacle “Timber” l’any 2011 inspirat en el món dels llenyataires del Quebec. “Barbu” en 2014 s’inspirava en els carnavals quebequesos del segle XIX, i ara a TABARNAK s’inspiren en la vida comunitària centrada en la parròquia del seu poble, que era un lloc de trobada.

Una companyia que basa totes les seves propostes en la vida i la cultura popular de la part francòfona del Canadà, en el folklore quebequès. Però sempre oferint una visió contemporània del circ. I ara ens han convidat a entrar a la seva església on han preparat una autèntica festa de circ i música.

Una companyia que ens ofereix un espectacle on el que més importa és el treball del cos, i la interrelació amb la resta de membres a través del treball físic. I ho fan ajudats d’elements simples com els fuets, les cordes, una politja, uns bancs … en un treball d’equilibri i força.

Mostren una gran empatia amb el públic, ja que des del minut zero ens conviden a participar de la festa on els números s’aniran succeint sense pausa i on la música, també arrelada a les tradicions, juga un paper fonamental. Una transmissió de positivisme i alegria constant, amb una frescor i vitalitat envejables.

This slideshow requires JavaScript.

Sis artistes, Antoine Carabinier Lèpine, Julie Carabinier Lépine, Jonathan Casaubon, Jean-Philippe Cuerrier, Genevieve Morin i Nikolas Pulka, i tres músics, Josianne Laporte, David Simard i Guillaume Turcotte omplen l’escenari amb una festa de circ i música que pren la forma d’una celebració del cel i l’infern, una mena de Via Crucis musical en el que l’orgue de l’església esdevé el centre de la festa.

La percussió potent i les veus han fet la resta. Les acrobàcies capgiren l’església de cap a peus. Els Alfonse ens donen la seva visió del sagrat i del profà i ens mostren la seva versió desenfrenada d’una missa solemne.

Continua llegint →

– RdP – Festival Grec – CAROUSEL EN CONCERT – Palau de la Virreina i CCCB – 2018.07.24 (temp. 17/18 – RdP 116)

2 respostes

RdP – CAROUSEL EN CONCERT (temp. 17/18 – RdP nº 116)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Segona roda de premsa d’ahir i gairebé sense bellugar-se de lloc, per presentar un dels esdeveniments més esperats i desitjats d’aquesta edició del Festival Grec.

Enguany el Festival Grec, fa un pas important en el tema del gènere dels Musicals, abandonant el format de cada any en què s’interpretaven diferents temes de Musicals diferents i per primera vegada aposta per abordar un Musical en la seva integritat malgrat que aquesta sigui una adaptació en format concert.

Una RdP molt especial, per presentar CAROUSEL EN CONCERT, que vaig poder viure en dos espais diferents; la primera part al Palau de la Virreina, on van parlar els seus principals protagonistes: Daniel Anglès (direcció), Xavier Torres (direcció musical) i una part important dels intèrprets que podrem veure a l’escenari del Teatre Grec: Miquel Fernández en el paper de Billy Bigeloc, Diana Roig interpretant a Julie Jordan, Anna Moliner com a Carrie Pipperidge, Ivan Labanda com a Enoch Snow i Nina en la interpretació de Nettie Fowler.

Malgrat que aquests són els principals protagonistes, també actuaran actors molt coneguts com són: Fèlix Herzorg (narrador), Ciscu Cruz, Mireia Sanmartín, Beth Andrews, Jaume Costas, Joan Mas, Anna Pomar, Clara Solé i els ballarins: Beatriz Macías, Cristina Miralles, Toni Luque i Oscar Reyes.

Continua llegint →

– Festival GREC 2018 – Dansa – GALA – JÈROME BEL (🐌🐌) – Mercat de les Flors – 2018.07.23 (temp. 17/18 – espect.  nº 363)

Deixa un comentari

GALA – JÈROME BEL (temp. 17/18 – espectac. nº 363)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Ahir el Festival Grec ens va dur a la Sala MAC del Mercat de les Flors per veure una proposta de dansa diferent, GALA concebut per Jérôme Bel i que compta amb la participació d’un grup de persones unides per les ganes de ballar.

Hem de reconèixer que ens vam equivocar d’espectacle, ja que no sabíem ben bé el que anàvem a veure; creiem erròniament que es tractava d’una barreja de dansa amb ballarins professionals, amb una petita participació d’algunes persones que no tenien coneixement de dansa. Va ser tota una sorpresa per nosaltres, descobrir que en realitat els únics que ballaven eren aquests darrers. Per tant, va ser culpa nostra no informar-nos com calia, perquè de ben segur haguéssim escollit una altra proposta del Festival Grec.

La cosa no va començar amb bon peu, evidentment segons el nostre punt de vista. En absolut silenci veiem projectades una llarga seqüència d’imatges d’escenaris teatrals d’arreu del món, totes diferents, potser volent mostrar la pluralitat de llocs on es pot veure dansa. Una forma d’afirmar de què el teatre i la dansa és comunitat, tant a l’escenari com a fora. El problema és que la projecció va durar ni més ni menys que 8 llarguíssims minuts.

This slideshow requires JavaScript.

GALA és un treball de dansa d’un col·lectiu de vint persones, que en cap cas són professionals de la dansa, i que ha estat seleccionat a partir d’un càsting celebrat a la ciutat de Barcelona. Persones de diferents edats, sexes, races, condició física o psíquica, que no dubten a ballar lliurement davant d’un auditori pendent dels seus moviments.

Continua llegint →