AQUÍ NO PAGA NI DEU, El Musical (temp. 17/18 – espectacle nº 327)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Suposo que algú s’ha fixat amb la valoració cargolaire i ha trobat alguna cosa estranya… potser si, però si continueu llegint, descobrireu el perquè. Un any de treball i esforç d’un grup de persones amb discapacitat intel.lectual; tot veient el magnífic resultat obtingut, es mereix tot el nostre reconeixement i la màxima valoració voltaire.
Ahir dimecres vam tenir l’oportunitat de veure la primera adaptació musical de l’obra original del dramaturg italià Dario Fo (1926-2016) “AQUÍ NO PAGA NI DÉU“.
La companyia POT Teatre presenta aquesta versió d’una obra molt representada arreu del món, dirigida en aquesta ocasió, per l’Albert Gràcia que ha comptat amb la dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i la banda sonora, composta especialment per a l’espectacle, per Keco Pujol.
Aquí no paga ni déu, el musical va ser estrenada el passat dia 16 d’octubre al Teatre Poliorama, coincidint amb l’aniversari de la mort de l’autor, i enguany ofereix quatre representacions a La Seca, fins diumenge dia 1 de juliol.
L’espectacle és una comèdia àcida que ens mostra les vicissituds d’una parella de matrimonis, units per l’amistat i per la profunda crisi econòmica i política del seu país. Es tracta d’una crítica satírica de la societat que es pot aplicar de forma universal al context social actual i que reflecteix la realitat, caracteritzada en uns personatges extrems però molt representatius de qualsevol país desenvolupat. Tot això, acompanyat de divertits números musicals.
Una comèdia escrita el 1974, amb una visió de la realitat d’aquell moment, on avui dia encara ens podem veure molt reflectits.
La crisi s’estén implacable entre els més humils, la fam tenalla i es fa insuportable en els barris més obrers.
Cansades d’una situació tan insostenible, les valentes dones del veïnat prenen la iniciativa i al crit d’”AQUÍ NO PAGA NI DÉU!!!” encapçalen una singular revolta assaltant els comerços de la zona. Inesperadament però la seva acció desembocarà en un hilarant esclat d’embarassos espontanis, múltiples i intercanviables que deixarà estupefactes als marits, mossos i policia.
POT Teatre és un projecte de Femarec, una entitat d’acció social que treballa des de fa més de 20 anys per la inserció social, laboral i cultural de col·lectius en risc d’exclusió, atenent més de 9.000 persones anualment.
Impulsada per l’entitat, la companyia, dirigida per l’Albert Gràcia, és la culminació de la professionalització d’un grup d’actors i actrius, amb discapacitat intel.lectual i/o transtorn mental sever, que s’ha especialitzat en el gènere musical.
Concebuda inicialment com una eina terapèutica pels treballadors i treballadores del Centre Especial de Treball de l’entitat, ha acabat esdevenint una companyia professional.
La seva primera producció va ser “Els músics de Bremen in concert“, ara estan en gira amb l’espectacle que hem vist avui, i ja estan assajant el seu tercer espectacle que serà “Tot esperant Godot“.
Hem assistit a un espectacle únic, on hem gaudit i rigut amb els actors i actrius que fan una feina d’interpretació i coreogràfica molt destacable.
Ocasions úniques per veure espectacles de teatre inclusiu, poc habitual a les cartelleres, i que són i haurien de ser-ho mes, una crida a la solidaritat, a la tolerància i al respecte a la diversitat.
Direcció i adaptació: Albert Gràcia
Dramatúrgia i adaptació: Marc Angelet
Intèrprets: Ariadna Rallo (Antònia) \ Albert Fèrriz (Joan/dona 5) \ Ana María Martínez (Marga/dona 6) \ Fernando Moreno (Lluís/encarregat del super) \ Sandra Martín (Sra. Rosa /dona 3)\ Margarida Padrós (Policia Nacional \ dona1) \ Manuel Valdivieso (Mosso 1/dona 4) \ Meritxell Esturo (Mosso 2/dona 2)
Música original: Keco Pujol \ Coreografía: Griselda Astudillo \ Vestuari: Leo Quintana \ Escenografia: Produccions Gràcia \ So i llums: Rubén Ruiz \ Regidores: Marta Jordi i Cristina Ferrer \ Disseny gràfic: Toni Font \ Producció i distribució: Cristina Ferrer
Idioma: català – Durada: 60 minuts
