RdP – Diverses propostes del Festival Grec – (temp. 17/18 – RdP nº 103)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Continua la marató de presentacions del Festival Grec a les quals sembla que no donem l’abast. Ahir al matí en una RdP al Palau de la Virreina es van presentar quatre espectacles de creació:
- NOMÉS UNA VEGADA amb dramatúrgia i direcció de Marta Buchaca – Aquesta proposta escènica es veurà a l’Espai Francesca Bonnemaison del 19 al 22 de juliol.
Segur que la violència és una cosa que només els passa als altres? I si, fins i tot, en les nostres relacions de parella, estem considerant normals coses que no ho són tant? Quina responsabilitat té l’educació patriarcal, que considera la força un atribut masculí i la feblesa una característica de les dones, en la violència de gènere? La dramaturga Marta Buchaca escenifica la violència de gènere més comuna i latent: la de cada dia, la que no ho sembla, la que no diries mai que ho és, la que acceptem sense adonar-nos-en.
Una psicòloga (Maria Pau Pigem) especialitzada en violència masclista atén un dia una parella, formada per l’Eva – Anna Alarcón i en Pau – Bernat Quintana Tots dos troben que són allà per error. N’hi ha prou amb única agressió per considerar que som davant d’un home maltractador i una dona maltractada?
- VANIA adaptació i direcció d’Àlex Rigola (aquesta proposta ja es va poder veure a Temporada Alta a Girona). Ara es podrà veure a la Sala Muntaner del 5 al 29 de juliol.
Aquest projecte dóna prioritat absoluta al treball actoral i busca trencar la distància amb l’espectador, intentant no caure en “actuacions” per, en canvi, oferir l’oportunitat de joc, de vida, de compartir veritables pensaments en comptes de representar-los. Per aconseguir-ho, es necessiten les distàncies curtes i un espai íntim, proposar a l’espectador una experiència diferent que al mateix temps no precísi d’impostacions vocals o tècniques per fer-se escoltar i es converteixi així en el confessor d’aquests artistes. No s’acostumen a representar les grans obres en formats molt petits, i menys amb un equip de luxe que difumina la separació actor-personatge. On comença un i acaba l’altre ?Luís Bermejo, Gonzalo Cunill, Irene Escolar i Ariadna Gil posaran molt difícil saber si estan parlant d’ells o dels seus personatges.
Després de IVÀNOV, és la segona vegada que Rigola versiona Txékhov. L’any passat Rigola va presentar al Grec el seu muntatge WHO IS ME. PASOLINI, que tenia com a escenari, com en el cas de Vania, una gran caixa similar a les que s’utilitzen per transportar obres d’art.
- OUR DEATH WON’T HURT ANYBODY – Part 1 – Dramatúrgia i direcció de Tang Shu-wimg i la col·laboració de Teatro de los Sentidos – Tres úniques sessions d’una durada de més de 4 hores al CCCB, del 6 al 8 de juliol.
Un muntatge basat en la investigació sobre la humanitat, a partir de la intersecció entre la fiscalitat i els sentits. El muntatge està basat lliurement en L’art de la guerra de Sunzi, un antic tractat de tàctiques militars que va ser escrit cap al segle V abans de Crist, quan molts dels regnes de la Xina actual estaven en conflicte permanent.
Inspirat lliurement en les deu principals tàctiques que apareixen en aquest clàssic xinès, la peça aprofundeix en el pensament que s’amaga darrere d’aquestes estratègies i reflexiona sobre la seva rellevància en les situacions de la vida quotidiana a les quals hem de fer front.
És la primera vegada que el Teatro de los Sentidos, de 30 anys d’història, col·labora amb una altra companyia per crear una obra nova. Després de l’estrena a Barcelona, la producció tornarà a Hong Kong el 2019, a les noves instal·lacions d’espectacles contemporanis del West Kowloon, anomenades Freespace.
- RAPHAËLLE, una proposta de la companyia “La conquesta del Pol Sud“; creació i interpretació de Raphaélle Pérez, Carles Fernández Guia i Eugenio Szwarcer. També al CCCB del 12 al 15 de juliol.
Després de NADIA (2016) i CLAUDIA (2017), propostes que “La conquesta del Pol Sud” ens va mostrar al TNC, ara estrenen aquesta tercera proposta i com sempre ho fan combinant testimonis reals en escena i investigació periodística.
Aquest cop, s’interroguen sobre un món que camina cap a la reivindicació del rol protagonista de la dona a la societat. El muntatge parteix d’una experiència individual de transició, de canvi de gènere, un recorregut vital marcat per la lluita per la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles.
La lluita individual de la Raphaëlle Pérez ens parla del canvi col·lectiu que viuen les nostres societats. Alhora, la companyia investiga el tractament del gènere en altres cultures. Potser la divisió entre el masculí i el femení no és més que una simple convenció occidental?
Raphaëlle projecta una mirada sobre un món globalitzat en plena transformació i ens parla sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i els rols que assumim. Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home?
Us deixo l’àudio de les presentacions …
Vaig sortir a corre-cuita, perquè moments després, a l’Espai Francesca Bonnemaison, s’oferia un assaig obert al públic de l’espectacle NOMÉS UNA VEGADA amb xerrada posterior, amb la col·laboració de Recomana.
També us deixo l’àudio d’aquesta xerrada …
