ANDREA CHÉNIER (temp. 17/18 – espec. nº 228)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte passat, nit d’òpera dins del nostre abonament del torn “E”; aquest cop es tracta de l’òpera ANDREA CHÉNIER l’obra més famosa, juntament amb Fedora, d’Umberto Giordano (1867-1948) estrenada al Teatro de la Scala de Milà el 1896.

Per nosaltres una novetat, perquè no l’havíem vist mai en directe.

Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida.

A l’òpera, Chènier es mou pels ideals revolucionaris i acaba com un heroi romàntic. Enamorat d’una jove de família noble, Maddalena de Coigny, ha de competir en el terreny sentimental amb el fill d’un majordom, Carlo Gérard, enamorat de la noia mentre treballa a la casa.

El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David McVicar.

Els tres tenors són Jorge de León, Antonello Palombi i Jonas Kaufmann que ha interpretat 3 de les 14 funcions programades. Ens hem quedat amb les ganes de poder veure Jonas Kaufmann en directe al Liceu.

En el nostre cas, ens ha tocat veure a Antonello Palombi, un tenor italià que va saltar als mitjans de comunicació, quan la temporada 2006-2007 va substituir a Roberto Alagna, interpretant el paper de Radames, quan aquest va abandonar l’escena en ser escridassat pel públic.

La nit de dissabte, la seva interpretació va tenir alguns moments extraordinaris, tímidament aplaudits, malgrat que en altres moments semblava que li faltava la veu i patia de greus oscil·lacions en el seu volum.

Carlos Álvarez ha interpretat a Carlo Gérard i Sondra Radvanovsky a Maddalena.

Sondra ha estat supèrbia tota la representació i ens ha regalat amb la repetició de l’ària de “La mamma morta” en el tercer acte, on ha estat molt aplaudida.

Carlos Álvarez ha cantat esplèndidament “Nemico della patria?” també en el tercer acte.

L’escenografia és un mateix escenari que s’adapta a cada un dels quatre actes, amb un teló tricolor, que cau entre acte i acte, amb els colors de la bandera francesa, estripat i tacat de sang, on hi ha escrit un text de Robespierre, i destacada la frase: “Fins i tot Plató va desterrar els poetes de la seva república“.

L’escenari mostra en el primer acte un palau on es coneixen Chenier i Maddalena en una festa de l’aristocràcia, en el segon acte Chènier s’ha transformat en un revolucionari que s’enfronta amb el seu rival. El tercer acte mostra el judici de Chènier que ha estat falsament acusat, i que és condemnat a mort. I l’últim acte ens mostra a Chènier esperant la mort mentre escriu poemes. Maddalena decideix canviar el lloc a una condemnada per morir plegats.

Malgrat que a nosaltres ens agraden les posades en escena trencadores, aquesta que està en les antípodes perquè és totalment realista, ens ha agradat força.

Una òpera fascinant que ens ha fet passar una molt bona vetllada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Pinchas Steindberg

Direcció d’escena: David McVicar – Reposició: Marie Lambert

Direcció del cor: Conxita García

Coreografía: Andrew George

Escenografía: Robert Jones \ Vestuari: Jenny Tiramani \ Il.luminació: Adam Silverman

Intèrprets: Antonello Palombi (Andrea Chènier) \ Carlos Álvarez (Carlo Gérard) \ Sondra Radvanovsky (Maddalena) \ Yulia Mennibaeva (Bersi) \ Sandra Fernández (mare de Maddalena) \ Anna Tomowa-Sintow (Madelon, anciana) \ Fernando Radó (Roucher) \ Toni Marsol (Pietro Flévilla) \ Fernando Latorre (Fouquier Tinville) \ Manel Esteve (Mathieu) \ Francisco Vas (L’incredibile), Marc Sala (L’abate) \ Christian Díaz (majordom) \ David Sánchez (Dumas)

Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Durada: primer acte 30m segon acte 35m, entreacte 30m, tercer acte 40m I quart acte 20m – Durada total aproximada 2h 35m