Arxiu d'etiquetes: Sondra Radvanovsky

– Òpera – ANDREA CHÉNIER (🐌🐌🐌🐌) de Umberto Giordano – Gran Teatre del Liceu – 2018.03.24 (temp. 17/18 – espectacle nº 228)

ANDREA CHÉNIER (temp. 17/18 – espec. nº 228)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte passat, nit d’òpera dins del nostre abonament del torn “E”; aquest cop es tracta de l’òpera ANDREA CHÉNIER l’obra més famosa, juntament amb Fedora, d’Umberto Giordano (1867-1948) estrenada al Teatro de la Scala de Milà el 1896.

Per nosaltres una novetat, perquè no l’havíem vist mai en directe.

Un drama en quatre actes amb llibret de Luigi Illica, que ens explica una tràgica història d’amor basada en fets reals. El poeta francès André-Marie Chénier (1762-1794), un escriptor de bona família, va ser executat a la guillotina per ordre de Robespierre, en plena Revolució Francesa. El poeta, decebut per l’evolució del moviment de la revolució, va denunciar en els seus escrits el que ell considerava injustícies. La musa del poeta era una dama aristocràtica, Aimée, a qui escriu un trist adéu a la vida.

A l’òpera, Chènier es mou pels ideals revolucionaris i acaba com un heroi romàntic. Enamorat d’una jove de família noble, Maddalena de Coigny, ha de competir en el terreny sentimental amb el fill d’un majordom, Carlo Gérard, enamorat de la noia mentre treballa a la casa.

El Liceu ha programat aquesta òpera amb dos repartiments i tres tenors, sota la direcció musical de Pinchas Steinberg, en una producció de la Royal Opera House del Covent Garden de Londres que signa David McVicar.

Els tres tenors són Jorge de León, Antonello Palombi i Jonas Kaufmann que ha interpretat 3 de les 14 funcions programades. Ens hem quedat amb les ganes de poder veure Jonas Kaufmann en directe al Liceu.

En el nostre cas, ens ha tocat veure a Antonello Palombi, un tenor italià que va saltar als mitjans de comunicació, quan la temporada 2006-2007 va substituir a Roberto Alagna, interpretant el paper de Radames, quan aquest va abandonar l’escena en ser escridassat pel públic.

Continua llegint

– Òpera – NORMA (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu i Cinemes Bosque – 11 i 17/02/2015

Feia molt de temps que no veiem l’òpera NORMA ni en directe (al Liceu no la representen des de l’any 2007), ni en cinemes i ara que resulta que la interpretaven al “nostre” Gran Teatre del Liceu, va i no entrava dins del nostre torn d’abonament…. quina mala sort !!! Però als “Voltaires” se’ns va ficar al cap d’anar-hi, peti qui peti… i ara resulta que en el transcurs d’una setmana l’hem vist dues vegades. La primera el dia 11 de febrer al Liceu i en directe, en una de les butaques sense visió, encara que aquestes localitats permeten veure la representació a través d’una petita pantalla individual. La segona vegada el 17 de febrer des de la pantalla dels cinemes Bosque, en la magnífica retransmissió que es va efectuar des del Liceu a un fotiment de cinemes de mig mon. Curiosament ens va costar més cara l’entrada del cinema que la del Liceu !!!

Norma Liceu 2015 - 3

Norma és una bellíssima òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani. Va ser estrenada al Teatre de La Scala de Milà el 1831. A Catalunya s’estrenà al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 1835; al Gran Teatre del Liceu no va fer-se fins al 16 d’octubre de 1847, mig any després d’haver-se inaugurat.

El paper del personatge protagonista, Norma, es considera com un dels més difícils del repertori de soprano. En el segle XX poques cantants el van poder interpretar amb èxit. Destaquen les interpretacions de Rosa Ponselle, en els anys 20, Joan Sutherland i Maria Callas en els anys 50 i 60. A finals del segle es va imposar la interpretació de Montserrat Caballé.

No sols és l’obra mestra i més coneguda de Bellini, sinó la més universal i la que millor aguanta el pas dels anys. L’enlluernadora ària casta diva és una de les grans peces del bel canto, i una dura prova per a qualsevol soprano que es preï.

Continua llegint

– Òpera – TOSCA (****) de Giacomo Puccini – Gran Teatre del Liceu – 14/03/2014

Aquest cap de setmana ha estat ben bé una “marató” musical i mai millor dit, perquè per l’ultim esdeveniment, el concert de l’OBC, per poder assistir varem haver de travessar la marató de Barcelona corrent al costat d’ells una estoneta fins poder arribar a l’altra banda de la Diagonal i continuar en nostre camí.

Però no avancem esdeveniments; el primer dels tres, va estar divendres amb l’assistència al Gran Teatre del Liceu per tal de gaudir d’una de les òperes que mes m’agraden … TOSCA de Giacomo Puccini.  Anavèm una mica sense gaires ganes, perquè les cròniques que havíem llegit eren bastant decebedores…. però varem tenir sort i dels 3 repartiments que es poden veure aquests dies de la mateixa opera a Barcelona, ens va tocar el millor de tots.

Tant és així que el Liceu va viure una de les seves grans nits amb la interpretació de la soprano Sondra Radvanovsky, en el paper de Tosca….. brutal!!!! Al finalitzar la famosa ària “Vissi d’arte” , el teatre dempeus va aplaudir forces minuts la seva gran interpretació.

Malauradament no estava a la mateixa alçada el seu enamorat Mario Cavaradossi, interpretat per Jorge de León; va esgarrar la famosa ària “Recondita Armonia” tot just començar el primer acte i desprès potser va millorar i va fer una quasi acceptable “E lucevan le stelle“.

Continua llegint

– Òpera al cinema – UN BALLO IN MASCHERA (***) de VERDI – en directe des del MET de New York – Cinemes Icaria Yelmo 08/12/2012

Per MIQUEL GASCÓN

En menys de 24 hores “san tornemi”… una altra òpera, aquesta vegada a Nova York; tornem als cinemes Icaria Yelmo de Barcelona, ja que té l’exclusiva de retransmetre en directe totes les òperes de la temporada del Metropolitan Opera House..

Un ballo in maschera 4

Es tracta d’una de les millors òperes de Giuseppe Verdi,  UN BALLO IN MASCHERA.

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes.  El seu llibret està inspirat en els esdeveniments que van envoltar l’assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l’any 1792. L’estrena va tenir lloc al Teatro Apollo de Roma, el 17 de febrer de 1859.

Un ballo in maschera va ser una de les òperes més problemàtiques de Verdi i és que sovint va xocar amb la censura, però mai tant com amb els censors de Nàpols, on estava prevista l’estrena de l’òpera; els censors es va negar a permetre que un conte de regicidi es representes a Nàpols. El compositor va canviar la configuració d’Estocolm a Boston i el paper de tenor d’un rei suec a un governador colonial i la va estrenar a Roma. La nova producció Met restaura la configuració a Suècia.

Un Ballo in maschera 1

Aquesta retransmissió ha arribat aproximadament a un quart de milió d’amants de l’òpera de tot el món, a traves de les 1.900 sales de cinema en 64 països que la van retransmetre en directe.

Continua llegint