94 MINUTS (temp. 17/18 – espectacle nº 129)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Després de 8 dies intensos de viatge a Brussel·les i després de recórrer 2.900 quilòmetres amb el nostre cotxe, amb vent pluja gairebé constant i neu… per tal de donar suport al nostre legítim govern, tornem a la nostra “normalitat” i ens posem a escriure les ressenyes que teníem pendents.
Fa ja 10 dies que vam anar a veure una nova proposta de la jove dramaturga Silvia Navarro, de la que ja havíem pogut veure INVISIBLE, el Musical i que en aquesta ocasió ha assumit la direcció en solitari.
94 MINUTS ens parla d’una dramaturga que vol escriure una peça teatral sobre l’amor perfecte. Per fer-ho escull un home al qual acaba de conèixer i li proposa convertir-se en copartícip del seu treball. Aplicarà, a la seva relació, patrons provats empíricament en relacions d’èxit. La dramaturga prendrà notes dels resultats per portar-les després a la seva obra.
Hauran de mantenir una relació amorosa que ha de durar exactament 1.100 dies, el termini que segons els experts és el que dura una relació d’amor. Però ella li amaga un secret, no creu en l’amor.
Dos actors assagen una obra sobre una dramaturga escrivint sobre l’amor. Alguna cosa sorgeix entre ells. Actors o personatges? Es pot crear artificialment l’amor? Una obra sobre els límits de ficció i realitat.
Ella es Anna Carreño, ell es Adrià Díaz, i tots dos ens han agradat moltíssim per la seva aparent espontaneïtat, la seva alegria i la seva energia, que hem rebut des del minut 1.
Una història que avança i retrocedeix en el temps jugant amb el nombre de dies de relació, i que potser en algun moment ens ha resultat confús. Una relació que comença com un experiment, com l’acceptació d’una juguesca i que acaba transformant als dos personatges. Una proposta amb moments divertits, en una estranya barreja entre actors i personatges.
En paraules de l’autora “El meu jo dramaturga es va perdre en algun moment i va néixer la dramaturga de l’obra. Igual que els personatges de l’obra no existeixen, però sí els seus intèrprets. Potser acabarem creant l’amor perfecte entre ells, qui sap. Per si de cas ho documentarem tot. Assajos, trobades. Ens farem preguntes i després ens tornarem a mirar al mirall i veurem tot allò que no ens deixa ser tan perfectes com som quan somiem.”
En el programa de mà llegim que aquesta obra, produïda per la companyia La Canina, va ser estrenada al programa Cimientos 2017 del IATI Theatre de Nova York.
Una proposta fresca, com també ho estava la sala de l‘Àtic22 el dia 1 de desembre, sala a la que recomanem anar ben abrigats !!!
