Roda de premsa – TICK, TICK … BOOM – (temp. 17/18 – RdP nº 42)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Dimecres al matí vaig assistir a una de les tres rodes de premsa que estaven convocades i és que malauradament entre els mateixos teatres no es posen d’acord i ens ho fan difícil en encavalcar els horaris d’aquestes; com no puc estar al mateix temps en dos llocs diferents, vaig haver d’escollir i la meva elecció va ser anar al Teatre Gaudí, perquè crec que hem de donar prioritat i suport als teatres petits, que són els que no tenen el mateix poder de convocatòria.
El Teatre Gaudí presenta novament un Musical; es tracta de TICK, TICK … BOOM! amb llibret, música i lletres de Jonathan Larson.
El director del Teatre, Ever Blanchet ens comenta a l’iniciar la roda de premsa, que aquest musical ha estat una dèria de l’equip artístic present a la Sala, que han lluitat des de fa molt de temps per aconseguir aixecar aquest espectacle a Barcelona.
És la setmana del 30 aniversari de Jonathan (Jon). La seva parella (Susan) vol casar-se i traslladar-se fora de la ciutat – TICK… El seu millor amic (Michael) s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat – TICK… i en Jon treballa de cambrer, intentant escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners – BOOM!
TICK, TICK… BOOM!, és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans (o quasi al mateix temps) que RENT. Situat a Nova York de 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.
Tot i que l’espectacle és original de Larson, presenta algunes similituds amb Company, obra escrita pel seu ídol i mentor, Stephen Sondheim. La marca de Larson és evident, perquè a través d’una senzilla anècdota ens porta al seu món, un món cruel, ple d’imperfeccions i molt real, que reflecteix la Nova York dels anys 90.
Tick, tick… boom!, va ser produïda i estrenada per l’Off-Broadway el 1990 al teatre “Second Stage” i al “New York Theatre Workshop” el novembre del 1991.
Després de la mort de Larson el 1996, la productora “Victoria Leacock” va sol·licitar a David Auburn que reconfigurés l’obra, convertint-lo d’un monòleg a un espectacle de tres actors en escena. Només un actor (Xavi Duch) interpreta Jon durant tota la representació, mentre que els altres dos (Lourdes Fabrés i Marc Pociello) interpreten un nombre més gran de personatges.
Tenim la sort en acabar la presentació, de veure tres números d’aquest Musical, que vaig poder gravar i que us deixo en aquesta ressenya …
L’espectacle està dirigit per Ferran Guiu, amb la Direcció musical de Joan Comaposada i adaptació del text al català per Marc Gómez.
La seva base musical està al rock, però hi presenta des de balades fins música country.
L’equip artístic està molt il·lusionat amb la proposta i esperen que quan vinguin els espectadors a veure aquest musical, surtin reconfortats i oblidin per un moment la situació política que a hores d’ara viu Catalunya, que ens té a tots preocupats, especialment per l’empresonament injust del nostre govern legítim.
Malgrat tot, i passi el que passi creuen que s’ha de consumir CULTURA, un aliment que tots necessitem com l’aire que respirem.
Us deixo com de costum l’àudio de la roda de premsa.
