Roda de premsa – PREFIERO QUE SEAMOS AMIGOS – (temp. 17/18 – RdP nº 41)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Segona roda de premsa d’ahir dimarts; al Teatre Goya es feia la presentació d’un espectacle en clau de comèdia, amb la tornada estel·lar a Barcelona de Lolita Flores, aquesta vegada acompanyada per l’actor Luis Mottola.
Una roda de premsa multitudinària que tristament contrasta massa amb l’anterior i és que malauradament els mitjans de comunicació “oficials” donen escàs suport a les Sales de petit format.
En aquest cas, suposo que per la gran quantitat de periodistes i mitjans, les responsables de premsa del grup Focus, ens van distribuir en dos grups; en el meu grup primer vàrem poder estar una estona parlant, en una sala adjunta als camerinos, amb Tamzin Townsend, directora d’aquesta proposta i en acabar una altra estona amb els actors protagonistes.
Tamzin Townsend és anglesa i va viure a Barcelona durant 15 anys; ara fa 10 anys que va marxar a Madrid on està establerta, però així i tot al començament es va esforçra a respondre les nostres preguntes en català. A una pregunta d’un periodista, en relació a l’entrega del dia anterior dels premis Butaca, ens ofereix la seva opinió sobre la situació de la dona en el món del Teatre, creu que realment a l’estat espanyol existeixen poquíssimes dones que dirigeixin als escenaris teatrals. Creu que una de les raons és que aquí no existeixen escoles de direcció teatral; en canvi ella de jove si que va fer aquests estudis a Anglaterra.
Es considera una directora de “lloguer” i ens explica que ha treballat molt a gust en aquesta producció; responent a la meva petició ens fa 5 cèntims de l’argument: dos amics que fa molts anys que es coneixen, ella una dona de 50 anys que té una floristeria, ell un “don Juan” més jove; en una de les seves trobades ella li fa saber que sent alguna cosa mes que una amistat per ell i que li agradaria canviar el rol entre ells.
En resum, es tracta d’una comèdia blanca, molt divertida, escrita pel francès Laurent Ruquier, que tracta sobre les relacions de parella i d’amistat, que suposa una aposta per les segones oportunitats que regala la vida.
En acabar els dos grups ens intercanviem la ubicació i nosaltres accedim al vestíbul principal del Teatre, on ens estan esperant els dos actors protagonistes, Lolita Flores i Luis Mottola.
Lolita el primer que ens comenta és que ella creu que l’amistat ha de continuar sent de proximitat, com ha estat sempre, fent una abraçada a l’amic, i no des de la distància malgrat la tecnologia (Facebook, Twitter…) que tots tenim al nostre abast i ella, diu és la primera que les utilitza. El seu personatge, en realitat sempre ha estat enamorat del seu amic, però l’ha intentat disfressar d’amistat i ell no és conscient.
Creu que ella com a persona, te força semblança amb el personatge, malgrat que en aquesta situació no hauria pogut amagar el seu amor, perquè es considera fins i tot massa sincera. Lolita ens confessa que el 6 de maig complirà 60 anys, però que li agrada estar envoltada per gent jove, especialment jove “de cap”, gent oberta en tots els sentits.
Ens comenta que malgrat que viu a Madrid, li agradaria acabar la seva vida jubilada a Barcelona, ciutat que adora… i de broma ens diu que si arribés el cas, creu que ella com a filla d’un català, hauria de tenir el privilegi de tenir un passaport català. A una pregunta d’una periodista afirma que aquesta crisi política que vivim a Catalunya, no creu que pugui afectar a l’espectacle, perquè el públic té la necessitat de riure i passar una estona divertida. Creu per altra banda que en el teatre és molt més difícil fer riure que plorar, malgrat que ella esta molt mes acostumada ha interpretar papers dramàtics.
L’espectacle que ara porten a Barcelona va ser estrenat a La Latina de Madrid i ha fet gira per l’estat i l’input que han tingut fins ara és que el públic s’ho passa molt bé, perquè es tracta d’un tipus d’humor molt quotidià.
Luis Mottola creu que el seu personatge té una bena als ulls, perquè no s’adona que la seva amiga realment està enamorada d’ell. Ens comenta que Lolita és una fiera, un “tot terreny” en tots els sentits i que en contra del que sembla és molt dòcil i disciplinada en el seu treball …i que està encantat de poder treballar amb ella. Lolita li contesta que “no es tan fiero el león como lo pintan“.
Lolita ens comenta que va néixer en una família de músics i que desconeix el que és ser una persona “normal” sense el glamur de la fama, perquè per sort o per desgràcia mai ha deixat de ser famosa, per ser filla de qui és. Va iniciar la seva carrera amb la música gairebé per exigències del seu naixement i afirma que la música l’apassiona, però que es considera més actriu perquè és la professió que ha escollit.
Lolita canta, ha fet cinema, també li agrada pintar, i es considera sobretot molt creativa; potser aquesta creativitat és una de les causes del perquè li agrada ser actriu de teatre, perquè el Teatre per ella és “llibertat”, ja que li ofereix la possibilitat d’encarnar diferents personatges, en directe amb el públic davant seu. Creu que ser actriu de Teatre, és realment la seva professió.
Podeu escoltar la conversa que vàrem poder tenir amb ells dos.
Podrem veure la representació al Teatre Goya fins al 7 de gener
