– Teatre (282) – NINA (🐌🐌+🐚) – Sala Atrium – 17.05.2017

NINA

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Aquesta ha estat l’última proposta de la companyia Sala Atrium dins de “La trilogia de la imperfecció“. Una trilogia que han construït a partir de la dona protagonista de tres grans obres de la literatura: NORA de “Casa de nines” (Henrik Ibsen), JÚLIA de “La senyoreta Júlia” (August Strindberg) i ara amb NINA de “La Gavina” (Anton Txékhov).

Tam com ens va comentar Raimon Molins, el director de la companyia, a la roda de premsa de presentació de temporada “Trilogia de la imperfecció”, agrupa tres universos, tres punts de vista de 3 autors masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera…. allò perfecte. Són tres veus reivindicatives que malden per construir-se a voluntat.

Aquesta NINA és també la més difícil de les tres propostes perquè és, potser, la que més s’allunya de l’obra original en haver incorporat text contemporani del mateix Raimon Molins. De fet el començament de la proposta es correspon al desenllaç de l’obra de Txékhov amb la tornada de Nina Mihailovna a províncies després del seu fracàs com a actriu a Moscou.

Raimon Molins situa el focus d’atenció d’aquest “primer acte” en la percepció que té Nina del seu fracàs, i de ser la protagonista d’una vida que sent com a no viscuda. Amb 23 anys se sent buida i angoixada per no saber quina orientació ha de donar a la seva vida. “Suposant que visqui fins als 70 anys, els 47 anys que em resten de la meva vida, no se pas com els podré omplir“.

Molt bona la interacció de la Gal.la Sabaté amb els vídeos que es van projectant a les tres parets de l’escenari. En sentit contrari hem trobat masses espais en blanc, masses pauses on ella no diu res, on ella està amb ella mateixa però on, nosaltres, espectadors no acabem de rebre l’angoixa i la solitud que sent.

I tal com li vam comentar al col·loqui posterior, un petit problema amb el to de veu, molt intimista però que no projecta prou i ens dificulta encara més entendre-la.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 Nina representa la innocència, la idolatria i és alhora el producte després de la tempesta, és l’abandó, el record i la traïció. Així com la nina en el cas de la Nora i l’ocell en el cas de la Júlia, en el cas de la Nina l’enigma el trobarem en aquesta gavina, símbol d’un passat de llibertat, també de destrucció, passant per l’experiència de la submissió i la representació de la mort. Un viatge de la infantesa a la maduresa d’una dona entre el seu somni i la impossibilitat per la seva realitat.

Al segon acte estem a províncies i veiem un escriptor frustrat, mediocre, Konstantin Trèplev – Kostia (un excel·lent Jordi Llordella) que viu a l’ombra de la seva mare, una actriu d’èxit. Desesperat per no ser capaç d’escriure res que sigui del gust de la seva mare, rep la visita de Nina, de la que està secretament enamorat. Ella li diu que vol marxar buscant un èxit que sabem no aconseguirà i confessa seguir estimant Trigorin, un escriptor d’èxit.

Els dos personatges donen vida a sentiments com la solitud, l’amor no correspost, la por a envellir, la desesperació o la insatisfacció. Les il·lusions no satisfetes o la necessitat imperiosa de sobresortir i adquirir notorietat en una societat que ens compara i estableix fites.

La Trilogia de la Imperfecció es tanca doncs amb aquesta proposta que consolida una nova forma de fer teatre d’aquesta companyia. Molt destacable el tractament del vídeo i la integració de la imatge amb el text, que interactua amb els personatges amb una precisió realment encomiable.

Autor: Anton Txèkhov
Dramatúrgia i direcció : Raimon Molins
Repartiment: Gal·la Sabaté i Jordi Llordella
Escenografia: Clàudia Vilà \ Il·luminació: Maria Domènech \ Vídeo: Joan Rodón \ Espai Sonor: Raimon Molins \ Vestuari: Patrícia Mendoza \ Fotografia: Cristina Sánchez \ Disseny gràfic: Ariadna Fígols \ Producció: Sol Blasi i Xènia Masó \ Estudiant en pràctiques: Marian Rodés
Idioma: català – Durada: 70 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s