AMORODIOAMOR –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dimarts dia 28 vam poder veure aquesta producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat.
Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un moment després fa el mateix amb mi i ja ens veus asseguts a banda i banda dins l’escenari. Ens acompanyaran tres persones més. Per nosaltres, la quarta paret s’ha trencat abans de començar i restem a l’escenari durant tota la representació.
Una dona sola, un meló, una ruptura. Al llarg de tota una nit, Greta comparteix amb nosaltres els seus somnis no complerts, les pors que aguaiten des del passat i la més bella història d’amor que mai hagi viscut… Travessant tota una espiral de sentiments oposats, en una nit plena de romanç i odi, decepció i xampany, Greta comprendrà que no hi ha història d’amor possible si no s’accepta a si mateixa.
“Mamarracho, feo, peludo, egoísta, amargado, rastrero, hijo de puta… ¡que se entere todo el mundo con quien he perdido los diez últimos años de mi vida! … Degollador de amor, ladrón, feo, falso, peludo, hipócrita…” amb aquestes contundents paraules pronunciades des de la ràbia més intensa, comença Greta a explicar la situació en què es troba. Desesperada. Sola. Abandonada.
Greta, hostessa de l’AVE entre Madrid i Barcelona, s’enamora perdudament de l’Albert, un periodista català que cada dimarts fa el mateix trajecte a bord d’aquest tren.
El que a ella li agrada és ballar.
Una història d’amor entre dues persones i dues ciutats que té lloc davant dels nostres ulls, en un escenari on la Maria és capaç, només amb el gest i la paraula, de convertir en un tren, la casa dels seus pares (a nosaltres ens assigna els rols de pare i mare), una habitació d’hotel, una discoteca, un bar de copes o casa seva …. on no deixa de sonar el telèfon, trucades que es graven en el contestador i ella escolta sense contestar-ne cap.
La mateixa actriu és l’autora d’aquest text potent que ens atrapa des del moment zero. Una direcció excel·lent de Coralia Ríos i una posada en escena que s’ajuda d’audiovisuals, de la mà de Iván Arroyo, una acurada il·luminació obra de Jesús Almendro, espai sonor d’Iñaki Rubio i vestuari de Berta Grasset i Esther Noriega.
AMORODIOAMOR és el primer espectacle de La Romería Producciones.
Però Greta no solament ens fa participar a nosaltres fent-se respondre preguntes, com si es pot viure sense amor o que és per a nosaltres l’amor, sinó que també s’adreça als espectadors asseguts a les seves butaques que han de respondre a les seves preguntes.
Greta ha viscut un amor molt intens que ha ocupat deu anys de la seva vida, renunciant a les seves il·lusions i fent coses que no li acaben d’agradar. Però una relació que va començar amb una gran força s’ha anat deteriorant fins a transformar-se en odi “No hay romance más apasionado que un romance de odio“.
El que a ella li agrada és ballar. Tornaré a ballar, qui diu que no puc fer-ho? Tu (Albert) no ets ningú per matar la meva il·lusió. Ballo perquè m’agrada ballar. Ballo perquè tu mai m’has portat a ballar. Ballo perquè tu no saps ballar.
Una proposta sobre l’amor i les emocions, sobre la por a la soledat i a tornar-se a enamorar, sobre la renúncia a les il·lusions, sobre les càrregues familiars, sobre el pes dels records. I un missatge clar, sempre es pot tornar a començar.
L’únic inconvenient és que només està dos dies a l’escenari del Tantarantana. Tant de bo torni a Barcelona, perquè realment paga la pena.
Maria Miguel amb els seus “papis” de Barcelona
Text, creació i interpretació: María Miguel
Direcció: Coralia Ríos
Assesor de dramatúrgia: Juanma Romero \ Il·luminació: Jesús Almendro \ Música original i Disseny de so: Iñaki Rubio \ Espai escénic i visuals: Iván Arroyo \ Vestuari: Berta Grasset i Esther Noriega \ Coreografies: Zará Calero
Veus en off : Pilar Gómez (mare) \ Consuelo Trujillo (tieta) \ Joan Estrader (Albert)
Espectacle en castellà
Durada 70 minuts
