Arxiu d'etiquetes: Maria Miguel

– Teatre (224) – AMORODIOAMOR (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 28.03.2017

AMORODIOAMOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts dia 28 vam poder veure aquesta producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat.

Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un moment després fa el mateix amb mi i ja ens veus asseguts a banda i banda dins l’escenari. Ens acompanyaran tres persones més. Per nosaltres, la quarta paret s’ha trencat abans de començar i restem a l’escenari durant tota la representació.

Una dona sola, un meló, una ruptura. Al llarg de tota una nit, Greta comparteix amb nosaltres els seus somnis no complerts, les pors que aguaiten des del passat i la més bella història d’amor que mai hagi viscut… Travessant tota una espiral de sentiments oposats, en una nit plena de romanç i odi, decepció i xampany, Greta comprendrà que no hi ha història d’amor possible si no s’accepta a si mateixa.

Mamarracho, feo, peludo, egoísta, amargado, rastrero, hijo de puta… ¡que se entere todo el mundo con quien he perdido los diez últimos años de mi vida! … Degollador de amor, ladrón, feo, falso, peludo, hipócrita…amb aquestes contundents paraules pronunciades des de la ràbia més intensa, comença Greta a explicar la situació en què es troba. Desesperada. Sola. Abandonada.

Greta, hostessa de l’AVE entre Madrid i Barcelona,  s’enamora perdudament de l’Albert, un periodista català que cada dimarts fa el mateix trajecte a bord d’aquest tren.

El que a ella li agrada és ballar.

Continua llegint

– Teatre – EL LARGO VIAJE DEL DIA HACIA LA NOCHE (🐌🐌+ 🐚) – Teatre Romea – 03/11/2015

Al començament de la setmana passada, vaig tornar de nou al Teatre sense l’Imma… i aquesta vegada sense especials ganes, ja que havia llegit les opinions força negatives dels meus amics “teatraires” sobre l’obra que anava a veure…. EL LARGO VIAJE DEL DIA HACIA LA NOCHE, al Teatre Romea. Curiosament nosaltres havíem comprat les entrades amb força il·lusió, esperonats per la roda de premsa a la qual vaig poder acudir el passat 21 d’octubre i que em va provocar immenses ganes de veure aquesta producció.

El largo dia... 1

Però malauradament es va complir fil per randa, el desencís que ja m’havien transmès les crítiques llegides.

Com deia jo mateix en la crònica que vaig publicar de la roda de premsa, tot referint-me al text de l’obra: Es tracta d’una de les obres més importants d’Eugene O’Neill, que marca el naixement del mini gènere del drama familiar del teatre nord-americà, del qual formen part, obres tan conegudes comQuien teme a Virginia Woolf ?” d’Edward Albee i “Agost” de Tracy Lefts.

El text crec que és realment bo i potent i sembla que a priori, té tots els elements per aconseguir una representació teatral d’aquelles que fan història; però l’intent de portar al dia d’avui aquesta història per part de Borja Ortiz de Gondra, amb una versió que gairebé redueix a la meitat de temps de l’obra original (arribava a les quatre hores), no m’ha acabat d’agradar, i en alguns moments se m’ha fet feixuga i amb forces ganes de què acabes la representació.

Continua llegint