Arxiu d'etiquetes: VII Cicle de Companyies en Xarxa

– Teatre (224) – AMORODIOAMOR (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Tantarantana – 28.03.2017

AMORODIOAMOR

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Ahir dimarts dia 28 vam poder veure aquesta producció dins del VII Cicle de Companyies en Xarxa al Teatre Tantarantana. Aquest cicle apropa les propostes de companyies del circuit teatral independent de l’estat. Enguany nou companyies ofereixen una mostra de les diferents tendències i maneres d’entendre l’experimentació en les arts escèniques. AMORODIOAMOR és una obra que utilitza el llenguatge teatral, la dansa i les arts visuals i un envolvent espai sonor, per explicar com es pot arribar a odiar a qui més s’ha estimat.

Entrem a la sala i tot just ocupar les nostres localitats, Greta (Maria Miguel) amb un barnús i sabatilles s’adreça al Miquel i l’abraça tot dient, “gracias por venir, estoy muy mal, me acompañas? ” …. i el fa pujar a l’escenari. Un moment després fa el mateix amb mi i ja ens veus asseguts a banda i banda dins l’escenari. Ens acompanyaran tres persones més. Per nosaltres, la quarta paret s’ha trencat abans de començar i restem a l’escenari durant tota la representació.

Una dona sola, un meló, una ruptura. Al llarg de tota una nit, Greta comparteix amb nosaltres els seus somnis no complerts, les pors que aguaiten des del passat i la més bella història d’amor que mai hagi viscut… Travessant tota una espiral de sentiments oposats, en una nit plena de romanç i odi, decepció i xampany, Greta comprendrà que no hi ha història d’amor possible si no s’accepta a si mateixa.

Mamarracho, feo, peludo, egoísta, amargado, rastrero, hijo de puta… ¡que se entere todo el mundo con quien he perdido los diez últimos años de mi vida! … Degollador de amor, ladrón, feo, falso, peludo, hipócrita…amb aquestes contundents paraules pronunciades des de la ràbia més intensa, comença Greta a explicar la situació en què es troba. Desesperada. Sola. Abandonada.

Greta, hostessa de l’AVE entre Madrid i Barcelona,  s’enamora perdudament de l’Albert, un periodista català que cada dimarts fa el mateix trajecte a bord d’aquest tren.

El que a ella li agrada és ballar.

Continua llegint

– Teatre (115) – LA MIRADA DEL OTRO (🐌🐌🐌) – Tantarantana Teatre – 06.12.2016

LA MIRADA DEL OTRO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

LA MIRADA DEL OTRO neix d’un profund projecte d’investigació desenvolupat en 2011 mitjançant trobades d’ex membres de l’ETA i víctimes directes o indirectes dels atacs terroristes, amb la preparació prèvia dels mediadors.

La valuosa informació obtinguda d’aquelles entrevistes són la base d’aquest projecte que d’aquesta forma es converteix en un testimoni verídic d’uns fets que han tingut lloc realment i que pretén ser una aposta per la convivència pacifica i la cultura de la pau. Un treball amb la memòria col·lectiva que pretén mostrar una nova manera d’entendre la realitat social mitjançant el teatre.

la-mirada-del-otro-teatre-tantarantana

Una proposta que ens va recordar molt a un altre que vàrem poder veure el passat mes de maig al Teatre Lliure, EN VEU BAIXA, perquè tractava el mateix tema, malgrat que estava situada a la Irlanda del nord.

El Teatre Tantarantana amb el seu VII Cicle de Companyies en Xarxa, ens apropa les propostes de les companyies més solvents i amb més recorregut del circuit teatral independent de l’estat.

Projecte 43-2 és una iniciativa artística i pedagògica sobre el dolor provocat pel terrorisme a la societat basca. Aquest muntatge és el segon d’una trilogia sobre Euskadi, el primer muntatge portava el nom del grup, “Projecte 43-2”.

Els autors de la dramatúrgia no són bascos, Maria San Miguel és nascuda a Valladolid i Chani Martin és de Madrid, però han sentit la necessitat d’investigar, des del teatre, el fenomen del terrorisme a Euskadi. I de fet porten ja sis anys investigant i treballant sobre el tema. Comenten que és complicat parlar amb la gent d’Euskadi i troben molta resistència per abordar aquest tema i de fet les seves propostes no han pogut ser representades en molts llocs del país basc per tal “d’evitar problemes posteriors”.

Continua llegint