RIGOLETTO –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.

RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.

En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moments màgics com els de la primera escena, en el Palau del duc de Màntua, on el moviment del cor, semblava un mar d’onades de colors vermellosos i malves; també l’impactant escala que travessa l’espai escènic en diagonal, i que arriba al pati de la casa dels Rigoletto…. o ja en el tercer acte la gran taula on al voltant d’ella s’asseuen els membres del cor i que a mi tant em va recordar l’enorme taula del Pacte Nacional pel Referèndum, que hem vist tant últimament a Catalunya.

Un vestuari realment espectacular, acaba d’arrodonir la part visual d’aquesta magnífica proposta.

L’orquestra va sonar força bé, malgrat que la direcció del mestre Riccardo Frizza, no va aconseguir que la música de Verdi, ens fes vibrar amb la mateixa intensitat que en altres ocasions. Per contra el Cor del Gran Teatre del Liceu, va tenir moments realment extraordinaris.

Pel que fa a la part vocal, caldria destacar al magnífic Rigoletto que va interpretar Carlos Álvarez i també en menor escala a Javier Camarena, que debutava en el paper de Duc de Màntua. També ens va agradar molt la veu del baix Ante Jerkunica (Sparafucile) i la de la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze (Maddalena), així com les veus de Josep Fadó, Toni Marsol i Xavier Mendoza.

A l’altra banda de la balança, no ens va convèncer la interpretació de Desirée Rancatore en el paper de Gilda, que en algun moment de la primera part de la representació ens va fer patir, malgrat que creiem que va millorar força posteriorment.

Ens quedem però amb el bon record de la música de Verdi en una de les seves òperes més conegudes i sobretot amb la seva espectacular posada en escena, que va saber jugar molt eficaçment també amb una magnifica il·luminació.

Una grandíssima nit d’òpera, malgrat algun aspecte no del tot positiu, que malauradament no ens permet atorgar els 5 cargols voltaires a aquesta producció.

Director Musical: Riccardo Frizza

Director d’escena: Monique Wagemakers

Assistència a la Direcció d’escena: Silke Meier i Albert Estany

Duc de Màntua: Javier Camarena // Rigoletto: Carlos Álvarez // Gilda: Désirée Rancatore // Sparafucile: Ante Jerkunica // Maddalena: Ketevan Kemoklidze // Giovanna: Gemma Coma-Alabert // Conte di Monterone: Gianfranco Montresor // Marullo: Toni Marsol // Matteo Borsa: Josep Fadó // Conte di Ceprano: Xavier Mendoza // Contessa di Ceprano: Mercedes Gancedo // Un patge: Yordanka León

Escenografia: Michael Levine // Vestuari: Sandy Powell // Il.luminadors: Reinier Tweebeeke i Cor van den Brink // Dramatúrgia: Klaus Bertisch

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Coproducció: Gran Teatre del Liceu i Teatro Real, basada en una producció original de Dutch National Opera