Arxiu d'etiquetes: Javier Camarena

– Òpera (284) – LA FILLE DU RÉGIMENT (🐌🐌🐌🐌🐌) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19.05.2017

LA FILLE DU RÉGIMENT

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Divendres dia 19, i dintre del nostre abonament, vam veure La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti, òpera còmica en dos actes.

Encapçalant el repartiment, el tenor Javier Camarena i la soprano Sabina Puértolas en els papers de Tonio i Marie. El repartiment compta també amb la contralt Ewa Podles i el baríton Simone Alberghini en els papers de Marquesa de Berkenfield i Sulpice.

La producció presentada és la de Laurent Pelly, estrenada al Liceu al març del 2010 i que nosaltres llavors també vàrem tenir la sort de poder veure, malgrat que encara no havíem començat a fer les nostres cròniques en aquest Blog; va ser guardonada per la crítica operística com a millor representació de la temporada i Pelly com a millor director d’escena. La direcció musical és de l’italià Giuseppe Finzi.

Estrenada el 1840 a l’Opéra Comique de París, La Fille du Régiment és una òpera coneguda sobretot pels nou Do de pit que canta Tonio al final de la seva ària del primer acte, “Ah, mes amis, quel jour de fête“. Com ja va passar a la primera de les representacions, els aplaudiments del públic van “obligar” al tenor a fer un bis d’aquesta ària.

Continua llegint

– Òpera (217) – RIGOLETTO (🐌🐌🐌🐌+🐚) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 24.03.2017

RIGOLETTO

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.

RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.

RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.

Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.

En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.

Continua llegint

– Òpera – MARIA STUARDA (****) de Gaetano Donizetti – Gran Teatre del Liceu – 19/12/2014

Divendres passat vàrem sortir del Gran Teatre del Liceu, amb el somriure a la cara i és que vàrem gaudir moltíssim d’una MARIA STUARDA, que molt poques vegades podem veure representada a casa nostra, i sobretot per la gran qualitat de les veus que vàrem poder escoltar; tot un luxe !!!/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0274.jpg

El centre dramàtic d’aquesta òpera és l’enfrontament al segon acte de les dues reines (enfrontament que en realitat mai es va arribar a efectuar); com si és tractes d’un combat de boxa, a un racó la gran Joyce DiDonato interpretant la reina escocesa Maria Stuarda… a l’altre racó Sílvia Tro Santafé interpretant la reina anglesa Elisabetta; una lluita de veus a un nivell estratosfèric, que ens va fer gaudir al màxim. Varen ser les grans protagonistes de la nit, perquè les dues van aconseguir un nivell molt alt i sobretot molt compensat, de grandíssima qualitat. Haig de dir però que Joyce DiDonato em va arribar a emocionar en molts moments i va arrancar de mi, algun que altra “bravo”.

Però la cosa no acaba aquí, ja que el tenor mexicà Javier Camarena, va cantar molt bonic, així com la resta dels protagonistes, Anna Tobella, Michele Pertusi i Vito Priante; una producció en les que totes les veus d’aquest repartiment van estar realment magnifiques.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/458/17062399/files/2014/12/img_0323.jpg

Els llibres d’història expliquen com va acabar Maria Stuarda, reina dels escocesos: decapitada, condemnada per traïció. El seu error va ser enfrontar-se a la seva poderosa cosina Isabel I. Xoc entre reines que Gaetano Donizetti i el seu jove llibretista Giuseppe Bardari –inspirat pel drama de Schiller– van traslladar amb fidelitat apassionada a l’òpera Maria Stuarda. Al conflicte històric van afegir un de privat: la gelosia.

Continua llegint

– Òpera – LA SONNAMBULA de Bellini (****) – Medici.TV – 01/01/2014

L’any nou ens ha portat una joguina nova… i es que els reis de l’Orient s’han avançat aquest any 5 dies i ens han portat a casa dels Voltaires un nou televisor panoràmic amb connexió a Internet, cosa que desitjàvem especialment per tal de poder gaudir dels concerts i òperes via streaming. (com deia la meva mare: solamente os falta sarna para rascar).

Poca estona desprès de les campanades d’aquest nou any 2014,  hem pogut gaudir a traves de la cadena Medici.tv,  d’una òpera que ben aviat veurem en directe al Gran Teatre del Liceu.  Es tracta de LA SONNAMBULA de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani.  Aquesta òpera és una de les tres obres mestres de Bellini, juntament amb “I Puritani” i “Norma”.

La producció que hem pogut veure, va ser una producció de l’any 2010 representada a l’òpera de La Bastille de Paris. Curiosament serà la mateixa producció que podrem veure d’aquí a poques setmanes al Gran Teatre del Liceu. Una posada en escena, escenografia e il·luminació de Marco Arturo Marelli, realment extraordinària i espectacular. El vestuari excel·lent de Dagmar Niefind. L’orquestra i cors del Theatre National de l’Opéra de Paris, dirigida pel mestre Evelino Pidò.

sonnambula_child-s6-c30

El repartiment de veus no podia ser millor, amb Natalie Dessay (Amina) en la capçalera.  La resta de papers ha estat el següent… Michele Pertusi (Il Conte Rodolfo), Cornelia Oncioiu (Teresa), Javier Camarena (Elvino), Marie-Adeline Henry (Lisa) Nahuel Di Pierro(Alessio), Claudia Galli (primera dona de Creta) i Anna Wall ( segona dona de Creta).

Continua llegint