RIGOLETTO –
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Encetem amb aquesta les còniques d’un cap de setmana que fa pocs dies el teníem pràcticament lliure, ja que prevèiem una escapada fora de Barcelona. En suspendre’s aquesta sortida, vàrem començar a planificar-lo tot de nou i encara no sabem com, s’han anat acumulant les propostes, fins a arribar a omplir la nostra agenda amb 7 espectacles en tan sols 48 hores: una òpera, un concert de l’OBC i 5 obres de teatre. Intentarem escriure tot, però per l’evident manca de temps, això farà que les cròniques aquesta vegada siguin més reduïdes del normal.
RIGOLETTO l’hem vist diverses vegades; recordem la del Liceu del 2005 i molt especialment la darrera que hem vist que ha estat la magnífica posada en escena que es va retransmetre en directe als cinemes des del Metropolitan Opera House de Nova York, l’any 2013 i de la que vàrem deixar constància en el Blog.
RIGOLETTO, és una de les obres mestres del compositor italià Giuseppe Verdi; el llibret és de Francesco Maria Piave, basat en l’obra teatral Le roi s’amuse de Victor Hugo. L’argument ens explica la història del bufó de la cort del Ducat de Màntua (nord d’Itàlia), on la seva filla Gilda s’enamora perdudament del faldiller noble, en una relació rebutjada pel seu pare i que desencadena un tràgic final en una societat on tot val.
Va ser estrenada l’11 de març de 1851 en el teatre La Fenice de Venècia. És la segona òpera més representada al Liceu amb 362 representacions.
En aquesta producció que hem pogut veure aquest passat divendres al Liceu, el que més ens ha agradat, ha estat l’extraordinària posada en escena de Monique Wagemakers, que ens ha fascinat per la seva coreografia de moviment escènic, el seu color i per la plataforma basculant que permetia tenir dos espais escènics al mateix temps i resolia així de manera senzilla alguns moments on és important veure dos llocs diferents al mateix temps.