VERDAGUER, OMBRES I MADUIXES –

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

El passat dia 16 de desembre es va estrenar al Teatre l’Atlàntida de Vic el musical “VERDAGUER, OMBRES i MADUIXES“, una coproducció del mateix teatre, la Fundació Jacint Verdaguer i l’Ajuntament de Vic.

Ahir dia 1 de març, aquest musical va ser representat en el Teatre Romea on s’estarà fins al dia 5 en sis úniques representacions.

Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle. Ja havíem tingut l’oportunitat de veure’ls al teatre a la producció “Frank V (opereta d’una banca privada)“.

L’obra, dirigida per Antoni Font-Mir i Pep Paré, està basada en proses autobiogràfiques i poemes de Jacint Verdaguer, i construeix un fil argumental que ens mostra un Verdaguer jove i terrenal, encarnat pel mateix Tordera, amb un Verdaguer vell, savi i desenganyat, interpretat per Ferran Frauca, a qui vam veure en el paper d’en Villarroel en el musical “Fang i setge“.

Per endinsar-nos en el particular mon d’aquest poeta, els autors del llibret Pere Tió, Pep Paré, Antoni Font-Mir i Jaume Coll Mariné han combinat textos de les peces amatòries de joventut amb textos de poesia més mística i fragments de poemes emblemàtics com “Canigó” o “l’Atlàntida”.

Una desena d’actors a l’escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres.

Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons manifesta un dels autors del text “és així que partim dels fets que el mateix Verdaguer narra en les proses autobiogràfiques de joventut. Per exemple, si diu que mentre espellofaven el blat de moro les velles feien insinuacions dels amors incipients de les jovenetes o s’explicaven rondalles i endevinalles, ho concretem amb diàlegs escaients, amb materials de l’època“. I així ho fan també amb els estudiants de Vic dient llatinades, al ball de festa major, o reflectint la vida rural de la comarca. També s’han basat en relats de persones que el van conèixer, en cartes o en textos inèdits dels últims anys del poeta, encara que, en alguns moments “accentuem la fabulació, per necessitats de fer créixer la tensió dramàtica del musical“.

No dubtem que bones intencions i ganes de fer-ho bé, hi són, però el resultat és per nosaltres molt pobre, ja que a banda de l’escenografia que hem trobat molt austera i estàtica, la posada en escena i sobretot la coreografia ens ha fet pensar molt sovint en què estàvem veient uns pastorets d’escola. No ha ajudat gens un, també per nosaltres, pèssim disseny de llums que feien passar el fons ennuvolat d’un gris a un groc o a un vermell sense transició, de cop i volta, o il·luminaven amb un focus a un dels personatges ara en blau, ara en blanc, ara en vermell, també sense transició …

Les veus també les hem trobat molt desajustades, tret dels dos Verdaguer i de la Roser, la resta del repartiment ha estat més que fluixa tant en veu com en interpretacions. En la primera part de la representació inclús creiem que hi ha hagut un excés de desafinacions, que pensem han estat a causa dels nervis de l’estrena a Barcelona.

Ens ha agradat molt la música en directe, tot i que en alguns moments era repetitiva i una mica monòtona, però globalment és el millor de la proposta.

La música és obra del mateix Arnau Tordera, que es passeja, tal com acostuma, per territoris acústics nous que van del pop al rock simfònic. La interpretació és a càrrec del grup osonenc Obeses (Arnau Burdó, Jaume Coll Mariné, Maiol Montané i Arnau Tordera) reforçat amb un piano (Jordi Matas) i guitarres (Guillem Plana).

“Musicar Verdaguer és, sense dubte, un repte majúscul. No parlem de la dificultat tècnica que comporta posar música a uns textos que no han estat pensats per ser cantats. No parlem de la falta de tradició que hi ha a casa nostra a l’hora de portar clàssics de la literatura al teatre cantat. Parlem, sobretot, de la dificultat que comporta haver de posar música a la paraula de Verdaguer, amb tots els racons, clarors i foscors”.

Les fites del musical són fragments significatius de les composicions: L’Atlàntida, El cant del segador, L’espigolera, Lo niu dels meus amors, Vora la mar, Què és la poesia?, Cant de Gentil (Canigó), Los camillaires, Lo roser del mas d’Heures, Als estudiants/Recepta, Maduixes i móres, Cap al vespre, La Pomerola, Se’n cansaran? i Esperança.

En resum, una proposta que ens ha agradat veure, però que globalment ens ha decebut força. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Textos: Jacint Verdaguer
Música: Arnau Tordera  – Llibret: Pere Tió, Pep Paré, Antoni Font-Mir i Jaume Coll Mariné
Direcció: Antoni Font-Mir i Pep Paré
Direcció musical: Arnau Tordera

Repartiment: Verdaguer jove: Arnau Tordera I \ Verdaguer vell: Ferran Frauca \Roser del mas d’Heures: Xuel Díaz \ Jep Morgades: Miquel Malirach \  Jordi: Ernest Garrido \  Guideta: Laia Alsina \  Vicenç: Xevi Freixa \  Mireia: Laura Pau \ Paula: Maria Cirici \ Joan: Robert Puig

Músics: Teclats: Arnau Burdó (Obeses) \ Baix elèctric: Jaume Coll Mariné (Obeses)\ Bateria: Maiol Montané (Obeses) \ Piano: Jordi Matas \ Guitarres: Guillem Plana

Coreografía: Karen López \ Disseny de so: Dani Guix i Damià Martínez \ Disseny de llum: Antoni Font-Mir \ Tècnic de llum: Joan Santaugini \ Canonera: Sara Maroñas \ Disseny d’escenografía: Xavier Oró \ Disseny de vestuari: M.Àngels Pladevall \ Disseny gràfic: Robert Puig \ Producció executiva: Sente Fontestad \ Premsa: Marta Ferrà i Anna Casasayas \ Márqueting i comunicació: Publispec

Idioma: català

Durada: 1 hora i 40 minuts (amb una pausa de 15 minuts)