Arxiu d'etiquetes: Arnau Tordera

– Concert de l’OBC – CENTENARI BERNSTEIN (🐌🐌🐌🐌) – L’Auditori – 2018.02.18 (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

CENTENARI BERNSTEIN (temp. 17/18 – espectacle nº 195)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir diumenge al matí, vàrem assistir a un altre concert de l’OBC; aquest no pertanyia al nostre torn d’abonament, però ens feia especial il·lusió per la interpretació de la Simfonia núm. 3 “Kaddish” de Leonard Bernstein, després de l’extraordinari concert de fa unes setmanes amb la projecció de WEST SIDE STORY (per cert aquest es tornarà a programar el 18 i 19 de juliol).

Un concert molt variat i llarg d’una durada que va sobrepasar les dues hores i mitja i que encara que estava programat per celebrar el centenari del naixement de Bernstein, unicament una de les 4 peçes interpretades era d’aquest compositor.

1 – ARNAU TORDERA (Tona 1986)

Illa Esperança. (🐌🐌🐌) – Estrena absoluta.

Un encàrrec de l’OBC pel projecte ET TOCA A TU (programa d’integració social), amb la participació de la Big Band de l’Institut Guillem Catà i la Coral Escodines. Aquesta peça neix d’una pluja d’idees compartida amb els alumnes de l’Institut Guillem Catà de Manresa i és l’indret privilegiat on Tordera situa tot allò que aquests joves desitgen per millorar el món que ens envolta.

Una música que entra fàcilment a les oïdes de tot tipus de públic i força encomanadissa, per la seva senzillesa. Un concert amable i participatiu amb un munt de gent jove a sobre l’escenari compartint els seus anhels amb la millor orquestra de Catalunya.

Llàstima que la direcció del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, no va calibrar bé el volum excessiu de l’orquestra que va tapar força l’esplèndida Coral.

2 – AARON COPLAND (Brooklyn 1900 – North Tarrytown 1990)

El Salón México (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta peça va ser el resultat d’una primera visita a Mèxic que Aaron va allargar cinc mesos. L’obra duu per títol el nom d’una sala de ball de la capital i recull quatre melodies tradicionals mexicanes com a base d’un breu poema tonal, amb una orquestració acolorida i una vitalitat rítmica i exuberant, aparentment despreocupada.  Amb posterioritat Bernstein en va fer una transcripció per a piano molt efectiva.

3 – MAX BRUCH (Cologne 1838 – Friedenau 1920)

Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol Menor, op. 26 (🐌🐌🐌🐌🐌)

Bruch és un d’aquells compositors injustament conegut per una única obra: el seu primer Concert per a violí. Tot i que no era violinista, els seus tres concerts per a aquest instrument van ser inspirats per l’amistat amb intèrprets eminents, com Joseph Joachim i Pablo de Sarasate. El virtuosisme, la calidesa melòdica i l’elevada inspiració de l’obra superen qualsevol classificació dins d’un període, i la converteixen en expressió artística atemporal.

De ben segur i per la meva sorpresa va ser la millor peça del matí d’ahir, i va tenir molt a veure perquè va ser interpretada per un dels violinistes més reconeguts mundialment, en Nikolaj Znaider, que ens va deixar sense alè, en una de les millors interpretacions al violí que recordem. L’Auditori es va venir abaix pels aplaudiments i Nikolaj ens va obsequiar amb un bis preciós de Bach.

Finalment després d’un breu descans, la segona part del concert la va protagonitzar l’esperada “Kaddish”.

4 – LEONARD BERNSTEIN (Lawrence, Massachussetts 1918 – New York 1990)

Simfonia núm. 3 ”Kaddish”–  1a audició (🐌🐌🐌🐌)

La Simfonia duu el nom de la pregària jueva per als morts que el compositor va dedicar a la memòria de J. F. Kennedy, el primer president catòlic dels Estats Units. La simfonia es troba a mig camí entre una afirmació de fe i una revolta metafísica, perquè apareixen també sentiments de rebel·lió, dolor i dubte sobre un Déu incapaç de donar pau i prevenir la mort. És una obra altament teatral i dramàtica, que combina un text parlat amb textos cantats en arameu i hebreu, i en la qual el cor ha de cantar, cridar, aplaudir i, fins i tot, donar cops de peu a terra.

Per l’ocasió, una grandiosa posada en escena amb l’OBC al complet i la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc, la soprano Ilona Krzywicka, el narrador Andrew Tarbet i els Cors següents: Cor Lieder Càmera, Cor Madrigal i Veus, Cor Infantil Amics de la Unió.

Al grandiós escenari de L’Auditori no hi cabia ni una agulla, i tot feia preveure un concert inoblidable…. i malgrat que ens va agradar i molt en alguns moments, l’excessiu protagonisme del narrador, va fer que en alguns moments no ens acabes de fer el pes. Sense cap mena de dubte, almenys per nosaltres, el millor de tot va ser la interpretació dels cors i alguns moments màgics dels instruments de corda.

Us deixo l’enllaç amb l’àudio sencer del concert que es va retransmetre en directe per Catalunya Radio …

http://www.ccma.cat/audio/embed/991912

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Kazushi Ono, director
Nikolaj Znaider, violí
Ilona Krzywicka, soprano
Andrew Tarbet, narrador
Cor Lieder Càmera (director: Eduard Vila i Perarnau) – Cor Madrigal (directora: Mireia Barrera) – VEUS- Cor Infantil Amics de la Unió (director: Josep Vila i Jover)
Et Toca a tu: Big Band de l’institut Guillem Catà i Coral Escodines
Amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

– Teatre (198) – VERDAGUER, OMBRES I MADUIXES – (🐌🐌+🐚) Teatre Romea – 01.03.2017

VERDAGUER, OMBRES I MADUIXES

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón  

El passat dia 16 de desembre es va estrenar al Teatre l’Atlàntida de Vic el musical “VERDAGUER, OMBRES i MADUIXES“, una coproducció del mateix teatre, la Fundació Jacint Verdaguer i l’Ajuntament de Vic.

Ahir dia 1 de març, aquest musical va ser representat en el Teatre Romea on s’estarà fins al dia 5 en sis úniques representacions.

verdaguer-ombres-i-maduixes-teatre-romea-voltar-i-voltar-1

Un musical atípic, conceptuat com a òpera rock pel grup osonenc Obeses, que liderats pel cantant Arnau Tordera , són els que han construït musicalment aquest espectacle. Ja havíem tingut l’oportunitat de veure’ls al teatre a la producció “Frank V (opereta d’una banca privada)“.

L’obra, dirigida per Antoni Font-Mir i Pep Paré, està basada en proses autobiogràfiques i poemes de Jacint Verdaguer, i construeix un fil argumental que ens mostra un Verdaguer jove i terrenal, encarnat pel mateix Tordera, amb un Verdaguer vell, savi i desenganyat, interpretat per Ferran Frauca, a qui vam veure en el paper d’en Villarroel en el musical “Fang i setge“.

Per endinsar-nos en el particular mon d’aquest poeta, els autors del llibret Pere Tió, Pep Paré, Antoni Font-Mir i Jaume Coll Mariné han combinat textos de les peces amatòries de joventut amb textos de poesia més mística i fragments de poemes emblemàtics com “Canigó” o “l’Atlàntida”.

Una desena d’actors a l’escenari i cinc músics situats a les llotges laterals. Un diàleg entre els dos Verdaguer, el jove i el vell, que és qui analitza la vida viscuda i la no viscuda i fa balanç dels somnis de joventut que no ha pogut complir per manca de valentia o de convicció. Són les ombres.

Verdaguer està enamorat de la Roser (Xuel Díaz), una noia del mas d’Heures que s’acaba comprometent amb l’hereu. Els llavis de la Roser són les maduixes.

Continua llegint

– Teatre Musical – FRANK V (opereta d’una banca privada) -Teatre Lliure Montjuic ( 🐌🐌 🐌 + 🐚) – 26/04/2015

Aquest diumenge passat, 26 d’abril, aprofitant que era el dia del col·loqui vàrem anar a veure FRANK V a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure; per fi podem dir la nostra d’aquest espectacle que tanta polèmica ha portat a les xarxes socials i particularment a l’espai de Facebook “TEATRE, l’opinió dels espectadors”, en el que participo activament.

Frank V - Teatre Lliure Ros Ribas 10Sembla que ja fa uns anys es va poder veure la versió original d’aquesta producció de Teatre Musical, ja que Mario Gas l’any 1989 va presentar un muntatge al Centro Dramático Nacional. Ara amb aquesta proposta que hem vist s’ha respectat el text, però s’ha volgut renovar totalment la seva música.

FRANK V ens ha agradat molt més del que esperàvem i fins i tot ens ha sorprès força comprovar com un text escrit per Friedrich Dürrenmatt l’any 1959 pot arribar a ser tan actual i no parlo tan sols pel tema dels “calerons”… dels usurers banquers i defraudadors sense escrúpols, …. sinó per la forma molt actual d’exposar-ho; s’ha de dir que el text original es conserva fil per randa, gairebé al 100%, malgrat que l’original, ja té 56 anys; això ha estat així, perquè ho ha volgut expressament el seu director Josep Maria Mestres; aquesta opció molt lloable, de respecte total al text original, ha fet que potser la sensació de l’espectador actual, l’hagi trobat un pèl massa allargassada i hauria agraït una bona tria del més essencial.

Frank V - Teatre Lliure Ros Ribas 7

Fotografies de Ros Ribas

Sota una forma de teatralitat que pot semblar grotesca i fins i tot propera a l’esperpent, ens mostra en clau de Music Hall, una realitat molt tràgica per la seva crueltat però a la vegada molt i molt actual; potser ara es pot arribar a entendre el fet que es pugui representar, però en els anys en els que es va estrenar, era força difícil fer-ho i de fet va tenir molts problemes de censura.

Continua llegint