– Teatre – Grec2016 – DE STILLE KRACHT (La força oculta) – Teatre Lliure (🐌🐌🐌🐌🐌) – 03/07/2016

Per Imma Barba & Miquel Gascón

DE STILLE KRACHT (La força oculta), és el tercer espectacle que veiem d’aquesta extraordinària Companyia de Teatre neerlandesa …. i tercera valoració que obté la màxima puntuació de 5 cargols voltaires.

DE STILLE KRACHT - Grec2016

La companyia ” Toneelgroep Amsterdam” capitanejada pel seu director Ivo van Hove, per nosaltres ja és un tot un referent del millor teatre que es fa a Europa i no dubtem ni un segon en adquirir les entrades immediatament a la seva posada a la venda, sense ni tan sols saber de quin tema ni text tractarà la seva nova proposta. Únicament no vàrem veure la seva aportació al Grec a la temporada passada, ja que es tractava d’un monòleg de Jean Cocteau “La voix humaine“, que havíem vist feia poc al Liceu, transformada en una òpera, per nosaltres de trist record.

Dels dos altres espectacles, també en el seu moment vaig escriure la corresponent crònica que podreu veure si cliqueu en els enllaços següents:

Juliol 2014 – THE FOUNTAINHEAD (La Deu) (*****) – Teatre Lliure

Juliol 2013 – TRAGÈDIES ROMANES (*****)  – Teatre Lliure

_____________________

En entrar a la Sala Fabià Puigserver, ens adonem que la quarta paret plena de columnes, ha estat de nou aixecada i ens deixa a la vista l’enorme escenari, aparentment buit d’escenografia, per deixar als 14 actors poder transitar sense entrebancs per la totalitat del seu espai. Al fons de l’escenari plou amb certa intensitat. Pocs elements afegits…. el principal a la dreta de l’espectador, un piano de cua arran de la pluja (encara en zona seca), la qual cosa ens fa patir, no sigui cas que es mulli (després veurem que gairebé el submergeixen dins d’unes quantes tones d’aigua).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’esquerra, una taula baixa on veurem al llarg de tota l’obra com els servents del governador la paren i desparen, un cop darrere d’un altre, sense gaire sentit, potser per demostrar el pas del temps i la situació d’esclavatge a la que estan sotmesos pels colons en la seva pròpia terra. Al darrere del piano una sèrie d’instruments, …. timbals petits, platerets, campanes i d’altres per nosaltres força desconeguts, de la cultura Indonèsia, que el pianista fa sonar durant la representació. Al fons dos cavallets plens de vestits penjats, a l’espera de què els actors les utilitzin i que aniran desapareguen a poc a poc, fins que es despengi la ultima peça en els darrers segons de la representació.

La posada en escena però, compta amb altres elements que transformen l’acció en espectacular, projeccions de vídeos gegants en les tres partes visibles de l’escenari… i sobretot la utilització de l’element de l’aigua, que és un dels puntals més importants de l’espectacle… aigua en tots els formats, vapor que surt del terra, difusors de pluja en diferents intensitats, en forma de xàfecs, plugim, pluja de curta durada, i en alguns moments tempestes brutals acompanyades de vent, llamps i trons, que fan arribar l’aigua a les primeres files d’espectadors; tot per tal de mostrar damunt de l’escenari la magnitud dels “monzons” en aquella part del món, que a nosaltres ens va recordar algun moment d’angoixa i gairebé de por, en algun dels viatges que hem tingut la sort de poder fer. Confessem que mai havíem pogut veure una acció tan espectacular en un espai teatral.

Malgrat que a les xarxes socials i en algun blog, s’ha arribat a afirmar que aquesta producció l’únic realment extraordinari que té, és precisament aquesta espectacularitat en la utilització d’unes quantes tones d’aigua, la nostra visió és totalment diferent, ja que considerem que l’elecció del text i la història que ens expliquen aquesta vegada, paga molt la pena, ens la creiem, ens interessa i considerem que està molt ben explicada.

Però és que a més a més, considerem extraordinàries les interpretacions dels 8 actors principals de la companyia, que són realment per treure’s el barret. No entenem pas, a què es deu, que també s’ha comentat en alguns fòrums, que aquestes interpretacions les van trobar “massa fredes“, perquè, cito literalment “No són actors llatins“; suposem que a partir d’una determinada filera del teatre és força difícil veure les mirades de desig sexual dels protagonistes, o el canvi d’expressions en els rostres dels actors; nosaltres per sort estàvem ben situats a la fila 5 i ens van meravellar les seves interpretacions, de la mateixa manera que quan veiem representacions al cinema del National Theatre de Londres, sense entendre massa l’anglès. Un altra cosa és que evidentment té la seva dificultat veure teatre subtitulat i en molts moments, aquest fet faci que no puguis dedicar massa la mirada en les expressions  dels actors.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Java és una de les 5 illes d’Indonèsia que vàrem visitar l’any 2010; és l’illa més poblada del món i una de les regions més densament poblades del planeta. Antigament, fou un poderós regne hindú i, en temps colonials, ha estat el territori principal dels dominats per la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals.

Precisament aquesta obra, tracta d’aquest període de colonització; un text d’un dels grans de la literatura holandesa, Louis Couperus (1863-1923), autor d’una novel·la visionària sobre l’enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident.

La història té com a escenari Java, on el governador Otto van Oudijck controla fermament la seva província. És sensible a la cultura local, però està convençut de la seva superioritat com a europeu sobre els pobles que governa. Un enfrontament amb el germà d’un príncep local desencadenarà, però, unes forces sobrenaturals i ocultes. Una història sobre les antigues colònies holandeses que explica, però, la història universal de l’enfrontament entre dos mons i d’un malestar existencial que s’estén fins al nostre segle XXI.

Agraeixo des de aquí, a les direccions del Festival Grec i Teatre Lliure, per aconseguir portar a Barcelona una representació d’aquesta categoria i magnitud, que poques ciutats del món poden aconseguir; dues representacions són realment poques, per la gran quantitat de públic que de ben segur s’han quedat amb les ganes de veure-la, però som conscients de l’enorme pressupost que això representa i malgrat que nosaltres hem comprat les entrades religiosament, considerem que es tracta gairabe un regal, el fet de poder gaudir d’espectacles d’aquest nivell, a casa nostra.

Un altre 5 cargols del Blog Voltar i Voltar. Una representació que no oblidarem, en la resta de la nostra vida.

Autoria: Louis Couperus – Versió i adaptació: Peter van Kraaij
Direcció: Ivo van Hove – Dramatúrgia: Peter Van Kraaij
Interpretació: Aus Greidanus jr., Gaite Jansen, Gijs Scholten van Aschat, Halina Reijn, Jip van den Dool, Maria Kraakman, Marieke Heebink, Vanja Rukavina
Actors convidats: Barry Emond, Dewi Reijs, Mingus Dagelet, Otis Schwab, Rob Malasch, Keanu Visscher
Composició, direcció i interpretació musical: Harry de Wit // Escenografia i disseny de llums: Jan Versweyveld // Coreografia: Koen Agustijnen // Vestuari: An D’Huys // Vídeo: EYE Amsterdam // Ajudant de direcció: Nina de la Parra // Direcció tècnica: Wolf-Götz Schwörer //Producció: Angelina Kroft i Edith den Hamer

Cargol i pluja

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s